Afronteu la temporada dels 20 anys. Què creieu que representa el SAT! després de tots aquests anys pel barri de Sant Andreu?
La voluntat des de fa 20 anys que vam començar amb el SAT! Teatre era que fos un espai no només ubicat sinó vinculat al Districte i amb projecció a tota la ciutat. Quan vam començar una de les coses que es comentava era que la gent no anirà tan lluny a veure teatre. Hi havien hagut unes experiències passades que no havien sortit del tot bé però, aquesta vegada, ho vam aconseguir.
Una fet importantíssim del nostre recorregut és quan ara fa 10 anys vam fer l’especialització en teatre familiar. Fins llavors, fèiem, programació per a adults, per nens i dansa, tot el que podíem. Després vam decidir que fer programació per a adults, és extremadament complicat i fem aquest salt. Aquí es comença a tenir una línia clara i definida amb unes propostes molt clares, tant en dansa com teatre familiar. A partir d’aquest moment pren una altra dimensió i des del principi, també a nivell artístic, de resposta social i de compromís amb l’agenda del districte. Ara, la meitat pràcticament del públic que ens assisteix és de d’aquí i la meitat és de fora del districte de Sant Andreu.
També heu fet des de molt aviat una aposta per obrir el vostre escenari a companyies del territori…
Des del primer any. Al 2002 ja vam fer la mostra Fica’t al SAT!, amb treballs d’arts escèniques de companyies del Districte que poden presentar així els seus treballs. Això és un altre punt de vinculació al Districte. Amb aquests elements s’ha consolidat que la personalitat del SAT! Teatre que ja és claríssima i reconeguda pel sector, pel públic i per la crítica. Per això, creiem que ara és el moment, passats aquests 20 anys, de donar-li una mica més de suport econòmic i una mica més de visió per convertir-lo realment en un teatre de ciutat ubicat al districte de Sant Andreu.
A més, cal tenir en compte que el SAT! Teatre té dos components que són fonamentals, un és la relació entre l’art i l’educació. Un altra és la descentralització dels espais culturals. Aquest 50% de gent que ve de fora cap aquí, que ja no només va al centre de la ciutat i així trenquem amb aquesta cultura centralista
Parlaves de la relació amb l’educació. Quina és?
Nosaltres provenim del teatre familiar. Sempre hem tingut present el component de formació. Entenem que educació, teatre i els escèniques han d’anar absolutament lligades i nosaltres, per això el que fem és durant tot l’any oferir els mateixos espectacles que fem en obert per a les escoles. Tenim entre 25.000 i 30.000 nens i nenes que passen per aquí cada anys.
Tot i això, crec que s’ha d’anar més enllà i que s’ha d’entrar més a les escoles. Després d’aquests 20 anys de consolidació, necessitem l’ajuda de l’administració per anar més enllà. Un exemple és la col·laboració que ja fem amb l’institut Doctor Puigvert de Sant Andreu que té especialitat de dansa i arts escèniques. Fem conjuntament un taller amb els nois de segon de batxillerat de teatre que comença a l’octubre i finalitza al mes de maig i que es presenta aquí amb la infraestructura del SAT! i amb el nostre assessorament. Es parla del nivell artístic però també de producció, d’ il·luminació i altres aquests aspectes que ajuden a la formació per als arts escèniques. Aquesta és una manera d’entrar directament .
Aquest any també farem tallers, amb el Martí Pous, un curs de dansa de quatre dies amb Lautaro Reyes, coreògraf. La voluntat nostra, tant com podem és de vincular te al teatre, arts escèniques i educació, perquè considerem que va absolutament lligat, no és separable el teatre.
Quan decidiu apostar per l’especialització en teatre familiar i dansa, esdeveniu un espai singular. Existeix alguna cosa similar a la ciutat?
Que toquem aquests dos àmbits exclusivament, som l’únic referent. Hi ha alguns espais més que es programen funciona de tipus familiar com La Puntual, que és un teatre molt petitet que esta Ciutat Vella i que programen només espectacles familiars i de titelles. Ara bé, si ens referim a espais que apleguin una programació estable de teatre familiar i una altra de dansa només existim nosaltres.
El teatre familiar va molt més enllà de generar nous espectadors, oi? És un gènere en sí mateix?
Sí, sí. Evidentment. Nosaltres sempre hem pensat que nosaltres no estem fent teatre familiar perquè els infants vagin al teatre quan siguin grans . Estem fent teatre familiar perquè forma part del procés de formació, de fer-se persona. Quan va al teatre s’ho ha de passar igual de bé l’espectador de 3 anys el de 30 o el de 50. Segurament estem creant possibles espectadors de teatre, però l’objectiu no es limita a això. L’objectiu és que descobreixin que el teatre i les arts escèniques serveixen per qüestionar-se coses i fan pensar. Et serveix per la pròpia quotidianitat. Volem que aquests nous espectadors gaudeixin, que descobreixin que el teatre i les arts escèniques des d’una experiència present.
Si parlem de la dansa us funciona igual de bé que us funciona aquest tipus d’espectacles familiars?
En primer lloc, les gairebé 400 localitats d’aquest teatre no són fàcils d’omplir però si mirem el panorama general de la dansa funciona de forma correcta. Si mirem la situació general, està clar que hem de créixer encara més. És cert que de vegades funciona molt bé i d’altres pot no funcionar tant.
I com ho fem créixer això ?
Crec que la primera cosa que s’hauria de fer, és poder dotar-nos de més pressupost per poder portar companyies o espectacles que atreguin més públic. Pel que fa a la dansa, en aquests moments, tenim una línia que programa molta gent jove, professional, però que està començant. Tot i això, al llarg d’aquests 20 anys també hem tingut gent molt consagrada com la Veronal o el Roberto Oliván.
Si nosaltres som capaços d’aportar espectacles al llarg de la temporada que cridin més públic, s’ampliarà el nombre d’espectadors. De totes maneres, si mirem el panorama general, la nostra assistència amb dansa amb de públic és la segona de la ciutat, després del Mercat de les Flors. Tenim molt de recorregut per créixer, però no estem ni molt menys en un moment descoratjador. El que passa és que sempre voldríem tenir les cadires plenes.
Ja teniu en marxa la temporada, algun dels espectacles us fa una il·lusió especial?
Em costa molt de dir això perquè totes les companyies i tots els treballs que es presenten han de tenir les mateixes possibilitats de que la gent vagi a veure’ls. Però bé, si hem d’escollir-ne algun, destacaria, per exemple, que tenim el comiat d’una companyia històrica com L’estaquirot Teatre que han tingut presència durant els 20 anys del SAT!. Fa una especial il·lusió que estiguin aquí i, a més, faran 3 espectacles del seu repertori. És un moment estel·lar per nosaltres. També voldria esmentar l’espectacle amb què comença la temporada, que és un d’una companyia poc coneguda però de molta qualitat que es diu Choti Titelles. L’espectacle és Galetes de formatge i val la pena veure’l. Qui vingui, descobrirà una companyia molts anys d’història, però que s’ha programat poca a Barcelona.