El que va començar amb dues persones que es trobaven per aprendre’n al seu ritme, ara és un grup autogestionat que setmanalment omple la sala que els ha cedit la Torre de La Sagrera. Rosó Vicente, una de les fundadores, explica que l’espai de trobada és obert, però que només poden ser catorze persones per no sobrepassar els límits d’aforament de la sala.
No tenen ningú que els n’ensenyi, són elles les que comparteixen coneixements i tècniques. La resta ho aprenen plegades a les trobades cercant tutorials a Pinterest i YouTube. La Rosó admet que, malgrat que es tracta d’un art molt concret, cadascuna té la seva especialitat.
Les participants formen un grup molt heterogeni, i tenen gustos, aficions i, fins i tot, edats diferents. Dues de les participants són molt més joves que la resta, però la Rosó diu que s’han integrat perfectament: “Elles estan molt còmodes, i també fan que nosaltres ens sentim més joves”, explica rient.