Sant Andreu rehabilitarà el refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera per fer-lo visitable

03/05/2022 - 13:09

Els fons aportats per la taxa turística contribuiran a l’execució del projecte. La intervenció s’iniciarà a finals d’any i l’espai serà visitable al llarg del 2023.

Els fons aportats per la taxa turística contribuiran a l’execució del projecte. La intervenció s’iniciarà a finals d’any i l’espai serà visitable al llarg del 2023.

El Districte de Sant Andreu, a través de BIMSA, rehabilitarà i adequarà el refugi antiaeri de La Torre de la Sagrera per fer-lo visitable. La previsió és iniciar l’obra de la tercera fase de museïtzació a finals d’any, amb una actuació prevista de cinc mesos que permetrà obrir l’espai al llarg del 2023. Amb la rehabilitació del refugi es culmina el projecte, que serà un nou punt d’interès cultural de preservació del patrimoni al nord de la ciutat vinculat la memòria històrica. Aquest refugi va sortir de nou a la llum l’any 2015 amb motiu de les obres de rehabilitació  i ampliació de l’edifici situat al número 64-66 del carrer de Berenguer de Palou, conegut com la Torre de la Sagrera per tal de transformar-lo en un casal de barri. En una inspecció del soterrani de l’edifici, es va trobar una entrada que donava accés a unes escales que entraven al refugi. Els fons aportats per la taxa turística contribuiran a l’execució del  projecte. El cost per a la Redacció del projecte, l’obra i les assistències és de 295.000 euros

Un refugi en perfecte estat

L’any 2015, els tècnics del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) van inspeccionar  aquest espai un cop la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra van comprovar-ne la seguretat de l’interior. Ràpidament es va confirmar que es tractava d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola, i que el seu estat de conservació era òptim, donat que es trobava intacte des de la fi del conflicte. La inspecció també va permetre confirmar el bon estat general de les estructures i de les restes trobades: tres latrines, dos pous de ventilació o de treball i una font d’aigua, així com una petita sala circular amb bancs correguts i fornícules per emmagatzemar aliments o líquids. Les galeries, que presenten els suports d’obra per a un banc corregut, conserven el cablejat elèctric i les resistències de porcellana, així com un parell de bombetes originals in situ. La inspecció també va permetre identificar un segon accés al refugi que estava clausurat amb un envà de maons i que donava al carrer Berenguer de Palou amb Clara Zetkin.

El refugi excavat al subsòl de la finca segueix el sistema constructiu de galeries en mina, compost per tres galeries principals i les dues entrades, amb un total de 88 metres de longitud. L’amplada de les galeries oscil·la entre els 0,80 metres en l’accés des del soterrani de la finca i l’1,20 metres a les galeries principals, amb una alçada d’1,80 metres. El refugi està bastit amb murs de formigó i d’obra, i una coberta de volta de canó de maó, i reforçada amb arcs de maó disposats a sardinell.

La Torre de la Sagrera és una tipologia de casa d’indians d’estil neoclàssic, i es tracta de l’únic element conservat d’un conjunt industrial integrat per elements afegits al llarg dels anys. Aquest immoble en representava la peça més significativa i de major antiguitat. Aquest edifici era la casa, segurament dels propietaris o del director de la fàbrica tèxtil “La Española”, que en un moment donat va formar part de tot el complex de la Fabra y Coats, fundada el 1903,  fruit de la fusió de la Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella amb el grup britànic J&P Coats Ltd. Les dates que apareixen grafiades a la tribuna de l’edifici (1875-1941) corresponen, la primera a la data de fundació de Licores Sorel, propietat de Joaquim Morel i Bas, i la segona a la data de la gran reforma que aquest mateix empresari realitzà a la Torre de la Sagrera, després d’adquirir l’edifici l’any 1938, un cop finalitzat el conflicte bèl·lic.

Durant el conflicte bèl·lic, es construí aquest refugi, aprofitant la protecció que proporcionava l’edifici. En alguns casos, com en el que ens trobem ara, la presència de bancs i latrines indicarien un refugi de caire social, per a la barriada de La Sagrera, més lluny de la possibilitat d’un refugi particular. Durant la Guerra Civil, un centenar de persones del mateix carrer crearen la Societat Obra Col·lectivitzada carrer Berenguer de Palou, i varen sol·licitar a l’estiu de 1937 la construcció d’un refugi antiaeri davant el pànic dels bombardejos de l’aviació feixista.

L’expedient de construcció del refugi també esmenta que el refugi estava destinat a protegir els usuaris d’una escola vinculada a l’Ateneu Cultural de la Sagrera, ubicada amb tota seguretat a la Torre de la Sagrera, ja que aquesta fou objecte de la redacció d’un projecte per a convertir-se en escola gestionada pel Consell de l’Escola Unificada (CENU). Tanmateix, aquest projecte d’escola mai fou executat, atès que la finca fou ocupada per membres de la CNT-FAI des del novembre de 1936. L’existència d’un accés directe al refugi des de l’interior de la Torre de la Sagrera estaria justificat per l’activitat que es desenvoluparia al seu interior, ja sigui com a escola o com a entitat política i cultural.

Aquest refugi no estava censat, i per tant no tenia número  com els inclosos dins del llistat de refugis del Servei de Defensa Passiva Antiaèria o de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat (1938), i per tant es desconeixia la seva localització, a diferència del refugi núm. 0441 que es localitzava al bell mig del carrer de Berenguer de Palou. Durant els treballs de reurbanització del carrer de Berenguer de Palou de l’any 2019-2020 només es va localitzar una de les entrades inacabades d’aquest refugi davant del número 58, el qual mai es va arribar a executar ni construir, més enllà dels primers trams d’accés.

Des del Districte de Sant Andreu es té previst incorporar aquest refugi dins del futur casal de barri, i fer-ho visitable, tot posant en valor aquest important element patrimonial de la història més recent.