Què és per a vostè formar part de la festa major de Navas sent la pregonera enguany?
Em va sorprendre moltíssim, no m’esperava que ningú pogués pensar que havia de ser la pregonera. Però després, reflexionant, és cert que el projecte ‘Musicant’ està fent molta feina. És a tot arreu quan se’ns demana, intentem acollir al màxim tota la gent que viu a l’entorn… Llavors vaig pensar que després de vint-i-sis anys donant feina, la gent ens han valorat.
Quin contacte o relació té amb el barri?
Nosaltres estem a tocar de l’Associació de Veïns i he vist la transformació d’aquest espai i els seus voltants, on hi havia una caserna de la Guardia Civil. A més, a totes les festes majors del barri ens han demanat sempre de fer un concert i hem cantat, hem participat en el pessebre vivent que fan cada any, quan hi ha hagut les festes del districte ens trobàvem diferents corals i hi fèiem concerts en conjunt amb cors joves, corals d’adults i infantils… Estem molt contents pel fet que el barri ens demani participar en els actes, ens tenen en compte i sempre hem estat disponibles.
Quin espai o zona del barri li agrada més i per què?
La zona per la qual més em moc és per la que estem ara, per Musicant, un tros de Sant Martí i un tros de Sant Andreu. Aleshores la zona que més m’agrada que hagin fet va ser la plaça de Carme Montoriol, perquè té molt de verd. M’agrada molt com han resolt l’espai on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil transformant-lo en el Centre Cívic, l’escola bressol…
Parlant una mica més de vostè i de la seva feina… Quan i com va saber que la música i l’ensenyament d’aquesta seria el seu camí a la vida?
He tingut la sort de tenir una mare que cantava i ens va ensenyar moltes cançons. A l’estiu quan era petita anàvem a un poble on teníem un arbre que li dèiem l’arbre de les cançons. Al vespre dels dissabtes, quan el meu pare venia de treballar, tots junts cantàvem cançons sota l’arbre. Per mi, cantar és la cosa més natural del món. Vaig començar a cantar en una coral i paral·lelament també feia estudis de música. Després amb 15 i16 anys vaig acabar dirigint la coral i en paral·lel, a part dels estudis de música, vaig iniciar estudis d’història, que vaig deixar finalment per dedicar-li més temps a la música. Més endavant el contacte amb els infants i amb les persones en general et fa entrar en pedagogia i psicologia natural, i arribes a tenir una intuïció natural perquè el que t’interessa més és escoltar, que és el que passa al teu voltant.
Què ha suposat per a vostè crear l’escola ‘Musicant’ i dur-la a terme?
És com el meu tercer fill, ha estat un repte que el començament creia que no era possible, però amb els anys estem fent una feina molt gran. Te n’adones treballant i escoltant als nens i nenes i als adolescents, que et diuen: “jo a Musicant soc molt feliç Eulàlia, a l’escola no perquè em fan bullying”. Si aquesta és la seva illa de tranquil·litat, el seu oasi, doncs fantàstic. En moments m’he sentit trista i amb una impossibilitat per qüestions econòmiques, però quan passes la pandèmia i penses que no seràs capaç de fer classes de música i tot l’equip reacciona i s’esforça per tirar endavant les classes, et sents útil. Els humans venim a ser útils, a aportar alguna cosa i et fa feliç quan te n’adones que el que estàs aportant construeix millores. Aquesta és de les coses més importants que estic sentint ara mateix amb els meus 67 anys, que ha valgut la pena.
De totes les responsabilitats i projectes que té avui dia que és amb el que se sent més feliç realitzant?
Amb el que millor m’ho passo es quan estic dirigint les corals. Escoltar com canta el cor jove i dirigir la coral de pares em fa molt feliç, però també fent les classes de solfeig que ningú vol fer perquè els infants venen molt contents perquè no estem fent res que no sigui viure la musica, partint de la vivència de la música i un cop la n’han viscut prenen consciència.
Quines expectatives i projectes té pels pròxims anys?
Les meves expectatives són que aquesta escola acabi de remuntar, que pugui créixer i que als professionals els pugui ajudar al màxim amb la transmissió de totes les meves experiències. Sobretot compartir més tot el que hem viscut en l’equip per enriquir-nos al màxim de tothom.
Quin desig vol pel barri, com li agradaria que fos?
M’agradaria que tothom que volgués estudiar música, pogués estudiar música i que no li ho impedís la qüestió econòmica. Perquè el que no és correcte és que la música i l’humà siguin l’un imprescindible per l’altre i no siguem capaços d’alfabetitzar a tota la població perquè no hi ha prou recursos. En relació amb els espais li falta més natura, més verd i que els infants puguin córrer i jugar, per això la plaça de Carme Montoriol que és un petit racó verd i d’espai de joc m’agrada molt que estigui en el barri.