Durant tot el curs han estat treballant amb l’alumnat de 2n d’ESO en la instal·lació artística (que es va poder veure el 20 de maig a La Central del Circ) que té com a títol Traç-Pas. “Traspassar, transformar, mudar… Tot ens porta cap a una línia que s’ha de creuar. Ens agrada pensar que l’adolescència n’és una més. Com és aquesta transformació recíproca entre nosaltres i l’entorn? Com ens canvia i ens fa evolucionar aquest diàleg constant entre el cos i l’espai?”, es pot llegir en el fulletó de la instal·lació. El dispositiu concebut és un híbrid entre espectacle i instal·lació artística i vol resignificar els espais i les vivències conegudes en la imaginació i l’abstracció.
Al llarg d’aquests mesos, l’alumnat ha treballat amb diferents tècniques i formats: amb la tècnica suspensió, amb cianotips, la improvisació, l’escultura i fins i tot ha pogut abordar l’obra de Lali Ayguadé, ballarina, coreògrafa i intèrpret. Els va explicar a l’alumnat del Joan Fuster la seva trajectòria professional i com feia les seves pròpies creacions. Amb tot, l’alumnat del centre ha pogut apropar-se a un art diferent de què es troba en els museus, un art viu i en moviment, de la mà d’artistes en actiu. En aquest enllaç podreu veure el procés creador!
Com neix el projecte que heu treballat amb el Joan Fuster?
Carla: Jo sóc trapezista i la Marta és fotògrafa. Volíem treballar conjuntament i fer un acompanyament artístic que hibridés la imatge i el cos. Volíem trobar la connexió entre les dues disciplines i ho vam fer a partir de les propostes de l’alumnat.
Marta: Durant aquest temps hem treballat amb la fotografia analògica, la digital, amb tècniques de moviment a terra, la suspensió o amb el material d’una obra escultòrica. Aquest projecte híbrid ha tingut un a resultat final que està a cavall d’una exposició, una instal·lació i un espectacle. La idea és que els i les assistents “travessin” l’espai escènic de manera simbòlica fins que el públic agafa el seu lloc i comencen les accions performatives.
Quins objectius hi havia, darrere el projecte?
Marta: La idea era treballar la creativitat de l’alumnat i la posada en escena de l’experiència; que els i les adolescents es coneguessin millor i ajudar-los a construir la seva pròpia mirada vers el món que els envolta i trobar la seva veu per relatar-ho.
Carla: Volíem convidar-los a ser creadors i creadores i fer que es coneguessin millor, a ells mateixos, però també al grup.
Amb quines dificultats o reptes us heu trobat?
Carla: En primer lloc, hem hagut de lidiar amb les restriccions que ha suposat la pandèmia. Els nanos i nanes han faltat perquè han hagut de fer quarantenes i això ha dificultat la continuïtat del projecte. Al principi també va costar fer-los partícips del què estàvem treballant. És una edat complicada i no tots tenen la mateixa facilitat per a expressar-se.
Heu aconseguit vèncer aquestes dificultats?
Marta: Creiem que sí. Hem treballat el tema del traspàs, la transformació, que també té molt a veure amb el període de l’adolescència. Igualment, també està molt relacionat a tot el que ens està passant arran de la pandèmia. El projecte va de travessar fronteres i etapes i durant aquests mesos hem tingut molts espais per a la reflexió. Aquestes dinàmiques han funcionat molt bé.
Quina valoració feu de l’experiència?
Carla: Molt positiva, perquè han sorgit coses molt boniques. El grup era especial, perquè a causa de la pandèmia no van poder triar els projecte i perquè estaven barrejats. Molts alumnes no es coneixien entre ells: no eren amics. Ha estat bonic veure néixer llaços de relació entre ells i com s’han teixit noves amistats.
Marta: El fet de poder trobar un espai on potencies allò amb què et sents més a gust fa sorgir coses molt maques. A més, hem de pensar que a l’En Residència, l’alumnat treballa de manera diferent a com ho fa a l’aula. Nosaltres som agents externs que no formem part del teixit escolar, per tant, les dinàmiques i relacions que sorgeixen són totalment diferents de les que podem trobar a una aula. Surten coses noves i els nanos n’aprenen molt. Per a nosaltres també ha estat molt positiu i nutritiu, perquè hem après moltíssim.
Per què és positiu i què aporta el programa Artistes En Residència? Tinc la percepció que molta gent pensa que només hi ha art dins dels museus o les òperes.
Carla: Durant el nostre procés hem prestat molta atenció a la creativitat i hem intentat desvincular-ho de la idea que aquesta només forma part de la pràctica artística. Hem intentat vincular la creativitat com quelcom inherent a totes les professions i sectors.
Marta: Hem intentat obrir camí a noves maneres de pensar l’art. Per exemple, amb el tema del circ: hi havia molts nanos amb una idea del circ preconcebuda que poc té a veure amb el circ actual. Hem intentat canviar aquest imaginari.