Fundació Casa Asil: un intercanvi intergeneracional que dona vida

02/05/2022 - 10:43

Al llarg dels anys, el projecte "Vull aprendre de tu", de la Fundació Casa Asil ha esdevingut una insígnia de l'entitat, una de les seves raons de ser i una identitat que ambdues institucions porten amb orgull.

Al llarg dels anys, el projecte "Vull aprendre de tu", de la Fundació Casa Asil ha esdevingut una insígnia de l'entitat, una de les seves raons de ser i una identitat que ambdues institucions porten amb orgull.

Al llarg dels anys, el projecte “Vull aprendre de tu“, de la Fundació Casa Asil, que comprèn la residència d’avis i àvies i el centre de dia i el Col·legi Sagrada Família (Safa), ha esdevingut una insígnia de l’entitat, una de les seves raons de ser i una identitat que ambdues institucions porten amb orgull. La convivència entre l’alumnat de l’escola i la gent gran resident es remunta a fa més de cent cinquanta anys, ja que tant l’escola com la residència sempre han compartit espais. Aquest contacte suposa uns beneficis incalculables tant per als avis i àvies com per a la canalla de l’escola. A l’entitat ho saben i per això tothom treballa de manera conjunta i col·laborativa per promoure aquesta convivència entre generacions. “Es tracta d’un projecte històric. Tenim residents que van anar a l’escola Sagrada Família de petits o que hi tenen nets. És una riquesa natural que cuidem molt. Moltes escoles fan activitats puntuals amb les residències; nosaltres no. Per a nosaltres, la convivència entre l’escola i la residència és una manera de viure, és el nostre vaixell insígnia”. Qui parla és Susanna Fraile, la directora tècnica de la residència i centre de dia.

La meitat de les habitacions de la gent gran que viu a la residència donen al pati, i això és vida per als residents. I és en aquest pati, precisament, ple de vida, on conflueixen les diferents generacions, perquè l’intercanvi és constant. Es duu a terme de manera natural, a través dels espais, d’activitats diàries o a partir de celebracions especials. Per exemple, recentment, per a l’últim Dia de la Dona (8 d’abril), totes les àvies de la residència van rebre un dibuix personalitzat que havia fet l’alumnat de l’escola. A canvi, els al voltant de 1.200 nens i nenes van rebre unes polseres liles fetes pels residents. Abans de la pandèmia, els avis i àvies entraven a les classes per a explicar contes o per a ajudar la canalla més petita a aprendre a cordar-se la bata.

Un projecte que forma part del dia a dia

El “Vull aprendre de tu” és un projecte troncal de la Fundació, una aposta clara des de fa molts anys, ja que aporta molts beneficis. Es tracta d’un projecte que forma part del dia a dia d’ambdós centres i que no es limita a celebrar de manera conjunta dates assenyalades. El fet de compartir pati fomenta un intercanvi excepcional i molt enriquidor per a tothom. “Es coneixen els uns als altres, nens i avis se saluden i hi ha relació. A banda, tenim tota una sèrie d’activitats en les quals els avis i àvies són els protagonistes. Per exemple, en tenim una en què els residents ens expliquen com eren les joguines d’abans i n’ajuden a construir a la canalla. Ens expliquen com eren les seves cases, com es vivia abans o ens transmeten els testimonis de fets històrics amb els més grans”, explica la Marta Serrano, la directora de l’escola Sagrada Família. Aquest intercanvi d’emocions, valors i històries forma part de l’aprenentatge de la vida. Per a l’escola, “els avis i àvies són l’experiència, el respecte i l’estima. Nosaltres per a ells som l’espurna, l’alegria, la vitalitat”.

Preguntada per què suposa aquesta interrelació, la Susanna, directora de la residència, respon sense dubtar: “Suposa vida”. Des de Casa Asil ja fa molts anys que observen i saben dels beneficis que té que els avis i àvies estiguin en contacte amb la canalla. “Fins i tot amb persones amb dificultat cognitiva, hem observat respostes molt positives”.

Aquesta sensació és totalment bidireccional, ja que el contacte amb els avis i àvies també constitueix un valor educatiu molt important per a l’alumnat de l’escola. “Els nens i nenes arriben a conèixer una etapa de la vida que no sempre és fàcil”, explica la Susanna.

Recuperar-se de la pandèmia

Tornar a la normalitat després de la pandèmia no ha estat fàcil i és tot just ara quan es comencen a recuperar les activitats presencials. “La Covid-19 ens ha trencat a molts nivells, però pel que fa al projecte, ens ha servit per ser molt creatius i reinventar-nos. D’alguna manera, ens ha reforçat i ens ha impulsat a imaginar i crear noves maneres de relació. No obstant això, estem molt contents de poder tornar a trobar-nos físicament”, afirma la directora de la residència.

D’ençà que va esclatar la crisi ocasionada per la Covid-19, ambdues institucions van tenir clar que la interacció històrica entre la residència i el centre de dia i l’escola no es podia perdre. Tertúlies digitals i intercanvis de vídeos han estat a l’ordre del dia durant aquests dos anys, però el record no s’esborra, i els moments durs han quedat gravats a la memòria de tots i totes. “Sempre tindrem molt present el març del 2020. Hem fet dos actes de memòria. El primer va tenir un caràcter íntim i només hi van assistir els professionals de la residència, en record de les persones que ens van deixar. El segon va ser obert i també hi van assistir residents, alumnes, famílies i entitats externes. Es va dur a terme a l’Espai Bota. Van ser actes emotius i molt necessaris”.

La incidència de la Covid-19 i el seu impacte a la Casa Asil també ha estat un tema de treball intens a l’escola i ha suposat un repte. La Marta, la directora del centre escolar, assegura que durant el període postpandèmia s’ha intensificat l’acompanyament a l’alumnat. “No els pots protegir d’una realitat, sinó que se’ls ha d’explicar de manera adaptada. És un tema que s’ha tractat a les tutories i per al qual hem comptat amb el treball del gabinet psicopedagògic del centre”.

Des d’ambdues activitats veuen la vellesa i mort com oportunitats educatives per a visualitzar una realitat que és present, però que sovint la societat vol obviar. “La vellesa, en totes les seves facetes, així com la mort, formen part de la vida. Es parla d’envelliment actiu, i això està molt bé, però que la canalla i els adolescents coneguin diferents tipus de velleses també resulta positiu. Amb aquest contacte aconseguim que les nenes i els nens vegin la vellesa amb naturalitat”, diu la Marta, qui també assegura que les famílies valoren molt positivament el treball que es fa a l’escola amb aquest tema. “Les famílies estan molt contentes amb aquesta interacció. S’ha de pensar també que hi ha nenes i nens que no tenen els avis a prop i que tenen poques oportunitats de tenir-hi relació. Tenim alumnes que si no fos per la relació amb la Casa Asil, no tindrien relació amb la gent més gran”.

Des de la Fundació Casa Asil la intenció no és només recuperar la normalitat prepandèmica, sinó intensificar aquest intercanvi, enriquidor i positiu. Ambdues institucions ho tenen clar i estan disposades a continuar treballant de manera conjunta perquè així sigui.