Segons la lectura del padró municipal en data 1 de gener de 2022, publicat per l’Oficina Municipal de Dades, la davallada de 20.000 residents a Barcelona està vinculada sobretot a l’emigració i al saldo administratiu (altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat), que suposa més de tres quartes parts del total, unes 16.000 persones. La resta correspon al repunt de la mortalitat causat per la pandèmia.
És el segon any consecutiu que es produeix una pèrdua de població, fet que va trencar una tendència de cinc anys de creixement neutre. En la lectura anterior, que analitzava les dades del 2020, la incidència de la pandèmia va ser molt més alta, amb gairebé 3.400 defuncions més. En canvi, el saldo migratori va ser neutre.
La davallada del nombre de persones empadronades afecta 64 dels 73 barris de Barcelona, però no és uniforme. Entre els barris que registren augments de població, destaquen la Font de la Guatlla (+1,2%) i la Marina del Prat Vermell (+11,9%), que amb només 1.500 residents torna a ser –per segon any consecutiu– el barri que més creix percentualment.
Qui marxa i qui arriba a la ciutat?
El perfil predominant dels emigrants el 2021 correspon a persones d’entre 25 i 34 anys que van sobretot a la resta de Catalunya i d’Espanya, amb un canvi significatiu en la nacionalitat, ja que més de la meitat (55%) són estrangers. Els llocs preferits de destinació són grans ciutats de l’àmbit metropolità de Barcelona, així com Madrid.
Pel que fa als immigrants, el perfil majoritari és també el d’adults joves, gairebé una quarta part dels quals nascuts a l’estranger (73,3%). Els principals punts d’origen són l’Argentina,
Colòmbia, Itàlia, el Perú, França i el Pakistan.
Destaca la caiguda dels ciutadans britànics, que en un any han passat de ser el tercer grup més nombrós al setè. A més de la nacionalitat espanyola, a Barcelona resideixen persones de 176 nacionalitats.
La població s’envelleix
La pèrdua de població per l’emigració no es compensa amb la natalitat, que manté una tendència a la baixa ininterrompuda des del 2016, així que no es pot imputar només a l’efecte de la pandèmia. De fet, caldria remuntar-se a la Guerra Civil per trobar un nombre inferior de nascuts registrats.
La baixa natalitat és justament un dels factors que expliquen la tendència a l’alça de l’edat mitjana, que se situa en màxims històrics, amb 44,2 anys. També hi influeix el fet que el nombre de persones centenàries a la ciutat augmenta un 7,8%, fins al màxim històric de 931 persones, un 83% de les quals són dones.
Una altra de les dades rellevants és l’ampliació del nivell formatiu de la població: el 34,6% de les persones de més de 16 anys té una titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior, un augment de 12 punts respecte al 2009.