Es tracta d’una travessa forta, decidida i valenta amb una única missió: transmetre a l’alumnat la importància cabdal de saber què i com mengem i de quina manera ho podem fer més sostenible. El menjar com un acte polític, com una manera d’estar en el món i viure la vida. Els nens i nenes van al mercat, aprenen la rellevància de fer una bona planificació, quines fruites són de temporada i de proximitat, quines no, tasten nous sabors o aprenen les tècniques bàsiques de cuina: bullir, fregir, passar per la planxa, etc.
El projecte, que compta amb diverses aliances com la Fundació Alícia o la Fundació Miró, ha estat apadrinat ni més ni menys que per la reconeguda cuinera Ada Parellada, que fa unes setmanes no va dubtar ni un moment a donar un cop de mà als més menuts. Ells i elles, en recompensa, li van fer arribar un àlbum il·lustrat per ells mateixos. Aquesta nova línia de treball també es pensa dins el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021. El nou entorn “Cuina pedagògica” pretén ser un entorn d’aprenentatge per compartir les claus d’una alimentació que empoderi tant la canalla com les seves famílies. D’autonomia, salut i sostenibilitat a l’escola Octavio Paz en parlem amb en Xavier López, el seu director.
Com neix el Projecte Cuines?
El projecte Cuines neix aquest curs com un projecte transversal dins de la franja dels treballs per projectes. L’escola, des de fa set anys, mira cap a una mirada globalitzada de l’educació i el treball per projecte ens ofereix la possibilitat de fer-nos preguntes: qui som, com som i què podem aportar al món. Per tant, és l’oportunitat d’aprendre per la vida, de veure l’aplicabilitat dels coneixements que s’ensenyen a l’escola, en el dia a dia.
Quin objectiu es persegueix amb aquest projecte?
L’objectiu del Projecte Cuines és capacitar els nostres infants perquè tinguin eines per ser autònoms, crítics i que puguin desenvolupar la capacitat de decisió, sobretot, en l’àmbit culinari, que des dels centres escolars no se sol treballar. També perseguim potenciar el patrimoni culinari i tot allò que podem aprendre dels nostres avantpassats i les nostres tradicions. La cuina ens permet, a més, aprendre i beure de la diversitat dels llenguatges: artístic, científic o matemàtic. El llenguatge de la cuina és ric i divers.
Quins continguts es treballen?
Treballem moltíssim la planificació, per exemple. Abans de posar-nos a la cuina, hem de veure quins ingredients necessitem, quan anirem a comprar, quants diners tenim, com ens distribuirem les tasques, què n’esperem… Això constitueix en si mateix una tasca pedagògica molt importat que s’ha de dur a terme. També donem molta prioritat al fet que els infants coneguin les propietats dels diferents aliments i això ho vinculem a una lectura adequada i rigorosa de les etiquetes. L’estudi de les diferents tècniques de cocció també és un element clau del projecte: saber fregir, fer-ho a la brasa, fer-ho bullir, fer-ho a la planxa, etc. Per últim, també abordem el tema del malbaratament: com podem reutilitzar aquells productes que no farem servir, però que no volem ni hauríem de llençar?
Veig que aneu més enllà de la nutrició.
Sí, es tracta d’un abordatge 100% holístic. Amb el Projecte Cuines diversifiquem la mirada que tenim de l’educació i els aprenentatges i en fomentem la seva diversitat. Personalitzem l’aprenentatge. Volem que els nostres infants tinguin les eines necessàries per a portar a terme la transformació i que puguin connectar amb l’entorn que els envolta. Què hem de fer des de les escoles? Doncs crear ments curioses i amb ganes d’emprendre, fer que el nostre alumnat sigui autònom i creatiu i que no es regeixi pels prejudicis. Amb aquest projecte, per exemple, volem trencar amb els estereotips de gènere que envolten el món de la cuina.
Teniu una padrina de luxe del projecte, l’Ada Parellada apadrinament, però també heu buscat altres ‘socis’ en aquesta aventura culinària.
L’Ada Parella és una de les aliances vinculada al projecte. Des de l’escola, hem anat a cercar una sèrie d’experts i expertes perquè ens ajudin a construir aquest coneixement i l’Ada Parellada n’és una d’elles. També hem fet una aliança amb la Fundació Miró, amb la Fundació Alícia, Oxfam o amb el Banc d’Aliments. Amb aquesta varietat de recursos i persones referents des de diferents àmbits treballarem els diferents continguts i habilitats al voltant de la cuina.
Quin tipus d’aliança teniu amb la Fundació Miró?
Amb aquesta aliança aprendrem els uns dels altres. També ens interessa la cuina des d’una mirada artística. I és que a partir de l’alimentació i la transformació dels aliments es poden potenciar els talents artístics i no només els plàstics, sinó els talents corporals o dramàtics dels nostres infants.
Per què és important treballar quelcom com l’espai de ‘cuina’ i tot el que implica?
L’alimentació ens ajuda a tenir una bona salut i això és quelcom que els infants han d’interioritzar. Pensem que amb aquest projecte els nens i nens poden adquirir una sèrie d’hàbits i estratègies per menjar millor. Aquesta visió la treballem molt amb la Fundació Alícia, de manera proactiva i vivencial.
I d’aquí neix la Cuina Pedagògica, un nou entorn educatiu.
Exacte. Es tracta d’un espai perquè nens, nenes, mestres i la resta de treballadors i treballadores de l’escola puguem experimentar a partir de l’alimentació i la transformació dels aliments.
Quina continuïtat tindrà?
És un projecte que ha vingut per quedar-se. Paral·lelament al projecte de recerca, treballem la Cuina dins els laboratoris de llenguatges, que és una de les altres franges de treball globalitzat de l’escola. Els cursos vinents continuarem treballant aquest àmbit, sense cap mena de dubte!