Els premis 42, que es concedeixen a 9 categories mitjançant un jurat d’escriptors/es i prescriptors/es, tenen per objectiu el reconeixement a les millors obres publicades l’any anterior. “L’assassina de Venècia” ha estat publicat per Estrella Polar, el segell infantil i juvenil català de Grup 62. L’obra, finalista al Premi Menjallibres 3r i 4t d’ESO, Finalista al Premi Protagonista Jove 13-14 anys i Finalista al XXIII Premi Llibreter IJ en Català, es va endur el 2021 el Premi Ramon Muntaner.
Veí de Sant Andreu, Pol Castellanos, va cursar la primària a l’escola Pegaso i la secundària i el batxillerat a l’institut Príncep de Viana, tots dos al mateix barri. El 2013 es va graduar d’Estudis Literaris, a la Universitat de Barcelona. També va fer cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El 2014 va cursar el màster de Creació literària de la Universitat Pompeu Fabra i el 2015 va començar a exercir la docència de Llengua catalana i literatura a secundària i batxillerat. Ara, amb aquests premis a la seva última novel·la juvenil es confirma el seu talent i es consolida com una de les veus a seguir en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil a Catalunya.
L’assassina de Venècia és una novel·la d’intriga, aventures, novel·la històrica… A qui va adreçat aquest llibre?
Jo diria que a infants a partir de dotze anys. És un llibre que comparteix univers amb “L’impostor de Viena” [publicat el 2020 i Premi Alba al Millor llibre fantàstic per a joves en català]. De fet, la protagonista, la Carla, surt d’aquí.
Per a aquesta novel·la has triat una protagonista femenina, la Carla.
Volia presentar un personatge que creés empatia i que lluités contra algunes injustícies. La Carla és filla d’un marquès i ella està predestinada a ser d’una manera determinada. La situació de l’època i tot plegat donen una bona imatge de com era la vida en aquell moment. Al llarg de les pàgines es veu la Carla patint una sèrie de situacions que resulten injustes. Volia un personatge lliure, que pensés per ella mateixa i que intentés superar els diferents obstacles sense abaixar el cap.
Entre el capítol 24 i 25 els protagonistes del llibre són testimonis de l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran i la seva dona Sofia a Sarajevo, un 28 de juny de 1914. Aquest fet va desencadenar la Primera Guerra Mundial, marc històric de la teva novel·la.
La Primera Guerra Mundial és una guerra molt desconeguda i això, com a narrador, és un estímul. La Segona Guerra Mundial és completament diferent, perquè és un tema molt saturat, tot i que hi ha molts productes culturals de qualitat. La primera em permetia situar els personatges en un moment de la història que no resultava repetitiu. A més, li donava versemblança a la història i la guerra, a escala narrativa, sempre dona joc.
Tu ets professor. Com treballaries aquest llibre a l’aula?
A l’aula l’abordaria a través de l’opinió de l’alumnat i posant en comú les idees que van sorgint. Hi ha un element molt clar que és l’enigma i els misteris que sorgeixen al voltant de la identitat de l’assassina. A partir d’aquí es pot treballar. També faria preguntes a l’alumnat, com per exemple: què farien ells en aquella situació o els proposaria fer un mapa de l’aventura. Es pot treballar el context històric a partir d’elements de la novel·la, imaginar finals diferents, etc. Molt sovint, la literatura es pren com quelcom molt seriós. Al final, és una mena de joc i resulta molt interessant portar la canalla cap al terreny creatiu. Jo sempre poso èmfasi en el valor diferencial, i a l’aula hem de buscar el plaer de la lectura a través de la seducció i la lectura i la tria lliure.
Com cridar l’atenció dels infants i els joves en un món on hi ha estímuls tan diversos?
És un dels reptes que tenim al davant. Jo treballo com a professor de secundària i sé que resulta difícil mantenir l’atenció de la canalla. Com a escriptor i, en primer lloc, intento tenir poques pretensions: intentar escriure una història que pugui agradar i enganxar. Intento no utilitzar la literatura amb fins didàctics, perquè tinc por de desviar-me de l’objectiu principal: entretenir.
Què volen la canalla i els i les joves?
Penso que una bona història, entretinguda, amb personatges interessats amb qui puguin empatitzar; i amb elements com l’amistat o l’amor. Confio molt en el poder d’una bona història.
I què ha de tenir, una bona història?
Una bona trama, bon ritme, aventura, personatges potents.
Dius que no cal ser didàctics sempre.
Exacte. Penso que hi ha un error de base en pensar que la literatura ha de tenir una finalitat. La literatura és un mitjà de transmissió de vida i de moments històrics, d’experiències vitals o de situacions imaginàries. Al final, és una porta oberta a altres mons. No s’hauria de convertir en un pamflet. En molta literatura juvenil trobem missatges clars i directes; i els adolescents no volen això. De fet, se n’adonen ràpidament i això els allunya. La literatura ha de ser un entreteniment on segur que hi aprendran coses.
Tindrà continuïtat, la història de la Carla?
És cert que l’obra queda una mica oberta, així que no ho descarto. També hi ha altres personatges, com els amics de la Carla, dels quals se’n podria fer alguna cosa. Ho he de pensar!