El Baró de Viver és una escola activa que busca cada any superar-se. La implicació de les famílies i el seu compromís amb l’educació resulta fonamental per tirar endavant els projectes amb l’alumnat i aquest curs escolar en el qual sembla que tot torna a la normalitat, l’AFA ja s’ha posat les piles.
Un dels projectes més esperats de l’any és que duu a terme un grup de mares (de dins i de fora de l’AFA) que, cada any, prepara una funció teatral per a infants i per al claustre. Es tracta d’una iniciativa oberta a tothom que té com a objectiu implicar a les famílies del centre i “fer un petit regal a l’escola” en forma d’obra de teatre. La Toñi Romero n’és una de les mares promotores i ens explica el funcionament d’aquesta iniciativa: “Som un grup de mares que preparem una obra de teatre. La triem ara a principi de curs i la representem per Nadal, davant els infants i el claustre. No donem pistes de res i és una sorpresa”. El grup de mares, entre els quals no s’hi troba cap pare, assaja un cop per setmana de tres a dos quarts de cinc, durant els tres mesos abans de Nadal. “Les dues últimes setmanes, abans de l’estrena, anem de bòlit fent els últims assajos i preparant l’attrezzo, però ens ho passem molt bé”, explica la Toñi, “i els nens i nenes s’ho passen d’allò més bé perquè veuen les famílies implicades i ho agraeixen”.
Per portar a terme el projecte, reben l’ajuda de la Patrícia Garrido, una treballadora del Centre Cívic Baró de Viver, que també és actriu i dinamitzadora. Ella els dona un cop de mà amb el guió i la interpretació. “L’any passat va ser el primer any que les vaig ajudar i va anar molt bé. Amb l’escola Baró de Viver treballo en un projecte d’expressió corporal amb els nanos i d’aquí va sorgir la idea que pogués treballar també amb el grup de teatre de mares”, explica. Patrícia Garrido assegura que el més complicat és que les mares es deixin anar i s’oblidin de les vergonyes i les pors. “Quan se n’adonen que es tracta d’un joc, es relaxen i s’ho passen millor. Això és una activitat lliure de pressions, que s’ha de fer per passar una bona estona i gaudir”. L’any passat, la treballadora del centre cívic va ajudar les mares amb el guió, el muntatge i l’edició del vídeo.
Unes mares amb molta empenta
La Judit Abellà és una mare del Baró de Viver i explica com va començar aquesta iniciativa: “tot va començar amb una professora de música molt potent, l’Àngels, acompanyada d’un grup de professors amb molta vitalitat i moltes ganes de fer coses i canviar el rumb de l’escola. Van transformar l’escola completament. Era un equip de mestres molt entusiasta per portar a terme coses noves. I ens ho van encomanar a tots i totes”.
La primera obra de teatre de mares que es va fer va ser Els Pastorets i durant aquests anys s’han representat obres com El Principito, Peter Pan o El Rei lleó. L’any passat, però, amb l’eclosió de la crisi sanitària, el format va experimentar un canvi: lluny de deixar-se vèncer per les circumstàncies, ja que no podien representar l’obra presencialment, el grup de mares va decidir gravar un curtmetratge, que va ser emès a les diferents classes.
“L’any passat tot es va aturar una mica, però així i tot vam aconseguir fer uns curtmetratges sobre la reinvenció dels contes tradicionals. L’argument era que els nens i nenes s’havien cansat dels contres tradicionals i unes magues trucaven els i les protagonistes de les històries per fer-ne de noves”, explica la Judit. Aquest any, encara no saben què faran, però si ho sabessin, tampoc ho dirien: “ha de ser una sorpresa”.
Tot i les ganes i l’empenta, portar el projecte a bon port cada any costa una miqueta més, ja que algunes mares marxen de l’escola perquè els nens i nenes es graduen, o perquè no s’ho poden combinar amb la feina. A la Toñi, que té dues filles, una de dotze anys i l’altra de cinc, encara li queden uns anys al davant, però fa una crida a altres mares. “Necessitem reclutar nova gent, però sabem que és complicat perquè la gent va a tope de feina. No obstant això, són dos mesos d’assaig, i dos mesos passen volant”.
Per poder assajar i preparar l’obra en condicions, però, les mares del Baró de Viver ja fa des de juny que demanen al Consorci d’Educació de Barcelona la reforma de la caseta de consergeria, cedida per l’escola per a l’AFA. “Fa des del juny que escrivim emails per demanar que ens ho reformin. Està inhabitable i el Consorci n’és últim responsable, així que volem que se’ns faci una reforma integral perquè tal com està, no ens hi podem posar”, assegura la Judit.
Una comunitat educativa i unes famílies implicades
Altres projectes engrescadors de, Baró de Viver són el Quatre Cordes (projecte musical de tercer a sisè de primària) i un projecte artístic que té com a objectiu apropar l’alumnat als artistes que exposen al centre cívic del barri. A més, també participa del projecte comunitari Amics i Circ, proposta que té com a finalitat treballar les emocions de l’alumnat a través del circ i que es du a terme en col·laboració amb l’AFEV, una entitat que treballa per lluitar contra les desigualtats educatives; i també forma part de la Xarxa d’Escoles +Sostenibles.
Abans que esclatés la crisi sanitària, a més, el Baró de Viver també va tenir l’oportunitat de transformar el seu pati amb Col·lectiu Punt 6, amb la intenció de fer-lo més amable i inclusiu. “Per a la transformació del pati ens vam involucrar les famílies, els infants, el claustre i Col·lectiu punt 6. Quedàvem els caps de setmana i treballàvem plegats, un cop decidit què es volia fer en funció de les necessitats i carències del pati”, explica la Judit.
Les ganes i l’entusiasme d’unes famílies i un equip educatiu implicat i amb empenta per dur a terme nous projectes té resultats: una infància més feliç, unes institucions escolars més fortes i un teixit de barri més a prova de bomba. El Baró de Viver n’és un clar exemple.