-Què representa aquest centenari per nosaltres?
Aquest centenari no és per nosaltres sols. L’entitat neix el 1924 perquè cada casa sortia amb una bandera. Tota la gent de Sant Andreu que vivia del treball amb animals i gràcies al suport dels pagesos es va decidir coordinar a través de la Societat per la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu de Palomar. Això va ser així fins els anys ’60, quan tot aquest treball amb bèsties es va substituir per la tracció a motor. Arran d’això, els Tres Tombs van anar desapareixen pràcticament a tota Catalunya. Al pla de Barcelona vam decidir coordinar-nos per no trepitjar-nos els que quedàvem, per això a Sant Andreu es fa el diumenge anterior a Sant Antoni i, antigament, Sants ho feia el diumenge següent i Badalona dues setmanes després.
-Igualment, Sant Andreu ja no era una zona agrícola als anys ’60, com es va poder sostenir?
La Societat va ser clau pel manteniment de mantenir, impulsar i sostenir les tradicions. Per fer aquest paper vam tenir una figura cabdal que és en Francesc Clapés, de l’antiga masia de Can Nyau que es va expropiar per la reurbanització que hi va haver a la ciutat Jocs Olímpics, que va ser la darrera masia activa de Sant Andreu. Ell va ser l’ànima d’aquesta entitat durant molt de temps. És qui aporta els cavalls i manté viva la memòria agrícola de Sant Andreu, tot i que arran de la distribució dels Districtes de 1983, va acabar formant part de Sant Martí.
Que la masia desaparegués va tenir una implicació important per nosaltres: els cavalls van desaparèixer de Sant Andreu. Per això ara tots els cavalls venen de fora i s’han de pagar. Ara mateix els Tres Tombs es mantenen no per la tradició agrícola sinó per la gent. El sentit que té que se segueixin fent és la gent del carrer. És qui et motiva. És una festa que té moltíssim d’èxit i que omple els carrers de gom a gom. I també es manté perquè, encara que hi pot haver algun estira i arronsa puntual, el Districte sempre ha estat al costat del Tres Tombs de Sant Andreu. Hi ha hagut sempre un respecte i un reconeixement, no només a la Societat, sinó a la festivitat en sí mateixa.
-Parlaves de tradicions en plural. A banda dels Tres Tombs, la Societat ha tingut protagonisme en altres àmbits?
La Societat és qui impulsa les primeres cavalcades de Reis. Per fer-la, calien carrosses i calien cavalls. Al llarg de molts anys, en Francesc Clapés havia portat els seus cavalls a la cavalcada de Sant Adrià. Temps després, van tenir la pensada de fer-ho a casa i entre ell i la Societat van posar la infraestructura per fer les primeres cavalcades de Sant Andreu, abans de la incorporació de la Comissió de Festes i del Districte. Tot era molt artesà: per exemple, la il·luminació es feia amb llums de cotxe comprats a un ferroveller. Quan es va incorporar la Comissió de Festes ja es van comprar les carrosses i, de seguida, s’hi va incorporar també el Districte.
-Què representa per vosaltres el Centre d’Interpretació dels Tres Tombs del Can Fontanet?
Nosaltres vam demanar aquell espai, que ja havia estat un estable de la Fabra i Coats per guardar el material de la Societat i de seguida ens van proposar que més que un magatzem es podria fer un Centre d’Interpretació que expliqués la tradició dels Tres Tombs. Per nosaltres es important per guardar tot aquest patrimoni i per transmetre la importància que té la festivitat dins les arrels andreuenques de l’agricultura i la ramaderia.
-Hi ha alguna novetat aquest any per la cavalcada de diumenge?
N’hi ha una que és força curiosa que és que desfilarà un dels antics carruatges que feien els serveis funeraris de l’Ajuntament. Aquest any volíem que hi fos ja celebrem aquest aniversari i perque no hi pot ser cada any. És un carruatge que s’ha de tractar amb respecte, però és una peça que val la pena tenir a la cavalcada.
-Més enllà de la cavalcada de diumenge, com celebrareu el Centenari?
Encara ho estem treballant i tenim intenció de fer actes al llarg de tot l’any. L’únic que tenim concretat és una exposició de carros i carruatges que es farà a l’Espai Josep Bota del Recinte de la Fabra i Coats. També ens faria gràcia recuperar la Taberna del Carreter, que ja havíem fet fa anys en l’època que es feien els concursos d’estirar pes, en la qual feiem una mica de botifarra i pa amb tomàquet i també ens servia per aconseguir diners per la Societat.