Hi van participar el president d’Òmnium, Xavier Antich, juntament amb Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans; Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació; Mònica Barrieras, professora universitària i membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades; i Avel·lí Flors-Mas, sociolingüista, professor universitari i investigador del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB.
Durant la sessió es van abordar els diferents reptes que presenta la qüestió del català a l’escola. Mònica Barrieras va destacar que el català, tot i ser una llengua minoritzada, és una llengua mitjana pel que fa al nombre de parlants, però que “com a llengua minoritzada necessita l’escola per tenir oportunitats”. Va insistir en la idea que cada llengua presenta una mirada particular sobre la realitat i que és per aquest mateix motiu que cal considerar-les patrimoni.
Avel·lí Flors-Mas, per la seva part, va aportar dades: només el 31% de la població a Catalunya utilitza el català; i entre el 2003 i el 2018, el nombre de persones que viuen plenament instal·lats en el català s’ha reduït en 300.000 individus. “La llengua catalana competeix amb el castellà en la majoria d’àmbits, i en alguns d’aquests, al català li costa molt entrar, com és el judicial i l’audiovisual”. El sociolingüista va fer èmfasi en el caràcter minoritzat de la llengua catalana en diferents dimensions. “En primer lloc, en termes legals i jurídics, a través d’una oficialitat asimètrica. En segon, en termes demogràfics; i en tercer, en termes econòmics”.
Tots els experts i expertes presents van coincidir amb la idea que cal compensar aquesta situació, però van recalcar que no es pot posar tota la responsabilitat sobre els centres educatius, sinó que es tracta d’assumir la tasca col·lectivament. Va ser Teresa Cabré qui primer va fer referència a la falta de recursos per a mestres i professorat i va puntualitzar que plantejar la situació del català només des de l’àmbit educatiu podia resultar reduccionista. “L’escola no és un àmbit aïllat, sinó que forma part d’un entramat de situacions. Ens hem de posar en marxa de manera conjunta si volem anar a parar a algun lloc”. Cabré va reivindicar l’esperit dels anys vuitanta. “Era un context molt diferent, però hi havia un pacte implícit perquè hi havia un horitzó al qual volíem arribar. Es va dur a terme un model d’immersió a través de la convicció que el català havia de ser la llengua vehicular”.
També Avel·lí Flors-Mas va destacar la necessitat d’acompanyar el professorat i les direccions dels centres escolars. “Hem de revisar com avaluem les competències lingüístiques i quins són aquests mecanismes de revisió (…) No podem carregar el mort de salvar la llengua a l’escola, però l’escola és imprescindible i és l’única institució que pot facilitar el coneixement del català. Les comunitats educatives han de trobar i aprofitar les escletxes per convertir les escoles en comunitats catalanoparlants”. Respecte a aquesta dimensió, Mònica Barrieras va recalcar quelcom important: la necessitat de formar millor el professorat en les competències de la llengua catalana. “A la universitat em trobo amb una manca de competència oral terrorífica. I aquests seran els professors del futur. Penso que a la facultat d’educació hi ha poca presència del català”, va explicar.
Antoni Zabala, que va orientar les seves intervencions a com s’ha d’abordar l’ensenyament del català a les aules, va dir que al currículum escolar “hi hauria d’haver un component de bel·ligerància”. “A l’inici es van posar molts mitjans i els professors de llengua catalana feien militància per la llengua, però al llarg del temps, aquest impuls s’ha anat perdent. Només aprens una cosa quan l’estimes”. El director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació va recalcar la necessitat de fomentar l’expressió escolar en l’àmbit educatiu i va deixar clara la seva aposta per personalitzar els aprenentatges i en contra de la fragmentació del saber.
Tots els ponents de la taula rodona van incidir en la necessitat de la voluntat col·lectiva i per part dels poders polítics per a dur un projecte conjunt de promoció de la llengua catalana. També es va abordar la complexitat de la qüestió: “és impossible trobar solucions a un problema complex si no s’aborda des de la base”, va concloure Antich.