El Consell Plenari del Districte de Sant Andreu ha aprovat, en sessió ordinària celebrada aquest dimecres 15 de maig, la introducció de tres nous noms de dona en el nomenclàtor del Districte. Des de l’Ajuntament i des de l’àrea de Memòria del territori s’ha treballat en la recuperació d’aquestes figures, referents dels barris i cabdals en la lluita per les millores socials.
La primera de les tres dones que donarà nom a un carrer al Districte és Lluïsa Casagemas i Coll, música i compositora. Nascuda a Barcelona, va estudiar Harmonia i Composició i als quinze anys ja començava la seva trajectòria: dels 16 als 18 anys va composar l’òpera en tres actes Schiava e regina, premiada a l’Exposició de Chicago de 1892. El 1894 va estrenar al Teatre Líric de Barcelona ‘Tu mi salvasti, amor’. Es calcula que va escriure 110 peces, de les quals en va editar 18, tot i que se n’han trobat algunes més a l’arxiu de partitures de la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid. Allà, Lluïsa Casagemas va ser convidada a les vetllades de la comtessa de Pardo Bazán i va oferir recitals durant la Segona República. Aquesta destacada figura de la nostra història recent comptarà amb un nou passatge entre el carrer Bonaventura i el carrer del Camp de la Ferro.
A continuació, la religiosa i monja Encarnació Colomina serà la que donarà nom als nous jardins ubicats entre el carrer Gran de la Sagrera i Garcilaso. Encarnació va nàixer el 24 de desembre de 1848, a Os de Balaguer (La Noguera), en una família pagesa de set germans. El 1871 va conèixer el pare Manyanet (avui dia Sant Josep Manyanet) perquè tenia ja dues germanes monges, i va ingressar el 1874 a les Concepcionistes de Tremp. El 3 de novembre de 1898, amb el Pare Manyanet, van fundar l’Escola Mare de Déu dels Àngels a La Sagrera, establint-se amb un petit grup de religioses. A la mort de Sant Josep Manyanet el 1901, la Mare Encarnació Colomina va restar com a superiora única de l’institut, fins que va cedir la direcció en el capítol de 1905.
Per últim, l’activista i represaliada pel franquisme Pilar Santiago donarà nom a un passatge entre el carrer Concepció Arenal i l’Avinguda Meridiana. Pilar Santiago va nàixer a la població minera de Barruelo de Santullán, Palencia, el 1914 i poc després es traslladava amb tota la família a Sant Andreu de Palomar. Als anys 30 inicia la seva militància política en la secció femenina del Bloc Obrer i Camperol i la sindical a la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la Unió General de Treballadors. Amb l’esclat de la Guerra Civil, Pilar va ser detinguda i passà per diverses txeques i presons, fins a ingressar a la femenina de Les Corts, d’on sortiria gràcies als esforços d’un oncle matern. Es va exiliar a Lyon i allà va conèixer al marit, amb qui es casaria i es traslladaria a Mèxic el 1942.