El programa “Ampliem espais educatius als barris” es va posar en marxa a Barcelona el maig 2020 anticipant la necessitat de buscar i oferir més espais exteriors per a les escoles durant aquest curs 2020-2021 en el marc i context Covid-19.
Quatre de cada deu escoles de Barcelona han fet ús aquest curs 2020-2021, dels equipaments i espais exteriors municipals que ha cedit l’Ajuntament de Barcelona en el marc del context Covid. Així ho ha explicat, la comissionada d’Educació, Maria Truñó, durant la presentació de l’informe “Ampliem espais educatius als barris per escoles i instituts”, davant la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports d’aquest juny.
La cessió d’espais ha facilitat l’acompliment dels protocols de prevenció sanitària, especialment l’aïllament entre grups estables de convivència (“grups bombolla”) assignant-los espais diferenciats durant l’estona del pati, així com el desdoblament d’alguns grups-classe en grups més petits.
Dins d’aquest programa, equipaments com, per exemple, centres cívics, biblioteques, teatres i alguns museus, no només han cedit espais, sinó que en alguns casos han pogut potenciar la seva funció educativa.
Els espais exteriors han estat aquest curs una extensió de l’escola amb potencial educatiu tant d’esbarjo com per als aprenentatges a l’aire lliure, en contacte amb la natura urbana, i una oportunitat per a la innovació pedagògica, així com una oportunitat per fer més barris educadors. De la mateixa manera que les escoles cada vegada són més equipaments educatius oberts al barri, també els parcs, places i equipaments de proximitat s’han potenciat com espais d’ús escolar.
“Ampliem espais educatius als barris” és un programa que no només ha permès donar resposta a unes necessitats dels centres educatius excepcionals davant la pandèmia, sinó que ha contribuït a fer els barris més educadors i jugables.
Els centres educatius participants
L’informe presentat indica també que 167 escoles i instituts han utilitzat 261 espais, el 46% dels centres públics i el 27% dels privats i concertats. D’aquest total d’espais 227 han estat exteriors, majoritàriament carrers, places, parcs o jardins; i 34 han estat interiors en equipaments de proximitat, en primer lloc centres cívics, però també hi ha participat 4 museus, 3 biblioteques, 3 ateneus, 3 equipaments educatius i 1 casal de barri.
Els centres educatius participants han estat presents als 10 districtes de la ciutat i a 55 dels 73 barris. Els districtes amb una major participació han estat Sant Martí i L’Eixample.
Pel que fa als usos de l’espai públic, l’alumnat que més l’ha utilitzat és el de primària i, en especial, els cursos de 5è i 6è, on 6 de cada 10 infants han sortit periòdicament al barri (60-61%), pel que fa a infantil i 1r i 2n d’ESO ha estat del 21-23%. A postobligatòria s’han emprat altres sistemes per no barrejar els grups bombolla, com ara la formació semi-presencial. En tots els casos la gran majoria d’usos han estat de 10 a 12 del matí.
La comissionada d’Educació, Maria Truñó, ha assenyalat que tot i que al començament es van fer servir principalment com un espai lúdic a mesura que ha avançat el curs també s’han utilitzat per fer hores lectives. L’ús dels espais a l’aire lliure per a activitat lectiva ha estat més important a infantil i primària (67%) que a secundària (54%).
Avaluació per part dels centres educatius
L’informe determina que ha estat possible l’acompliment de la normativa de prevenció sanitària (manteniment de grups bombolla) sense necessitat de limitar el temps o els espais d’esbarjo. També afirma que ha hagut una major diversitat d’activitats, ja sigui en l’estona del pati o en el temps lectiu i una menor conflictivitat en l’estona del pati, especialment en els centres amb patis petits.
Destaca també el fet de respirar un aire diferent en un ambient naturalitzat, en oposició als espais durs d’alguns patis d’escola, així com una major possibilitat de joc en espais oberts, naturalitzats i amb espais pensats per als infants.
El simple fet d’anar a un espai nou ha motivat molt els infants a descobrir-lo i els ha fet jugar i relacionar-se d’una forma diferent. Alguns centres han explicat que el programa els ha permès estrènyer lligams amb el seu entorn més proper, amb el barri i amb les seves entitats. El fet d’ocupar els espais públics ha suposat compartir l’espai amb gent de totes les edats, procedències, creences, fins i tot animals…
Alguns centres ja utilitzaven espais exteriors abans de la pandèmia, però per a altres el programa ha suposat obrir un ventall d’alternatives per als aprenentatges o el joc que fins ara no havien considerat. Igualment, la motivació de sortir del centre i realitzar activitats en un espai nou i desconegut és un fet que motiva l’alumnat.
També es destaca els guanys que ha tingut per a la ciutat, com la recuperació d’espais públics que es trobaven deteriorats o amb certes dinàmiques negatives i l’aprofitament de recursos en horaris que estaven infrautilitzats. Igualment disposar d’espais nous ha estimulat la creativitat i ha permès dissenyar noves fórmules d’aprenentatge per projectes adequats als nous espais, incloent activitats que al centre educatiu no és possible fer.
L’informe destaca també que l’alumnat i les famílies han creat un vincle amb l’entorn i això ha generat beneficis en relació als equipaments de proximitat. Conèixer i utilitzar un equipament que no consideraven com a propi ha portat a alumnat i famílies a esdevenir nous usuaris, i és habitual trobar-los en activitats o fent ús de l’equipament més enllà dels usos de la seva escola.
