La Isabel Villa Robles, nascuda el 18 de febrer del 1955 a Badalona, es traslladà al barri de la Trintat Vella als dos anys del seu naixement.
Segons relata, durant tota la vida ha patit el masclisme dintre i fora de casa i que el seu camí no ha estat gens fàcil donada la seva condició de dona. Des de ben petita la seva família la va ensenyar a “comportar-se com una dona” i recorda no poder anar d’excursió amb el seu germà mentre, en canvi, havia de fer les tasques de casa.
Isabel explica que el seu somni de viatjar també va estar condicionat per la signatura del seu pare, qui no li va permetre, i tot i que la van educar amb valors d’honradesa, hagués agraït que la seva vida no només es dediqués a treballar i cuidar. Va haver de deixar el seu somni de ser professional de la salut perquè havia de treballar com a secretaria, a una oficina, que era el que els seus pares deien que havia de fer.
Va tenir, també, dificultat per poder tornar a estudiar, però ella no va desistir fins que a la dècada dels vuitanta va poder graduar-se com a tècnica en cures auxiliars d’infermeria. Va fer les pràctiques a Serveis Clínics, en l’àmbit del VIH, i després va treballar en la residència Puigvert durant vint-i-un anys, finalment jubilant-se havent complert un somni.
Des de ben jove ha estat present en les lluites del barri, com la manifestació davant de la presó de Trinitat Vella l’any 1976 i també en la segona l’any 1977, ha format part de molts grups de dones i viu una vida plena de lluita feminista.
És presidenta de l’Associació Feminista de l’Olivera, tresorera de Trinitat Uneix, una associació ecologista, feminista i intercultural, i forma part del grup d’escolta activa de Trinitat Vella, un grup dedicat a escoltar a les dones.