La Mundeta vivia al carrer d’Otger, número 9, a la mateixa casa que hi ha a dia d’avui en aquesta adreça. Al voltant del 1918 va proposar a alguns veïns una mena de servei de banc amb retorn de la inversió. Els veïns aportaven cinc pessetes i una setmana després en podien retirar sis. Tot i que el negoci s’assemblava sospitosament a la dita dels duros a quatre pessetes, els beneficis ràpids el van fer molt popular al barri i molta gent va fer aportacions durant un any i mig.
La realitat, però, és que La Mundeta pagava els beneficis dels inversor més antics amb les entrades de capital més noves. Darrera de l’estructura que havia format no hi havia res més que fum i un any i mig després va col·lapsar quan van obrir un banc de veritat davant de casa seva i quan dos veïns més van imitar el seu frau. Entre uns i altres la van deixar sense prou ingressos nous per complir amb els compromisos anteriors.
La Mundeta havia ordit tota aquesta trama sense saber ni llegir ni escriue. Era analfabeta i això la va salvar de ser condemnada: com no hi havia res per escrit no es va poder provar el que denunciaven els estafats. Les últimes notícies que se’n tenen són del 1931, quan va publicar un anunci a La Vanguardia per informar que seguia treballant per poder retornar els diners estafats més d’una dècada abans.