La canalla té ganes de tocar en grup i cordes, percussions, metalls i fustes escalfen motors. Fundada el 1993, ja s’ha convertit en tota una institució al barri. No només per la quantitat de generacions de músics i músiques que han format (d’aquí n’ha sortit l’Andrea Motis i la Sant Andreu Jazz Band, per exemple) sinó per la seva filosofia d’ensenyament musical: “(…) L’Escola de Música de Sant Andreu no només treballa per a tenir músics, sinó per formar persones que sàpiguen escoltar”. Són les paraules del seu cap d’estudis, Francesc Ballart Guasch. “Nosaltres sempre diem que la nostra prioritat no és formar músics professionals. A l’escola el que volem és que la nostra formació sigui prou sòlida com perquè el nostre alumnat pugui escollir si s’hi vol dedicar o no. Independentment de si volen fer-se professionals o no, si volen ser músics amateurs o si volen gaudir de la música com a oients”. Seguint aquesta filosofia, a en Ballart no li agrada diferenciar entre música clàssica i música moderna: a l’escola s’ensenya música. “No ens agraden les divisions, perquè la música, al cap i a la fi, és música. Ensenyem de tot: ara per exemple, jo mateix estic treballant un repertori de Frank Sinatra amb un grup i volem preparar un projecte de teatre musical per fer una representació de Memory“, destaca. “Aprofitem els gustos musicals dels alumnes i els enriquim amb varietat d’estils musicals”.
No hi ha dubte, que amb més de 500 alumnes, l’EMM Sant Andreu és un projecte d’ensenyament musical consolidat i de qualitat; un equipament necessari per ampliar l’oferta formativa dels infants del districte i potenciar el capital creador tant de la canalla com del barri.
Com vau viure el curs passat, marcat per la crisi sanitària?
D’ençà que va començar tot hem passat moments molt durs: durant els mesos forts de confinament ho fèiem tot en línia. Després vam anar combinant amb la presencialitat, però nosaltres apostem per les agrupacions, que és on l’alumnat es troba amb els companys i companyes, on s’ho passen més bé i on més aprèn. Tenim una orquestra simfònica amb 80 alumnes i ens vam veure obligats a fer una reestructuració forta i a treballar en grups de sis nens i nenes. Va ser surrealista. Amb molta sort i sobretot, amb molt esforç, a final de curs vam poder portar a terme un concert tots plegats. Ens va fer una il·lusió immensa a tots, alumnat, famílies i equip humà de l’escola.
I com encareu aquest any escolar que tot just encetem?
Comencem amb la ferma esperança de sortir del forat. Volem que l’alumnat es torni a reunir amb tots els companys a les agrupacions. Aquest any el veiem amb esperança perquè les mesures que ens han pautat són menys restrictives i pensem que podem anar recuperant la normalitat. De moment, hem organitzat el curs pensant que tot anirà bé, però si hi ha una recaiguda pandèmica, estarem preparats. N’hem après molt durant aquest últim any!
Quina és o com és la relació de l’EMM Sant Andreu amb el barri i el seu teixit associatiu?
La nostra relació tant amb el districte com amb el barri és total. Fem concerts per a la festa major, fem jornades de portes obertes, sortim al carrer a tocar i tenim projectes conjunts amb moltes escoles del districte, a diferents nivells: fem concerts amb l’alumnat, activitats amb el professorat, etc. També tenim una relació molt estreta amb els centres cívics i en moltes ocasions hem tingut programacions estables amb ells. Des de l’Ajuntament també promouen activitats concretes, i fem Sant Jordis i toquem en fires i mercats; però el nostre públic fidel és el del barri. Som una escola que no s’entén sense el barri. Jo he nascut, crescut i visc a Sagrada Família, però Sant Andreu m’ha acollit des del principi. Sento que en formo part.
Per què és important tenir estructures culturals públiques i de qualitat als barris?
L’adjectiu ‘de qualitat’ és fonamental. Les estructures públiques han d’oferir qualitat. En el nostre cas, poder oferir una formació sòlida és molt important. L’alumnat entra a l’escola d’una manera i en surt d’una altra: amb un aprenentatge que va més enllà de saber tocar un instrument. Surten amb un coneixement que els serà útil en un futur i, sobretot, surten amb sensibilitat. La música és sensibilitat.
Imagino que, a més d’aprendre, els alumnes s’ho passen pipa.
A banda de les agrupacions grans, tenim grups petits com combos, ensembles o grups de cambra. Ells s’ho passen genial i aquesta és la nostra finalitat: quan ens demanen tocar en algun lloc sempre prioritzem la finalitat pedagògica. Som una escola i participem en els actes sempre que creiem que l’alumnat en pot treure profit pedagògicament i en pot aprendre.
Quin és l’instrument més demandat?
Des de sempre han estat el violí, el piano i la guitarra, però a l’escola hem aconseguit girar la truita i revertir aquesta tendència. De fet, si només vols tocar certs instruments, és possible que et quedis sense plaça.
Llogueu instruments, per apropar la formació a famílies amb menys recursos?
Sí, els més cars, com la tuba, el violoncel, el contrabaix i també altres instruments.
Hi ha data per al trasllat a la Fabra i Coats?
El projecte del trasllat està aprovat i en tenim moltes ganes, perquè es tracta d’un entorn molt bonic i que pot enriquir enormement la formació del nostre alumnat. Hi ha residències artístiques, hi ha escoles i les infraestructures són molt potents. És un lloc on podríem interactuar molt més amb el barri; tot arribarà.