El festival tancava ahir les portes de la seva primera edició amb un gran èxit de participació: aproximadament 6.000 persones, 4.000 presencialment i 2.000 virtualment, han seguit les activitats ofertes, representatives de totes les variants dels gèneres no realistes, com el fantàstic, la distopia, el posthumanisme, el terror, la mitologia, entre altres; pels autors i especialistes participants.
El 42, comissariat per l’escriptor i professor Ricard Ruiz Garzón, ha donat l’oportunitat de fer comunitat, entre el públic desplaçat fins al recinte de la Fabra i Coats i la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, on han pogut veure una setantena d’activitats així com els Premis 42 que tenen per objectiu que especialistes dels gèneres fantàstics reconeguin els millors títols en llengua catalana i castellana editats l’any anterior.
Les obres mereixedores d’aquests premis han estat les següents:
CATALÀ
- Premi a la millor obra original: La Companyia Nòrdica, d’Albert Villaró (Columna)
- Premi a la millor obra traduïda: Exhalació, de Ted Chiang (Mai Més, traducció de Ferran Ràfols)
- Premi al millor clàssic traduït al català: L’home il·lustrat, de Ray Bradbury (Males Herbes, traducció de Martí Sales)
- Premi Revelació: Inés Macpherson
- Premi Honorífic: Antoni Munné-Jordà
CASTELLÀ
- Premi a la millor obra original: Basilisco, de Jon Bilbao (Impedimenta)
- Premi a la millor obra traduïda en castellà: Matadero 5 o la cruzada de los niños, d’Albert Monteys & Ryan North (Astiberri, traducció d’Óscar Palmer)
- Premi Revelació: Desirée De Fez
- Premi Honorífic: Cristina Macía
Garzón, valora aquesta primera edició com “la demostració que s’està produint un canvi cultural i generacional amb relació als gèneres fantàstics en el qual Barcelona pot jugar un paper dinamitzador i prescriptor creixent en l’àmbit literari”. Convençut que la participació en aquesta primera edició “ha superat les expectatives en quantitat i qualitat”. Finalment, ha agraït el suport i la confiança de tothom, concloent amb el lema del festival: “S’ha trencat un prejudici, ha nascut una oportunitat. Hem confirmat que hi ha altres mons, i que tots hi són i hi volen ser, al 42”.