Tot i que actualment el dia de Rams ha perdut seguiment a causa de la laïcització de la societat, fins no fa gaires dècades eren molt habituals les imatges de famílies senceres, ben mudades, beneint palmes, palmons i rams de llorer. De fet, d’aquesta festa en deriva l’art de fer palmes, un vessant de l’artesania tradicional que ara va a mal borràs. Però per què se celebrava tant el dia de Rams? I quina relació tenen les palmes i els palmons amb els darrers dies de la vida de Jesús?
En el cristianisme, el dia de Rams recorda l’entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles. Fou la darrera vegada que Jesús va anar a Jerusalem i, segons l’Evangeli, això va passar al començament de l’última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar. Per tant, la festa marca el començament de la narració de la Passió. Tot i que els quatre evangelistes esmenten l’escena, no s’acaben de posar d’acord en el dia: segons Marc i Joan va ser diumenge, Mateu diu que era dilluns i Lluc no ho detalla.
Un punt en què sí que coincideixen tots quatre és a assenyalar l’alegria amb què Jesús va ser rebut. Expliquen que les multituds, entusiasmades, li van donar la benvinguda brandant branques de llorer, d’olivera i també fulles de palma, tresplantes molt habituals a Jerusalem. I, per recordar aquesta escena, el dia de Rams els feligresos porten palmes, palmons i branques de llorer que són beneïts durant la missa on es llegeix aquesta part de l’evangeli. A més, en algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort.
Les escriptures expliquen que Jesús venia de la població de Betània enfilat dalt d’un ruc i va arribar a Jerusalem en plena ‘Péssah’, la pasqua jueva. És una de les festes més assenyalades del calendari jueu. Té set dies de durada i recorda l’èxode dels jueus d’Egipte l’any 1250 aC. Però aquesta rebuda tan triomfal no va agradar a les autoritats i va afegir encara més tensió entre Jesucrist i el poder establert.Una tensió que va desembocar en la seva mort per crucifixió uns quants dies més tard.