Es tracta d’un compendi de 32 ensenyaments repartits en capítols curts i amens sobre la premissa que l’educació és llibertat. Al llarg de poc més de 200 pàgines, hooks aborda diferents temes d’actualitat relacionats amb l’educació i la tasca dels i les mestres. Parla hooks, de la necessitat d’enderrocar els adoctrinaments arrelats, de fomentar una relació afectiva entre professorat i alumnat a l’aula, de destruir l’educació que colonitza o de la necessitat d’adaptar-se a les formes de coneixement, que canvien constantment.
“Els dos grans moviments per la justícia social del nostre país [en referència als Estats Units] que van canviar tots els aspectes de la nostra cultura i van crear revolucions petites, però poderoses en l’educació són el moviment pels drets civils i el moviment feminista”, escriu. Si bé el llibre està escrit en clau nord-americana, els seus ensenyaments són perfectament aplicables al sistema educatiu català actual. Perquè a les aules encara hi ha biaixos, tot i la lluita del professorat per destruir-los, i perquè cada dia apareixen obstacles nous. Per a hooks, l’educació no pot estar deslligada de la lluita per la llibertat i pels drets civils. En aquest sentit, assegura que el vincle entre educació i justícia social és inqüestionable, i educar en la pràctica de la llibertat apareix com una necessitat a la qual els i les docents no poden renunciar.
Proporcionar aules on s’escolta, es parla, es debat, es participa de manera plena, es fa córrer la imaginació; defugir dels espais deshumanitzadors i trencar amb la visió de l’educació com un mitjà per a tenir èxit comercial o econòmic, són algunes de les exigències proposades per l’activista nord-americana. Trencar de manera definitiva amb el biaix sexista i fomentar una educació que tingui en compte la diversitat de les aules també és una obligació. Per això, cal repensar tant el què s’ensenya com la manera com s’ensenya. “Com a professors, el nostre paper consisteix a guiar els nostres alumnes en el camí del pensament crític. Aprenent i participant tots junts, ens allunyem de la idea que l’experiència d’adquirir coneixements és provada, individual i competitiva. Escollint i fomentant el diàleg, ens impliquem mútuament en una associació per a l’aprenentatge”, escriu hooks.
Les galerades del llibre es van tancar una setmana abans de la mort de hooks. Per parlar de la seva figura i el seu llegat, hem parlat amb Laura Huerga, editora del llibre i de l’editorial Raig Verd.
Per què decideixes publicar aquest llibre?
Fa més d’un any que treballem amb aquest llibre. A Raig Verd intentem mimar sempre els continguts. La mort de la bell hooks ens va agafar per sorpresa. Tot el seu coneixement val molt la pena i aquest llibre ens va resultar especialment interessant. Forma part d’una trilogia sobre ensenyament i és en aquest tercer volum on ella va recollir totes les conclusions extretes dels dos anteriors i les complementa amb noves visions. He de dir, però, que no és un llibre recent; és dels anys noranta, però el contingut continua vigent i és aplicable a les aules actuals. De fet, alguns dels seus ensenyaments són més necessaris que mai.
Raig Verd té una col·lecció de pensament.
Sí. En aquesta col·lecció ens agrada publicar títols en els quals es reflexioni sobre igualtat, democràcia, llibertat, democràcia, antirracisme, etc. Ens interessen aquests temes i creiem que l’educació és la clau i la base des d’on formular aquestes idees. A Raig Verd ens agrada qüestionar-nos i qüestionar l’entorn i per això aquests escrits de la bell hooks ens van semblar ideals. Com a intel·lectual i com a docent, la seva obra és altament inspiradora.
Al llarg del llibre, hooks aposta per una pedagogia compromesa. En els últims anys les aules han canviat de manera radical, però encara queda molta feina per fer, sobretot en qüestions de gènere i igualtat. Com ho veus tu com a ciutadana?
Les escoles no tenen prou recursos i des de la política es colla el sistema educatiu i el sanitari. És un problema de recursos públics; tot i això, penso que tenim sort. De totes maneres, i tal com diu la bell hooks, no podem deixar mai de qüestionar tot el que ens envolta i hem de lluitar per continuar millorant com a societat. En aquest sentit, aquest llibre és important i enriquidor perquè aporta aquestes eines; i no només als i les professionals de l’educació, sinó també a les famílies i a qualsevol ciutadà o ciutadana que vulgui aprendre a llegir l’entorn.
I què és llegir l’entorn?
Llegir l’entorn és acceptar la dissensió, qüestionar i qüestionar-nos, acceptar el debat i la diferència d’opinions. Penso que és interessant aplicar-ho en l’àmbit escolar i fomentar-ho. Perquè gràcies als debats arribarem a terceres vies i altres opinions.
bell hooks parla sobre la necessitat de construir comunitat a l’aula i escriu: “Quan tots ens arrisquem, participem mútuament de la creació d’una comunitat d’aprenentatge. Descobrim plegats que podem ser vulnerables dins l’espai d’aprenentatge compartit, que ens podem arriscar. La pedagogia compromesa fa èmfasi en la participació mútua perquè és el moviment de les idees, intercanviades per tothom, allò que forja una relació afectiva i valuosa entre tots els membres de la classe”. Les noves tecnologies a l’aula destrueixen la comunitat?
Aquest discurs és més necessari que mai. De vegades posem la mirada en les noves tecnologies, però el que ens aïlla no és la tecnologia, sinó el capitalisme i el liberalisme. La tecnologia fa que ens aïllem, però no aïlla per si mateixa. S’han creat moltes comunitats interessants a través de la tecnologia. Quan parlem d’ensenyament, no podem defugir la part de la tecnologia, però en la meva opinió, no hem de perdre de vista les formes clàssiques d’ensenyar. El discurs de comunitat de la bell hooks és revolucionari perquè posa la vida i les persones al centre. Què hi ha més revolucionari que això? En un moment en el qual el capitalisme posa el capital, el benefici i el rendiment al centre, l’ensenyament ha de lluitar per deconstruir aquestes lògiques: fer que no arribin a les aules.
Què aporta el llibre, de nou?
El llibre aporta a molts nivells. A mi particularment m’interessa l’aportació que fa sobre la necessitat de l’aprenentatge continu. M’agrada la idea d’estar aprenent sempre, de la feina, de l’entorn, de les altres persones… Sempre fent autocrítica, que és quelcom que la hooks fa molt bé. Ella té molt present que cap persona té totes les respostes.
I al ritme que canvien les aules! Ara l’alumnat està molt més familiaritzat amb les qüestions de gènere, d’igualtat, de justícia social, etc.
Crec que estem vivint un canvi de paradigma i jo, personalment, estic aprenent molt. En aquest sentit, el llibre de la bell hooks, tot i haver estat escrit fa anys, dona eines per encarar tots aquests canvis i proposa idees sobre com abordar-ho dins les aules.
Penses que es coneix poc el seu treball teòric i pràctic dins el món de l’ensenyament?
La bell hooks és molt coneguda pel seu activisme i per ser una referent feminista i antiracista. Dins el moviment feminista és un referent inqüestionable. Potser el seu vessant acadèmic ha quedat més invibilitzat, però dins l’ensenyament és una gran referent. Ella hauria pogut treballar en universitats grans i prestigioses, però va decidir treballar en entorns més vulnerables. La seva tasca com a educadora és immensa, així com ho són les seves aportacions teòriques.