L’Ajuntament de Barcelona ha creat el web “La ciutat dels refugis. Catàleg dels refugis antiaeris de Barcelona” (barcelona.cat/refugismemoria), una compilació dels refugis antiaeris que es van construir a la ciutat per protegir-se dels bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. Aquest és un projecte de la Regidoria de Memòria Democràtica que té com a principal objectiu qui, com, quan i perquè es van construir els refugis antiaeris de Barcelona.
La voluntat d’aquest projecte és mirar d’arribar a tots els públics, tant els qui coneixen profundament el tema com els qui siguin neòfits. El text vol ser sobretot divulgatiu però rigorós, sense oblidar la part més humana, la de les emocions i els sentiments.
Altres objectius de la iniciativa són poder explicar com va ser tot el procés de construcció, i com era la vida als refugis, com passaven l’estona els qui intentaven protegir-se de les bombes, transmetre tant com sigui possible les vivències, els sorolls, les olors… perquè el lector pràcticament es posi a la pell dels qui van viure aquell període tan tràgic.
Barcelona va sofrir l’impacte dels bombardejos de manera molt directa i persistent i va ser considerada com la primera gran ciutat europea bombardejada a la rereguarda i sistemàticament. El primer bombardeig a l’urbs va ser naval per part del creuer italià Eugenio di Savoia el 13 de febrer de 1937.
Un mapa per localitzar els refugis i els bombardejos que va patir la ciutat
El projecte consisteix en plasmar sobre un site i a través d’un mapa interactiu i accessible tota la informació que tenim sobre els refugis per tal de facilitar la seva consulta. És a dir, fer plausible la dimensió humana i territorial dels bombardejos, traçar sobre el plànol l’esforç de la ciutadania per a protegir-se de la brutalitat i assenyalar les seves cicatrius resultants.
Els continguts provenen de la base de dades de Refugis antiaeris, Castàlia i de la carta arqueològica de Barcelona.
Per fer el mapa s’ha triat el mapa de Vicenç Martorell de l’any 1935, de l’oficina del plànol de la ciutat de l’Ajuntament de Barcelona. És la base més propera a l’època de construcció dels refugis a la que hem tingut accés, a més de ser un document molt exacte i precís.
Al plànol s’han marcat, a banda dels refugis, els impactes de les bombes al llarg de la Guerra Civil espanyola.
Des del mapa es poden fer diferents tipus de cerca i consultes sobre els refugis. D’una banda hi ha el cercador general, on es permet triar per la data de construcció, per la tipologia on es troben tres apartats: els conservats, els visitables, i on s’ha dut una intervenció arqueològica.
La història dels refugis explicada en tres grans apartats
A més, el site també compta amb tres grans apartats que permeten obtenir més informació general dels refugis barcelonins construïts des de finals del 1936:
Barcelona sota les bombes
A les eleccions del 12 d’abril de 1931 es van imposar les forces republicanes però el cop d’estat de Franco, el juliol de 1936, va ser l’inici d’una cruenta i desigual Guerra Civil que va acabar amb totes les llibertats.
- El terror aeri: la ciutat va ser atacada amb una nova tècnica de guerra, el bombardeig de saturació que perseguia provocar l’angoixa i el pànic entre la població.
- Una ciutat a les fosques: la runa es va instal·lar a les places i els carrers de la ciutat que prenia un aspecte de pis fosc i brut.
- La lluita per salvar vides: amb molt pocs recursos i amb prop d’un milió de refugiats a la ciutat, els responsables polítics van haver d’organitzar ràpidament la defensa activa i passiva
- Imaginar una urbs subterrània: hi havia una guerra i molta fam però l’esforç de tothom va fer possible la construcció d’un total de 1.274 refugis, d’aquests 140 van ser de nova construcció
- Un combat desigual: Franco va dominar, amb l’ajuda de la potent aviació i artilleria de Hitler i Mussolini, la guerra aèria
- La solidaritat: els atacs continuats van tenir com a resposta també diferents iniciatives de resistència i solidaritat en tots els àmbits: des d’enginyers que no dormien imaginant la ciutat subterrània, fins a infermeres amb guàrdies interminables als hospitals, passant per bombers que sortien tinguessin o no guàrdia.
La vida als refugis
-
- La construcció dels refugis: al llarg de la guerra es va construir una densa xarxa de refugis, molts esgarrapats al sòl, amb pic i pala, pels veïns.
-
- L’organització veïnal: la força i una llarga tradició d’organització col·lectiva van fer possibles molts refugis
-
- La vida subterrània: els refugis s’havien d’organitzar perquè en aquells espais claustrofòbics els veïns hi passaven, sovint, nits senceres
-
- Les víctimes que no van poder escapar de les bombes: els refugis no sempre van complir el seu objectiu de salvar vides, una de les matances més esfereïdores va ser a Sant Felip Neri
L’endemà
-
- Van sobreviure els refugis?: fins ben entrada la dècada dels anys 50, el règim franquista va intentar recuperar els refugis antiaeris republicans perquè temia un atac de les potències que havien vençut Hitler, el seu antic aliat. Fins i tot, alguns dels arquitectes que havien format part de la Junta de Defensa republicana van continuar treballant en els refugis durant l’etapa franquista.
-
- La ciutat abandonada: el 26 de gener del 1939 va caure Barcelona, i amb la ciutat, pocs dies després, la resta del país. Els franquistes van trobar una ciutat silenciosa, trista i bruta i una població cansada, desmoralitzada i expectant.
-
- Escrits de memòria: recull de cites on es parla de l’horror de la guerra, els bombardejos, i els efectes del conflicte.