El curs avança i els programes d’En Residència comencen a veure la seva fi. Nois i noies es preparen per a mostrar els seus projectes finals i els artistes ja es comencen a acomiadar dels grups. Programa pioner, l’En Residència es va començar a fer el 2009, amb la intenció d’apropar la cultura contemporània als centres escolars de secundària de la ciutat. Aquest projecte es fa de la mà de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona, en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.
Aquesta n’és la 13a edició i compta amb la participació de 450 alumnes d’ESO, 26 instituts de la ciutat, 45 docents i 30 artistes. Un d’ells és en Martí Madaula, graduat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Màster d’Arts Visuals a la LUCA School of Arts de Gant, a Bèlgica. Acaba de publicar el seu primer llibre, ‘Com conquerir l’espai‘, i entre altres mostres recents del seu treball, destaca ‘Recuperar els llençols de Manchester‘, l’esdeveniment ‘Stronger than air, thinner than ice‘ o la performance ‘How to conquer space‘.
En aquest projecte, ha volgut apropar la seva obra a l’alumnat de primer d’ESO del Vapor del Fil, que és el segon any que participa de l’En Residència. Ho ha fet a través de la recerca artística sobre allò que constitueix una llar, entès, aquest concepte, en la seva dimensió més abstracta, com a sensació de pertinença. El projecte es pot seguir en aquest blog.
Quin projecte estàs duent a terme amb l’alumnat del Vapor del Fil?
El projecte que he posat en marxa amb els nois i noies està relacionat amb el meu últim treball artístic. Fa dos anys que treballo amb l’espai exterior, en un projecte que ha tingut diverses formalitzacions i que s’engloba sota el títol ‘Com conquerir l’espai’.
Per què aquest tema?
Vaig començar a cultivar-lo quan vivia a Bèlgica. Volia agafar un tema distant amb mi i en maig començar a estudiar la part artística. Tenia ganes de parlar de la sensació de llar des de la intimitat. Unir l’univers amb la petita escala del fet domèstic, la quotidianitat. Això és el que volia traslladar a l’alumnat.
Què has treballat, amb el grup, aquestes setmanes?
Hem fet molta tasca de reflexió i recerca. Per exemple, hem elaborat el receptari que ens enduríem a l’espai, hem dut a classe els objectes de valor que ens identifiquen o hem dissenyat la nostra nau, entre altres. Hem reflexionat sobre l’espai domèstic: quins parts de la casa ens fan sentir bé o acollits. Han sortit pensaments molt bonics. Tenia molt clar que durant les sessions no volia fer classes d’art contemporani, però el cert és que amb l’excusa d’aquestes reflexions, han anat sortint diferents artistes i he aprofitat per treballar-los. Ha anat molt bé.
Tens un projecte tancat?
Arribo a la classe amb algunes idees, però totes molt obertes. No hi ha un currículum marcat i anem fent les sessions sobre la marxa i en funció de les sessions anteriors. Evidentment, hi ha un fil conductor i un projecte; tanmateix, actuo segons què els crida més atenció. Es tracta de no anar amb certeses, sinó amb dubtes. El Vapor del Fil, a més, té molt elaborada la part artística i es nota. S’hi fan coses molt innovadores.
Com es relaciona l’alumnat amb l’art contemporani?
A mi m’ha sorprès molt positivament, perquè veig que tenen pocs prejudicis. Sí que és cert que quan pensen en l’art, pensen en pintura; però a través de les càpsules, he anat introduint la reflexió de què era art i què no. Ho he fet a través de la pregunta: ‘Això us interessa o no?’ Hem connectat molt ràpidament i ha estat bonic veure com agafaven la idea de l’art contemporani ràpid.
Vau fer una sessió de contaminació. En què consisteix?
Consisteix a explicar al professorat què s’ha anat fent. És una sessió que jo considero molt important perquè és quan m’adono si l’alumnat segueix o no. En aquest cas, ha anat molt bé: la idea era mostrar que art poden ser moltes coses, obrir els ulls a totes les possibilitats. M’han demostrat que sí que ho estan entenent. Una alumna va comentar que gràcies a aquest projecte es mirava la vida d’una manera diferent, més artística. I que ara es fixava en coses que abans no hi parava atenció. Una altra alumna també va explicar que el projecte li havia fet pensar en casa seva d’una forma en què no ho havia fet mai. Que ara era conscient de les coses que la fan sentir a casa, i que no se n’aniria mai a l’espai perquè no voldria viure aquella solitud ni estar lluny de la seva família. Per part meva, no puc rebre millor feedback que aquest.
En aquella sessió, vau ensenyar una carta sonora al professorat!
Sí, l’havíem gravat a ràdio Fabra, i gràcies a la col·laboració d’en Christian Len, que ens va obrir la ràdio especialment per a nosaltres. Aquesta carta conté una frase escrita per tots els i les alumnes del grup. És una espècie de collage que resumeix sensacions, sentiments, etc., sobre com ens imaginem l’espai.
Què us aporta el programa En Residència, als artistes?
Treballar a l’En Residència m’ha permès replantejar-me els codis amb els quals parlem del nostre treball artístic. I m’he adonat que hem de canviar-los. El treball més important que he fet amb els nois i noies ha estat poder explicar-me de manera entenedora, alhora que profunda. Sempre els he tractat com a adults, però al llarg de les sessions m’he adonat que havia de ser més concret, donar exemples.
Amb quins reptes t’has trobat?
De vegades, quan dones massa llibertat als nois i noies, no saben què fer-ne. Quan els dones espais de pensament abstracte, tendeixen a buscar la concreció. No obstant això, he intentat donar espai per a desenvolupar el pensament abstracte i fer-los entendre que l’art pot ser moltes coses. Penso que he aconseguit la meva fita!
Alguna sorpresa?
Em va sorprendre que fossin més petits de què m’esperava. Però són brillants. Al principi havia de tirar més jo del grup, però ara ja no, i veus com s’aporten entre ells i a tu mateix. Hi ha un moment molt xulo en el qual el projecte fa un clic i l’alumnat connecta. Quan passa això, és meravellós, i a nosaltres ja ens ha passat.
Què podrem veure quan finalitzi l’En Residència d’en Martí Madaula al Vapor del Fil?
Segurament una exposició, que comptarà amb una instal·lació i que inaugurarem el 24 de maig. Ho volem fer fora del barri per tal d’obrir el projecte a altres grups. Potser també hi ha una part d’acció més teatralitzada, però no la farem oberta al públic. Això sí, després ho explicarem tot. Perquè narrar el fet és important. És per aquest motiu que les sessions de contaminació constitueixen un bon assaig.