El 1939, Mossèn Joan Cortinas va arribar al barri del Bon Pastor i hi va detectar grans mancances en relació als serveis que tenien els seus habitants. La que més li va preocupar va ser la falta d’accés en condicions a serveis de salut.
Per aquest motiu es va posar en contacte amb Alfons Balcells Gorina un cardiòleg de l’Hospital Clínic a qui va demanar que organitzés un centre assistència a la rectoria del barri, un fet força habitual: abans del desenvolupament de l’estat del benestar, els serveis depenien de les diverses xarxes existents a la societat, una d’elles era l’església catòlica.
Balcells va entomar la proposta i la va desenvolupar de forma altruista: va trobar 10 metges, equipament i medicaments. Aquell petit centre mèdic va fer la seva activitat durant 30 anys, fins que va ser substituït per un CAP. Durant tots aquells anys va atendre persones del Bon Pastor, qui podia pagava la visita i qui no podia no ho feia.
Uns anys després, les autoritats franquistes van començar a crear una seguretat social que seria rudimentària i que no atorgaria assistència sanitària universal. Per fer-la el dispensari del Bon Pastor va ser una font d’inspiració ja que, davant l’èxit aconseguit al barri, es va reclamar a Alfons Balcells que fes el disseny d’un sistema assistencial públic.