Josep Maria Aragay: "El Festival s'està 'festivalitzant'"

28/09/2023 - 18:32

Falta una setmana per l'arrencada del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya i per conèixer com arriba l'edició de 2023 parlem amb un dels seus impulsors, Josep Maria Aragay de Basketbeat. El Festival es biennal i torna a Sant Andreu després d'una edició de 2021 que encara va estar molt marcada per la pandèmia i que es va haver de celebrar amb distància social i amb mascaretes. L'edició d'enguany arriba ja lliure d'aquests obstacles i ben carregada d'activitats. 

-Què espereu d’aquesta edició del Festival?

Estem lluitant fort perquè tot i que el Festival porti l’etiqueta d’arts comunitàries sigui un espai que no sigui pels moderns de la ciutat ni pels professionals que ens dediquem a treballar desde al cultura comunitària. Volem un festival pel barri, per la gent que està activa i que participa culturalment, pels professionals, pel públic general… hi ha un esforç perquè el públic sigui divers, una mescla que gaudeixi dels espectacles. Alguns ho faran de forma més activa, alguns d’una forma més passiva, però que hi hagi molta gent que se senti interpel·lada. Per això fa alguns dies deiem que el festival s’està festivalitzant.

-Hi ha alguna cosa especialment destacable de la programació?

En aquest esforç que estem fent per festivalitzar, tenim noms propis importants, com el Telmo Irureta que ve de guanyar un Goya al millor actor revelació i que presenta una obra que aborda la sexualitat en la discapacitat. Estarem molt contentes de rebre les entitats de la taula de discapacitat del Districte en una obra molt potent. També tenim comèdia i stand-up comedy amb un grup de persones que han fet un procés amb un comediant professional i que ara sortiran a l’escenari, conjuntament amb el Felipe Mateos i la Carmen Romero, que seria la cap de cartell.

També ve, per exemple, un pensador portuguès que es diu Hugo Cruz, una companyia gallega que fa un espectacle de dansa amb el Jordi Cortés, un ballarí molt recongut pel seu paper en la dansa inclusiva, on es barregen artistes discapacitats amb artistes no discapacitats. Tindrem espai per la memòria històrica de Vallecas… Hi ha moltes propostes molt interessants.

-En aquesta edició hi ha una olimpíada de les opressions… en què consisteix?

Tots tindrem l’oportunitat de posar a prova com d’oprimides i privilegiades som i, a partir dels resultats, tindrem un ranking per fer una cursa. Jo com a home blanc de 42 anys és molt probable que estigui a les primeres posicions. Una altra persona que tingui un altre context potser sortirà de més endavant. El que arribi primer guanyarà una panera de productes que ens han donat els comerciants del barri.

-Dieu que heu fet un esforç per diversificar públics. Què vol dir això?

Volem tenir la il·lusió que el Festival sigui pel màxim possible de persones. Tenim molt clar que estem a la Fabra i Coats, som un projecte social que impulsem aquest festival… No ens podem sumar a la gran llista de festivals més famosos i més grans. Hem de fer un festival que reculli la manera de fer de festivals grans, petits, participatius o comunitaris. La idea és que ens puguem trobar una veïna, una persona gran d’una residència, professionals, col·lectius autoorganitzats. Gent molt diversa.