El sanejament és un servei essencial de la ciutat que sovint passa desapercebut. El Pla de Clavegueram es concep com una eina eficaç de resiliència urbana per protegir les persones, els béns i el medi ambient. Els principals reptes que ha d’afrontar Barcelona en relació amb el canvi climàtic són l’augment de la temperatura, l’escassedat d’aigua, l’increment de les inundacions i la pèrdua de platges.
El procés participatiu que engega el consistori a través de la plataforma Decidim Barcelona pretén informar del planejament del clavegueram i de les actuacions previstes, així com recollir les propostes, consideracions i prioritzacions de les persones participants. També té per objectiu corresponsabilitzar la ciutadania en el bon ús del servei de sanejament de la ciutat i fomentar les bones pràctiques.
Hi ha programades dues sessions telemàtiques obertes a la ciutadania de Sants-Montjuïc:
- Dimecres 24 de març, 18 h. Sessió general de presentació i debat dels objectius i beneficis del desenvolupament del Pla de Clavegueram i la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic.
- Dimecres 21 d’abril, 18 h. En el marc del Pla de Clavegueram, s’expliquen les properes obres del col·lector del carrer de Vilà i Vilà (entre la plaça de la Bella Dorita i el carrer de Palaudàries) i la seva afectació a la mobilitat.
Per participar-hi, cal apuntar-s’hi clicant sobre la data de cada trobada. És necessari disposar d’un compte a la plataforma Decidim Barcelona o registrar-s’hi gratuïtament com a nou usuari. Les persones inscrites rebran les indicacions per participar en la sessió a través del correu electrònic. S’accepten inscripcions fins al mateix dia a les 14 h.
El Pla Especial Urbanístic d’infraestructures del subsòl per a la gestió del risc d’inundació, que desenvolupa parcialment el Pla Director Integral del Sanejament de Barcelona (PDISBA), té una vigència de 20 anys pel que fa a les millores a dur a terme a la xarxa. Però els criteris de gestió del sistema de clavegueram, de la recollida d’aigua en dipòsits i del drenatge s’han revisat amb un horitzó de 80 anys.