És pràcticament inapreciable perquè roman silenciós a un petit costat del temple, però allò cert és que l’harmònium de l’església de Sant Andreu de Palomar és un curiós tresor que cal reivindicar per la seva raresa i també perquè ha sobreviscut a guerres i revoltes.
Tot i que no està clara la datació d’aquest instrument, el que sí es coneix és que es va adquirir pel mateix motiu que es feia a molts temples: perquè és el parent “low cost” dels grans orgues. Com a instrument, l’harmònium data del segle XVIII i es va acabar patentant l’any 1840. Pertany a la família del vent, amb llengüetes lliures i s’acciona per mitjà de les manxes i el teclat, tot i que no compta amb com els orgues.
La tradició musical i cultural dels harmòniums prové del centre i del nord d’Europa, on alguns compositors van acabar admetent aquest peculiar instrument dins les seves obres.
La presència d’harmòniums a Catalunya no està gaire documentada i és per això que el que hi ha al temple de Sant Andreu resulta tan cridaner. Ara bé, no s’utilitza habitualment durant el culte.