Escola l'Estel: Transformar els patis per transformar els infants i la societat

29/06/2021 - 10:49

Els patis esdevenen espais essencials i rellevants dels centres escolars, zones que cal repensar amb cura i pensant en l'alumnat i la resta de la comunitat educativa.

Es calcula que cada infant passa, des de P3 fins a 6è, 3.000 hores al pati. No és forassenyat, doncs, pensar que les zones d’esbarjo constitueixen un espai d’aprenentatge de primera línia igual d’important que les aules. Durant els últims anys, moltes han estat les iniciatives per transformar els patis en espais més agradables i més pedagògics, més igualitaris. La finalitat? Generar noves dinàmiques, fer desaparèixer els rols de gèneres, mesclar edats i diversificar el joc, entre d’altres. Són, les zones d’esbarjo, àrees de socialització, en les quals els nens i nenes es construeixen com a adults i aprenen a relacionar-se amb companys i companyes. En aquest context, els patis esdevenen espais essencials i rellevants dels centres escolars, zones que cal repensar amb cura i pensant en l’alumnat i la resta de la comunitat educativa.

Els projectes de renovació pedagògica dels patis com espais d’aprenentatge s’han anat succeint a la nostra ciutat durant aquest 2021, i el nostre districte no n’és una excepció. A l’escola L’Estel, les famílies, l’alumnat i el claustre ja fa temps que treballa en aquesta transformació amb un objectiu clar: convertir els patis en espais de convivència, joc, activitat, esport, creativitat, aprenentatge, tranquil·litat i lectura. Fer-ne un espai de benestar. Un rocòdrom de colors o uns sofàs fets amb palets i coixins poden marcar la diferència.

Per a realitzar aquestes modificacions, l’escola L’Estel disposa d’una aportació de l’AFA i una altra d’Escoles +Sostenibles, a més de la subvenció del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i el Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB), que volen continuar avançant en dues grans prioritats del mandat: “la ciutat jugable que reivindica la importància del joc i l’educació a l’aire lliure per al benestar dels infants, i la ciutat saludable i resilient a l’emergència climàtica que prioritza la naturalització”. L’escola també ha invertit una part del seu pressupost en aquestes modificacions, ja que ho considera un canvi necessari que aporta molts beneficis als infants i a tota la comunitat educativa.

La Marta Rubio Tartera és la directora de l’Escola L’Estel i valora molt positivament els canvis que durant aquests mesos, amb l’ajuda de les famílies, s’han portat a terme al pati de l’escola. Parlem amb ella de com ha estat tot el procés.

Com se us acut transformar el pati de l’escola, quina era la idea inicial?

La idea era naturalitzar el pati i convertir-lo en un espai d’ensenyament-aprenentatge, així que vam organitzar una comissió de treball mixt entre les famílies i l’escola per tal d’anar fent les modificacions corresponents. Els nostres patis, especialment el de primària, que és el més gran, és de ciment. Ens costava molt abordar canvis importants perquè són molt costosos i no hi podíem fer front com a escola, així que vam començar per petites accions. Mentre elaboràvem el projecte, el Consorci d’Educació de Barcelona ens va notificar que la nostra escola havia estat selecciona per formar part del pla de renovació de patis i zones d’esbarjo. Vam parlar amb la gent d’ Escoles +Sostenibles i ens vam posar a treballar.

Per on vau començar?

Una de les primeres coses que vam fer va ser construir un rocòdrom. Els nens i les nenes de sisè van fer dibuixos per pintar la paret i se’n va seleccionar un. El van pintar entre tot l’alumnat. Les famílies també han tingut un paper molt important i rellevant i durant unes jornades organitzades en cap de setmana es van pintar la resta de les parets, es van construir sofàs amb palets i es va fer un chill out per al bibliopati, que és un espai que els infants tenen per a llegir durant l’estona d’esbarjo. Finalment, es van pintar les jardineres i els testos. El resultat és un espai més confortable.

Com han reaccionat els infants?

L’alumnat està contentíssim i els encanta el nou espai rocòdrom-chill-out. Poden gaudir d’estones de més activitat i d’estones més tranquil·les i de lectura pausada. L’alumnat de la comunitat de petits ha plantat algunes plantes. Els mitjans tenen cura de les plantes de la zona del rocòdrom.

Quins són els beneficis?

Convertint els patis i els espais d’esbarjo en un espai més d’ensenyament i aprenentatge fa que es generin dinàmiques que a l’aula serien impossibles de trobar. Els apropem a valors fonamentals com la cura i el respecte per l’entorn que els envolta.

Com s’aprecien els rols de gènere als patis escolars?

Amb el model de pati que hem dissenyat, la nostra intenció és fer desaparèixer aquests rols de gènere que hi havia fins ara. Volem un espai en el qual tothom trobi el seu espai i en el qual tothom pugui participar i jugar a tot. Els patis configuren realitats. És cert que els esports de pilota, i especialment el futbol en els cursos més alts, tenen un fort pes de gènere i hi ha un percentatge molt més gran de nens que de nenes que hi juguen, però des de l’escola estem potenciant que aquests jocs només es facin alguns dies concrets a la setmana amb torns i amb la condició que per prendre-hi part, el joc ha de ser mixt. Amb la transformació del pati, a més, hem intentat no potenciar massa la pista esportiva, tot i que la considerem important.

Superarem els patis escolars centrats en la pràctica del futbol?

Penso que s’està avançant molt en aquest àmbit i s’estan començant a generar altres dinàmiques més sanes. Els rols de gènere ja no estan tan marcats i es va perdent la imposició social de jocs per a nens i jocs per a nenes. El tema de la coeducació és bàsic i penso que a poc a poc els estereotips van desapareixent; no només al pati, també en el dia a dia de les escoles, a dins de les aules.

Quin paper juga la natura en la transformació de les zones d’esbarjo?

Hi juga un paper molt important, essencial; però no podem oblidar que som a Barcelona. Nosaltres tenim el pati en una coberta i això limita molt la naturalització de l’espai. No podem tenir arbres o massa plantes, ja que necessitaríem una impermeabilització del terra que ara per ara, no podem assumir. Somio que en algun moment això canviarà i podrem tenir arbres i jardineres més grans, un sorral, un hort més gran o un jardí vertical. Un pati amb arbres i plantes transmet serenor i calma.

Quina filosofia hi ha darrere la transformació del pati de L’Estel?

Volem sortir de la concepció que els patis només són un espai per sortir a jugar de manera puntual i que l’alumnat ho vegi com un lloc amb moltes possibilitats. Volem que siguin espais d’aprenentatge, no només d’esbarjo.