Com afrontes el fet de participar en un festival d’aquestes característiques i que et pilla tan a prop de casa?
La posada en marxa del 42 al recinte Fabra i Coats és una notícia excel·lent perquè, per primer cop, gaudiré del gènere i de participar en un festival de temàtica fantàstica al meu barri. És una sensació molt agradable perquè he estat a diverses ciutats en els darrers anys i, per fi, en tenim un aquí, a Sant Andreu.
Sobre què versaran les teves intervencions al festival?
Participo en dos taules rodones, totes dues el diumenge 7 de novembre, i versaran sobre temàtiques diferents. La primera, a les 17.15 h, serà sobre els jocs de taula, i hi seré amb Mar Calpena i Albert Monteys, La segona, a les 18.30 h. versarà sobre el passat i el present del transhumanisme. Tinc moltes ganes de parlar, no només de literatura, sinó també de jocs de taula com un format de literatura expandida. Val a dir que sí que és cert que el boom merescudíssim que han experimentat els videojocs s’ha vist bastant reflectit en festivals d’aquest tipus, però que els jocs de taula també s’han de reivindicar. A més, tenint en compte que arran del confinament s’han tornat a posar bastant de moda.
Un dels trets característics del festival és que compta amb tota la diversitat possible, tant pel que fa a dones autores com a temàtiques LGTBI, per exemple…
Estem d’enhorabona perquè el món fantàstic havia sigut un vedat de caça molt masculí, molt escrit per homes i adreçat per a homes, un fet absolutament absurd perquè la primera autora del gènere és Mary Shelley. La situació ha canviat radicalment i ara hi ha moltíssimes dones i moltíssimes temàtiques, i en aquest sentit s’ha d’agrair especialment la tasca del comissari, de Ricard Ruiz Garzón, que ha estat molt bona. Clar, és que no podem parlar de la literatura del futur sense abordar la literatura del present.
És cert que la figura del comissari ha estat molt encertada.
El Ricard és un entusiasta i això s’ha notat amb el festival. La prova és que aquesta és la primera edició i ja suposa una aposta molt ambiciosa, no s’ha volgut desenvolupar com una prova per cobrir l’expedient i veure què tal sortia. Ja ha nascut com un projecte molt potent per situar la ciutat a nivell internacional en la temàtica del gènere fantàstic.
A sobre, servirà per engrescar la població de Sant Andreu en acostar-se a un gènere que potser moltes i molts no tenen gaire apamat.
La proximitat sempre és una manera de trencar prejudicis. Amb el 42 estem trencant dues fronteres: la de gènere i la geogràfica per a la gent que no resideix al centre de la ciutat. Les persones que viuen a prop i que potser no s’aproparien a viure l’experiència, ho tenen molt a prop de casa com per acostar-se i començar a conèixer el que s’està movent en els gèneres fantàstics.