Es vol posar en valor i impulsar projectes arrelats al territori, que practiquin la intercooperació, garanteixin la democràcia interna, incorporin l’economia feminista i de les cures a la seves pràctiques, promoguin la diversitat en la composició i participació i tinguin en compte l’impacte ambiental de la seva activitat. En definitiva, projectes que posin les persones al centre de la seva activitat.
Poden optar als premis atorgats en el marc d’aquesta convocatòria les associacions, els projectes comunitaris, els col·lectius d’economies informals i altres iniciatives sense afany de lucre que vulguin desenvolupar activitat econòmica segons els criteris que marca l’economia social i solidària (ESS) i que el 19 de maig encara no hagin sol·licitat l’escriptura pública de la notaria.Els projectes sol·licitants hauran de comptar com a mínim amb dues persones físiques, que esdevindran sòcies fundadores de la cooperativa.
Per presentar-s’hi, les candidatures han de respectar estrictament el format del formulari disponible al web de Coòpolis, completant tots els seus apartats segons les instruccions proposades. Es pot presentar tant en català com en castellà, però sempre pujant-lo emplenat a través del formulari web. fins al 22 de maig.
A l’edició passada dels Premis Micaela Chalmeta, els projectes guardonats van ser L’Occulta, societat artística que neix amb l’objectiu d’empoderar artistes; Ökollective, un estudi dedicat al redisseny de residus tèxtils; Relab Studio de disseny i interacció en la comunicació digital. A més, el jurat mixt va considerar fer una menció especial a Melrose SCCL, un projecte de cohabitatge amb suport per a 25 persones amb discapacitat intel·lectual.
Nascuda el 1858, Micaela Chalmeta fou una important cooperativista, activista feminista i socialista, membre de les cooperatives obreres L’Economia Social d’Hostafrancs i del Model del Segle XX a Sants. Dirigent de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperativista, incentivà la participació de les dones en les cooperatives de consum, que entenia com una “arma per assecar en el seu origen una de les fonts del capitalisme dominador” i com “l’embrió de la societat futura”. Dona proletària («no pertanyo a la classe de la gent ben nutrida»), fou redactora –sota el nom d’Amparo Martí– de La Guerra Social (1903) i de La Internacional (1908).