Míriam Campos Leirós (Teachers for Future): "No hem d'amagar la realitat als nostres infants, hem d'ensenyar-los a gestionar la informació que els arriba"

23/11/2021 - 12:48

Míriam Campos Leirós és una mestra del CEIP Mallón de Nigrán (Pontevedra, Galicia) i una de les cares més visibles de Teachers for Future-Profes por el Futuro. Amb més de vint anys de professió a les espatlles, Míriam treballa per fer possible la realitat d'una educació ambiental transversal a les escoles i els instituts.

Considera que el canvi climàtic no és només un tema de ciències, sinó quelcom que es pot estudiar des de diferents perspectives, ja que forma part del nostre dia a dia, per això defensa que s’incorpori al currículum de continguts, no només en una assignatura. “Des de Teachers for Future-Profes por el Futuro el que pretenem no és només conscienciar a les noves generacions sobre els perills del canvi climàtic, sinó que aquest missatge que transmetem als nens i nenes s’estengui a la societat. Hi ha una part de l’educació social que es pot aconseguir a través dels infants, i confiem en això”, ens explica.

D’on ve el seu interès per l’educació ambiental?

Jo vaig néixer en un poble, fet que em va permetre viure molt a prop de la natura. Vaig desenvolupar certa sensibilitat. Cap a l’any 2013, em vaig adonar que tenia molts alumnes que desconeixen el nom dels arbres fruitals, que no sabien associar l’arbre a la fruita i que els faltava vocabulari d’animals. Molts alumnes no sabien diferenciar una cigonya d’una oreneta. Va ser llavors quan em vaig adonar que vivíem d’esquena a la natura, sota la influència d’una societat materialista. En aquest punt vaig començar a introduir un aprenentatge de tall ambientalista en els projectes que duia a terme.

Com neix Teachers for Future- Profes por el Futuro?

Arran d’aquesta inquietud, vaig posar en marxa un blog que s’anomenava El guiño verde i vaig convidar a diferents professors i professores a compartir activitats i idees relacionades amb el medi ambient i el canvi climàtic. Es buscava l’efecte contagi. En aquest context, va néixer Fridays for Future Espanya, que aviat es va posar en contacte amb nosaltres. A través del Fridays for Future em vaig assabentar de l’existència de Teachers for Future Suècia i m’hi vaig posar en contacte, amb la intenció d’unir-me a ells. Em van comentar que si volia, podia posar en marxa un Teachers for Future Espanya i així ho vaig fer.

I com funciona?

Hi ha diferents nivells d’implicació, segons la disponibilitat de cada persona. Hi ha persones que es dediquen a difondre la feina que fem, d’altres elaboren materials didàctics, d’altres s’ocupen de temes logístics, etc. Cada persona aporta el que pot en funció de les seves circumstàncies, perquè això és quelcom que fem de manera altruista. Tenim diferents grups que funcionen de manera territorial, però estem molt relacionats. L’1 i el 2 d’octubre vam tenir la primera trobada nacional a Madrid de Teachers for Future Espanya. Va ser una trobada molt enriquidora.

Teniu contacte amb els Teachers for Future d’altres països?

Hi ha un grup de Telegram amb els Teachers d’arreu i des d’allà intercanviem idees. Amb qui més comunicació tenim és amb els d’Itàlia i Regne Unit. A Suècia i Alemanya hi ha nodes molt actius, però la comunicació queda una mica més limitada a causa de la barrera idiomàtica.

Sovint diu que a Espanya hi ha una educació ambiental menys desenvolupada, si ho comparem amb la resta d’Europa.

Com a societat, anem molt endarrerits, perquè hi ha actituds o hàbits ja incorporats en països com Suècia o Dinamarca que aquí encara no tenim o que es veuen com a ‘actes ecologistes’. Calen bones campanyes de conscienciació a tots els nivells; i el públic objectiu no són aquelles persones que ja estan conscienciades, sinó aquelles que no ho estan. La dificultat rau a transmetre un missatge que sigui accessible i no reduir-lo a una situació de catastrofisme sense sortida. No tothom sap què és l’IPCC i la feina que fan: hem de treballar per un llenguatge més accessible i deixar de banda els aspectes més tècnics o especialitzats del canvi climàtic.

Com veu els i les joves, avui en dia? Creu que estan més conscienciats que les generacions anteriors?

Sí, definitivament. Penso que hi ha més conscienciació que abans a tots els nivells, tot i que també he de dir que hi ha molts centres educatius en els quals l’educació i la conscienciació ambiental queda relegada a plantar un arbre un dia a l’any. Això no és conscienciació ambiental, sinó un acte simbòlic. Val a dir, però, que en aquest aspecte, a les escoles, hem millorat moltíssim. En el futur, m’imagino una societat plenament conscienciada en la qual es parli constantment sobre canvi climàtic, i sobretot, s’entengui. Aquesta és una part de la tasca de Teachers for Future: no només educar els nens i nenes, sinó educar a la societat en general.

Un dels conceptes que ha aparegut durant els últims anys és d’ecoangoixa o ecoansietat. Com s’aborda, des de les aules?

Hi ha una part de realitat sobre el canvi climàtic que ja tenim a sobre. La ciència ho repeteix cada dia. L’últim informe de l’IPCC va ser demolidor: dels cinc escenaris que presentaven tots eren prou dolents. Més que amagar la realitat als nostres infants, el que hauríem de fer és ensenyar-los a què aprenguessin a gestionar la informació que els arriba. La solució no es troba en l’immobilisme i s’ha de seguir lluitant perquè les conseqüències del canvi climàtic siguin les mínimes. Amb els infants hem de treballar la gestió emocional de tot plegat i fer-los entendre que la por que paralitza no porta enlloc.

Un dels punts principals del discurs de Teachers for Future-Profes por el Futuro és que l’educació ambiental ha de ser quelcom transversal a totes les matèries.
Els temes d’educació ambiental i canvi climàtic han quedat relegats a les ciències naturals i des de fa anys, no hi ha hagut cap evolució respecte a aquest tema. Nosaltres posem sobre la taula el tema del currículum ‘ocult’: quan als problemes de matemàtiques es parla sobre granges o bancs, s’està transmetent una sèrie d’idees mercantilistes que els infants adopten com a pròpies. S’ha de treballar contra això. L’educació ambiental a Espanya ha evolucionat molt poc i és un tema que es pren a la lleugera.

Fa escassos dies acabava la COP26, la cimera sobre canvi climàtic i medi ambient, celebrada a Glasgow. Quina valoració en fa?

La COP26 m’ha semblat una presa de pèl per molts motius, no només en referència a la petita part que ha ocupat l’educació ambiental dins de les reunions de ‘joventut’. En aquest sentit, els Teachers For Future-Profes por el Futuro ens sentim molt decebuts. De les delegacions no hem obtingut res concloent ni contundent. Es parla que ha estat una cimera blanca i elitista, excloent. S’havia de defensar els països del sud, però s’ha fet tot el contrari. La valoració que en fem és nefasta. Aquest tipus de coses fa que et sentis malament, una mica estúpida: tota la feina que fem a Teachers for Future-Profes por el Futuro és de manera voluntària, durant el nostre temps lliure. Fa que et plantegis moltes coses, però vam fer teràpia de grup i vam concloure que és precisament per aquests motius que la nostra feina és més necessària que mai.