Considera que el món digital està ple de possibilitats i oportunitats, però que se n’han de conèixer els riscos i saber quines precaucions cal prendre. Ara publica “Les aventures de l’equip Ciber” (Shackleton Kids), amb il·lustracions d’Artur Laperla i textos de Cristina Serret. Es tracta d’un llibre adreçat a infants i joves amb el qual es vol alertar dels perills de la xarxa i les xarxes. Amb un to divulgatiu i amable i a través de sis històries independents, però interconnectades, l’experta aborda temes com la viralitat a internet, la identitat digital, el ciberassetjament, la privacitat o la proliferació del malware, entre d’altres. Cada capítol compta amb una història principal que queda tancada amb quatre pàgines de teoria amb definicions, consells i exemples. Una bona manera per apropar a infants i joves la complexitat de la xarxa i advertir-los dels principals problemes que es poden trobar. “El meu objectiu és ensenyar-vos uns quants trucs i normes perquè us mogueu de manera segura en el món digital. És un lloc ple d’oportunitats i coses meravelloses, però si no anem amb compte, també pot ser perillós. No hem de tenir-li por, però cal anar amb precaució per estalviar-nos un mal tràngol. La meva missió serà explicar-vos com”, es pot llegir a les primeres pàgines del llibre.
“Les aventures de l’equip Ciber” és un llibre per a infants i joves, però els adults també en poden aprendre molt.
Primer de tot vull dir que jo he ajudat en la part de la història i a crear el contingut, però els textos són de Cristina Serret. He volgut centrar-me en els problemes més habituals que els infants i els joves, però també les persones adultes, es poden trobar a Internet. Sí que és cert que el públic objectiu són els joves que es comencen a endinsar en el món de la tecnologia.
Quan vas a les escoles i els instituts, què et trobes, respecte al tema de la ciberseguretat?
Em trobo amb infants que han incorporat la tecnologia a la seva vida diària; no són com nosaltres, que n’hem hagut d’aprendre. La qüestió és que ells, tot i saber utilitzar-la, no en veuen els riscs i tenen hàbits que no sempre són els més adequats. Les xarxes socials els criden l’atenció, però no s’aturen a reflexionar sobre elles, o sobre la facilitat per a contactar amb ells, sobre la facilitat de creació de perfils falsos, etc. Posar-se en contacte amb els infants a través d’Internet és molt fàcil. La tecnologia és genial per a tots i totes perquè resulta útil per a la societat i ens ha portat coses molt bones, però s’ha de vigilar molt.
Com es treballa a les escoles el tema de la ciberseguretat? Introduiries millores?
S’hauria de treballar més, però no és cosa del professorat, perquè els mestres no tenen per què ser especialistes en ciberseguretat. El millor seria poder tenir una persona especialitzada dins els centres escolars, però entenc que això és impossible per falta de recursos. Per sort, els centres sempre ofereixen xerrades al voltant d’aquest tema; sobretot quan hi ha algun detonant. Al territori, hi ha organitzacions sense ànim de lucre o l’INCIBE, que disposa d’un programa específic per a tractar aquest tema a les escoles i els instituts. Aquestes organitzacions tenen recursos i poden ajudar als centres escolars, sigui en matèria de prevenció o quan passa alguna cosa.
Com treballaries el llibre a l’aula?
Seria interessant fer-ne una lectura en grup o a través del treball en grups més petits. Crec que és una bona eina per socialitzar els problemes que suposa Internet als nostres infants. Crec, això sí, que no s’hauria d’entrar en casos particulars i deixar aquests en mans dels equips de psicòlegs dels centres. És un llibre que també es pot llegir en família. El que és important és que la canalla sigui conscient que tot el que s’explica al llibre els pot passar a ells i elles, que ho puguin identificar i que ho puguin explicar perquè els adults prenguin les mesures corresponents.
Normalment, sabem com he d’actuar amb les víctimes del ciberassetjament; però què hauria de fer el professorat si sap que un alumne assetja un altre?
Els hem de fer veure que Internet no és sinònim d’anonimat. Hi ha molts nens i nenes que sí que s’ho pensen, però no és així. Quan la situació es torna seriosa i es complica, hi ha mesures que ens permeten saber qui ha fet què i quan. Hi ha moltes eines per conèixer els perfils, les adreces IP, etc. A banda de parlar amb ells de per què no s’ha d’assetjar, se’ls ha de fer saber que el seu comportament no quedarà impune.
Com podem treballar amb aquelles famílies que estan preocupades per la seguretat d’Internet en relació amb els seus infants i joves?
Aquest també és un llibre per a mares i pares. Tot i que s’aborden els diferents temes amb un llenguatge juvenil, és un llibre apte per a tes les edats. De fet, a les famílies els pot ajudar a prendre consciència de les problemàtiques existents respecte a aquests temes. Per això el llibre inclou, a banda de les historietes, recomanacions. Les famílies han de saber que, a banda d’utilitzar les eines de control parental i de seguretat, han de parlar amb els seus infants i ser clars i clares amb ells. Un dels problemes actuals és el nombre d’hores que passem a Internet. Per sort, les empreses de telecomunicacions tenen eines suficients que els nens i nenes passin massa hores connectats. És important que les famílies sàpiguen que hi ha tecnologia que es pot fer servir per a prevenir la ciberaddicció.
Quin és el perill més gran al qual han de fer front ara els infants i els joves respecte a la seguretat a Internet?
Hi ha el tema de la suplantació de la identitat i em preocupa que les xarxes socials no hagin posat en marxa mecanismes més exhaustius per a evitar problemes. A banda, hi ha un tema que no s’aborda especialment al llibre, però que és important: l’addició que tenim a la tecnologia. El nombre d’hores que passem enganxats a Internet i les xarxes és brutal. Whatsapp, Instagram, Twitter… Hi ha una lluita per la nostra atenció i tota aquesta estona que passem a Internet ens desconnecta de la vida real. Ens perdem moltes coses i hi ha un risc molt gran de ciberaddicció, tant per a infants i joves com per a persones adultes. Ara estan creixent les interfícies immersives, sobretots les procedents del món del gaming. Això farà que augmentin el nombre d’hores que passem connectats i és un risc.