Pilarín Bayés (Vic, 1941) és una d’aquelles persones a qui no cal presentar. Optimista i vital de mena, la ninotaire acaba de publicar 1000 motius per viure (La Galera, 2021), que commemora el seu llibre número 1000 i que coincideix amb els seus vuitanta anys de vida. Apassionada pel dibuix des de ben petita, Bayés ha ensenyat a llegir a desenes de generacions de nens i nenes de tota Catalunya. Els seus ninots, alegres, eixerits, d’ulls rodons i galtes rosades s’han fet universals. L'”estil Bayés”, no buscat, segons l’autora, és referent de molts i moltes altres il·lustradores i ella se n’alegra. “Trobar un estil i que se’t reconegui és molt difícil, però jo l’he trobat de manera gratuïta i n’estic molt agraïda. Quan ho aconsegueixes, ho tens de per vida. Què més pot demanar un dibuixat que la gent reconegui la seva obra sense mirar la signatura?”, ens explica per telèfon.
Diu que manté la vocació intacta i que segueix tenint la il·lusió del primer llibre, El meu pardal (La Galera, 1964). “Dibuixar em va agradar des de ben petita i a l’hora de triar un ofici, vaig escollir aquest. Estudiava Belles Arts i la pedagoga Marta Mata, que tenia una visió de futur formidable, em va proposar de publicar. Quan m’ho va dir no m’ho podia creure; però quan va sortir el llibre, em vaig adonar que havia quedat molt bé”. En aquell moment, una època en la qual no sortien massa llibres en català per a infants, la Pilarín va tenir per segur que podia fer de la seva afició la seva manera de viure. Ara, als seus vuitanta anys, celebra la vida i la professió amb la mateixa alegria que quan va començar.
Tota una vida ajudant a fer entendre el món
No li ha costat trobar 1000 motius per viure. La idea de publicar un llibre, que funciona a manera d’autobiografia, va sorgir de La Galera. “Sempre pensava que la meva vida era massa corrent, que no interessava, però La Galera em va fer aquesta proposta i m’hi vaig posar. Al principi intentava escriure, però lo meu és dibuixar. Vaig trobar uns 320 motius per viure, però després, retorçant una mica els arguments, me’n van anar sortint més”.
Amb tota una carrera a les seves espatlles, Pilarín Bayés continua dibuixant amb la il·lusió del primer dia i de manera metòdica: amb les ones de la ràdio o les imatges de la televisió que, assegura, li fan molta companyia. Mira les noves generacions de ninotaires amb esperança i alegria: “tenen moltes idees i hi ha molt bon planter, n’estic molt contenta”. Orgullosa de la feina ben feta i conscient que ha marcat generacions d’infants arreu de Catalunya, la dibuixant de riure encomanadís dona gràcies per una vida plena i mira el futur amb ganes: “encara em queden moltes coses per dibuixar”.
Els seus llibres, la gran majoria amb finalitats pedagògiques, han ajudat a fer entendre el món a grans i petits. En aquesta missió, els i les mestres catalanes han tingut un paper fonamental. “Amb els mestres he tingut molta relació, com es pot imaginar. He treballat moltíssim a les escoles, de manera conjunta i; la gran majoria de contes meus els han escrit mestres. Moltes vegades m’han preguntat si ho era, però no, he exercit molt poc perquè soc massa anàrquica”, assegura entre rialles. Té confiança en les escoles i el sistema educatiu: “els i les mestres són gent molt preparada i molt bona. Un cop a França em van dir que el nivell del professorat a Catalunya era molt bo. Jo ja ho sabia”.