El Districte de Sant Andreu encara una nova commemoració del 8 de Març amb els objectius fixats en la necessitat de reivindicar les milers de milions d’hores que les dones de tot el món destinen a les cures cada dia de manera no remunerada. La visibilització de les tasques pel benestar d’altres persones urgeix una democratització tan necessària com justa, de manera que permeti reequilibrar la distribució del temps i també de la riquesa generada pel treball a tot arreu.
Per aquest motiu, l’acte central de la celebració, que tindrà lloc el proper 11 de març a l’Espai Josep Bota, abordarà les desigualtats en torn al sector de les cures i reivindicarà la necessitat de revolucionar el model actual. Enguany, a més de la performance de l’acte central podrem gaudir d’una petita mostra de dades i informacions diverses en torn a aquesta temàtica, que serà exposada a l’espai Bota i a diversos equipaments municipals. Per formalitzar la vostra inscripció a l’acte, cal que us registreu en aquest enllaç, que s’ha habilitat per seguir les mesures de seguretat dictades amb l’objectiu de prevenir contagis en l’actual situació d’emergència sanitària.
La revolució de les cures
Ja siguin de portes endins com de portes enfora de la casa, el sector de les cures és l’únic que ens garanteix la dignitat des que naixem fins que ens fem grans i, malauradament, ha estat la tasca més infravalorada i precaritzada de la història de la humanitat. En l’àmbit domèstic, el temps que hi destinen les dones a les diferents responsabilitats de gestió i cura no solament quadruplica el temps que hi destinen els homes, sinó que també suposa un dels pitjors remunerats quan aquesta tasca la du a terme una persona externa.
Des de l’esclavatge de facto que han viscut històricament les minyones al servei de la burgesia fins als abusos que encara avui pateixen milions de dones de fer feines, la desigualtat i l’explotació que es viu en torn a les cures acaba perjudicant sempre els col·lectius més vulnerables. Les persones migrades, les treballadores d’origen humil o les famílies monoparentals femenines són només alguns exemples de desigual distribució del temps i la riquesa en base a la invisibilització de les cures dins del teixit productiu.