En el cas del Districte de Sant Andreu, l'”Extra, Extra!” s’ha implementat a l’Institut-escola Rec Comtal i a l’Institut-escola El Til·ler. La finalitat era que nens i nenes poguessin gaudir, al llarg del curs, d’una sèrie d’activitats extraescolars artístiques i científico-tecnològiques de manera gratuïta.
La iniciativa buscava, d’una banda, ampliar l’oferta d’activitats extraescolars als barris i reforçar les activitats que es duen a terme fora de les aules; i d’altra, mostrar, a través d’aquestes activitats, la diversitat dels llenguatges artístics a partir de quatre grups d’activitats: arts plàstiques, escèniques, visuals i música. Durant aquest primer any es pretenia que els infants es familiaritzin amb aquestes disciplines, i per aquest motiu han pogut fer-ne un tastet de totes (un trimestre per activitat). La finalitat a mitjà-llarg termini, però, és crear un itinerari.
Actualment, el projecte consta d’uns cinc-cents participants entre els barris de la Trinitat Vella, el Bon Pastor i Besòs-Maresme. Hem parlat amb tres dels talleristes de l'”Extra, Extra!” per saber com ha anat aquesta primera edició, quines coses els han agradat i quins aspectes del projecte millorarien.
Pol Guillen tallerista de contes i còmics
En Pol és il·lustrador i a l'”Extra, Extra!” fa un taller de còmics i contes, dins de l’itinerari de plàstica i visual. El seu objectiu al llarg del curs ha estat treballar la narrativa visual amb l’alumnat i el resultat ha estat l’elaboració d’un fanzine fet amb les mateixes il·lustracions dels nens i nenes Cada alumne s’ha pogut emportar el seu exemplar juntament amb les historietes de tots els companys i companyes. “Des de l’inici vaig tenir clar que volia plantejar el treball del taller a través del còmic, perquè per a la canalla, tot és iconogràfic i instantani, i el còmic et permet treballar aquests dos aspectes”, explica. Assegura que als petits i petites, els fascina més el còmic que el conte i que a ell, també li funciona molt bé treballar aquest format: “Pensen i dibuixen al mateix temps. Per una banda, és una manera fàcil i directa d’entrar en el món de la il·lustració; d’altra, és una bona forma de fomentar la lectura i l’hàbit lector. Finalment, també treballem l’escriptura. Poder abordar totes aquestes dimensions és important i útil sobretot per a la canalla que es mostra reticent a la lectura”.
En el taller també s’han treballat valors i actituds com la paciència. “Soc militant de lluitar contra la immediatesa”, bromeja. “Jo els ensenyo els meus dibuixos i els explico també el procés de treball. Cal temps: amb un paper i un llapis es pot fer gairebé de tot, però cal ser pacient. Aprendre a equivocar-se i tornar-ho a intentar”. En Pol també explica que, per a ell, el còmic és el format perfecte per a treballar la narrativa i fer-ho, sobretot, des d’una mirada crítica. “Hi ha molta ficció i en consumim molta, però no des d’una perspectiva crítica”.
Una cosa que l’ha sorprès al tallerista ha estat adonar-se de certa “individualitat” de l’alumnat i la dificultat, en algunes ocasions, de treballar en equip. També el poc ús que es fa del català quan la canalla para entre ella: “(…) Ho he trobat dramàtic, perquè les seves relacions són quasi exclusivament en castellà, tot i que alguns alumnes parlen en català amb les famílies”, explica.
La seva valoració de tot plegat és molt bona. “Alguns d’aquests nanos no havien vist mai un còmic i ara tenen el carnet de la biblioteca del barri. L’única pega que hi tinc és que se m’ha fet curt!” En Pol ha fet tallers a l’Institut-escola de Rec Comtal i a les biblioteques de Bon Pastor i de la Trinitat Vella, amb nois i noies tant primer i segon de primària com de primer de l’ESO.
Virgínia Escudero, tallerista d’activitats escèniques
La Virgínia, que és veïna de Sant Andreu, ha estat de tallerista al Centre Cívic de Bon Pastor i l’Institut-escola El Til·ler. Assegura que està contenta perquè “de vegades costa una feinada arrencar una iniciativa d’aquesta envergadura que dialogui amb les institucions i que funcioni”. Una de les coses que més la va atraure de l'”Extra, Extra!” va ser la seva dimensió social. “A Barcelona patim el barnacentrisme i ens pensem que tot passa en quatre barris del centre; i no és així. Jo sempre tinc un ull que mira cap als barris perifèrics, on es fan moltíssimes coses. Fins que no hi aterres, no te n’adones, però aquests barris a qui ningú mira estan plens d’activitats molt potents que es remolquen amb la vocació del veïnat i el teixit associatiu del territori. El que més m’agrada de l'”Extra, Extra!”, precisament, és aquesta dimensió social; la voluntat de fer créixer els barris. Sento fascinació per les coses que passen en aquests llocs i el teixit tan potent que hi ha”, diu. I afegeix: “És molt important apropar la cultura a aquests barris perifèrics, perquè són espais on hi ha certa necessitat de crear connexions; i l’art hi pot ajudar molt”.
Un cop immersa en la posada en marxa i el desenvolupament del projecte, la Virgínia valora la plasticitat del mateix i la capacitat d’anar-se adaptant segons les necessitats dels infants. “Al llarg de tot el curs, a banda dels continguts propis del taller, hem cuidat molt la dimensió humana i de seguretat. He treballat per fer-ho encaixar tot de manera saludable; i això és una tasca lenta que requereix molta vocació. Intentar seduir des de la cultura no és fàcil!”, explica. Algunes de les dificultats que ha trobat fent el seu taller ha estat la diferència de ritmes entre l’alumnat o la diversitat d’idiomes o de preferències, entre d’altres. “De vegades i per molts motius, la gestió del grup es pot fer complicada; llavors toca baixar el nivell d’exigència i confiar en l’alumnat. Quan baixes el nivell d’exigència, t’adones que la complexitat es reabsorbeix de manera orgànica. Ha estat un gran procés de descoberta i d’aprenentatge recíproc”.
Respecte a la pròxima edició, a la tallerista li agradaria “estar més presents en l’agenda del Districte, posar en relació el projecte amb el Pla de Barris i poder utilitzar més infraestructures. M’agradaria fer créixer les sinergies entre els diferents equipaments. També m’agradaria que se’ns reconegués com a part de la comunitat educativa”, destaca.
Marta Vigo: fem música!
La sensació global de la Marta, ara que ja pot fer una valoració del projecte pilot, és que s’ho ha passat molt bé dinamitzant els tallers de l'”Extra, Extra!”. Ella ha estat de tallerista a l’Escola Concepción Arenal i l’Escola Eduard Marquina (barri Besòs-Maresme) i a l’Institut-escola El Til·ler (Bon Pastor). Per a la tallerista, abans de dur a terme les activitats de música de les sessions, ha estat fonamental crear un espai segur per a tots els infants. “Volia oferir un espai de seguretat, de tranquil·litat i de joc que ens permetés crear vincles de grup; sempre a través de la motivació i l’escolta”. Ha treballat de valent per poder dur a terme el projecte musical que havia dissenyat tot adaptant-se al context de cada moment. “A mesura que ha anat avançant el curs també he notat un increment de motivació entre l’alumnat. De vegades estan desmotivats perquè no saben què faràs, però quan ho van coneixent es crea una relació molt bonica”.
La Marta assegura que en tot moment s’ha sentit molt recolzada per les coordinadores del projecte i que s’ha generat una bona xarxa i un bon flux de treball, però reconeix, com en Pol, que un trimestre amb cada grup se li ha fet curt: “Quan ja coneixes el grup és quan toca canviar. Si els tallers s’allarguessin tot l’any, es podrien continuar treballant les diferents disciplines i enfortir els vincles. Malgrat el poc temps, ha estat una experiència bonica i enriquidora (…) De cara al curs vinent també m’agradaria poder treballar de manera més fluida amb les escoles, que no siguem un bolet, perquè de vegades he tingut aquesta sensació”, conclou.