El centre escolar aposta per les noves dramatúrgies i la Núria i en Pierre ja s’han posat mans a l’obra amb l’alumnat de tercer de l’ESO. “Vam començar les classes a finals de setembre i de moment, l’experiència ens està encantant. Penso que és un programa molt interessant i una aposta clara per part dels centres escolars, l’ICUB i el Consorci d’Educació”, explica Lloansi. Ella i en Peres és el primer i l’últim any que participen a l’En Residència, ja que aquest és un programa que els artistes només poden dur a terme durant un curs escolar. “Ho veig com quelcom positiu, perquè això permet que molts artistes diferents passin per les aules”, explica la Núria
“El punt de partida del treball artístic és l’alumnat: els seus desitjos, el que els i les adolescents vulguin dir, mostrar, expressar, compartir. Des dels seus pensaments i els seus gustos musicals i estètics, passant per les seves aficions, passions, pors, odis i allò que millor saben fer i el que pitjor saben fer, fins a objectes personals plens de significat”. La creació final serà una obra de teatre que es representarà en dues funcions a l’Antic Teatre, que és la institució que representa la Núria i en Pierre i el mediador amb l’institut. El projecte té com a finalitat crear una obra d’art escènica des de zero, completament nova. “No tenim cap idea preconcebuda ni volem fer cap adaptació a res que ja existeixi. Nosaltres guiarem l’alumnat en el procés creatiu. Tenim tot un curs escolar, però només ens trobem un cop per setmana”, explica la Núria. A les sessions, també hi són presents el tutor dels i les alumnes, en Jesús Navarro, i el professor d’arts escèniques, Xavier Calvo. “Ells dos també fan que el projecte es dugui a terme de manera fàcil i agradable”.
Una de les dificultats a les quals han de fer front la Núria i en Pierre és el treball del llenguatge corporal amb l’alumnat. “Són edats difícils i tenen una mica de vergonya de treballar amb el cos. De moment, a les sessions que hem fet, s’han mostrat sorpresos i encuriosits, i no hem detectat actituds de rebuig, així que estem contents, perquè els veiem motivats.” Una altra dificultat afegida, explica la Núria, és la presència de les mascaretes: “(…) resulta curiós, perquè s’han acostumat a portar-la i ara no se la volen treure, perquè deuen tenir una sensació de protecció”. Per poder conèixer millor els disset alumnes amb qui treballen, la parella artística els va fer respondre a un qüestionari per tal de poder saber les sensibilitats de cada adolescent. “Un altre tema amb el qual hem de lidiar és amb el de l’atenció: els costa mantenir-la; però, d’altra banda, veiem que són molt tolerants i respectuosos entre ells. Això ens agrada molt”, assegura en Pierre.
L’Antic Teatre, l’escenari perfecte
Que l’obra dramatúrgica que en surti d’aquesta col·laboració entre L’Alzina i el tàndem artístic Lloansi-Peres es representi a l’Antic Teatre no és una casualitat. Tant la Núria com en Pierre se senten plenament identificats amb la personalitat del centre dramàtic, situat a Ciutat Vella. “El què fem en Pierre i jo, obres molt multidisciplinàries, va molt en la línia de les performances que es poden veure a l’Antic Teatre. Ells sempre aposten per la barreja de llenguatges, obres en les quals tot és possible”, explica la Núria, que amb el projecte En Residència s’estrena com a cocreadora d’una peça.
Als nois i noies de l’institut L’Alzina aquesta manera innovadora de mirar cap al teatre els ha encuriosit. “A Barcelona costa molt veure obres de teatre contemporànies, no clàssiques. L’art contemporani queda limitat a festivals, però no se sol veure en grans teatres”, diu l’actriu, que destaca que en països com França, la situació és molt diferent, ja que s’aposta més per les obres de nova creació i pels nous talents. “A França o a Bèlgica, a més d’haver-hi un consum cultural més alt, hi ha noves apostes. S’aposta pels nous i noves creadores i se’ls programa”, explica en Pierre.
La Núria i en Pierre, dos artistes multidisciplinaris
La Núria Lloansi va néixer a Barcelona el 1977 o es defineix com a “actriu, performer, ballarina i videoartista”. Principalment, participa com a intèrpret en projectes teatrals dirigits per Rodrigo García i per Marta Galán. També ha col·laborat en peces teatrals de Sònia Gómez, Carles Salas, Not Found Yet Theatre, Luís Garay, Ana Borralho & João Galante, Markus Öhrn, Juan Navarro, Daniel Romero i Rubén Ramos. Ha actuat en projectes cinematogràfics de Joaquim Jordà i de Jo Sol, en telefilms de Frédéric Berthe i en diverses sèries televisives franceses. També ha creat peces de videoart per al laboratori audiovisual Boing Boing Buddha de Barcelona TV dirigit per Andrés Hispano, Félix Pérez-Hita i Manuel Huerga. Del 2014 al 2018 va formar part com a actriu de la companyia permanent del CDN de Montpeller dirigit per Rodrigo García.
Pierre Peres, nascut a Montpeller el 1993, és músic, cantant i compositor autodidacta llicenciat en Belles Arts a la Facultat de Montpeller. Ha col·laborats amb l’artista plàstic Saâdane Afif dins del projecte «Là-bas». Ha participat com a performer dins de la peça teatral “No one is an island” de Juan Navarro. És cocreador del col·lectiu artístic In Extremis. El seu projecte musical porta el nom de K.Blum i col·labora també amb els grups musicals Limbo i Snakes & Ladders. Ha fet la banda sonora del curtmetratge “Les animaux sauvages” de Laurent La Rosa i també de la peça teatral “Llum d’emergència” de la companyia teatral Vulnus.