Sants-Montjuïc

El PAI, que tindrà vigència fins al 2024, proposa eines per incorporar en tots els àmbits de l’acció del Districte i a la tasca diària de l’administració una mirada intercultural i de gènere amb enfocament interseccional. Aquesta perspectiva té en compte l’encreuament i interrelacció dels diferents eixos de desigualtat. Així, s’entén que les variables tradicionalment lligades a la diversitat cultural, com poden ser l’ètnia, el lloc de naixement, la cultura d’origen o la religió, s’entrecreuen entre elles i convergeixen alhora amb altres com són el gènere, l’orientació sexual, l’edat, la situació administrativa, la racialització, la classe, etcètera. Identificar aquestes interrelacions és clau per poder abordar les desigualtats i discriminacions a l’hora de dissenyar i implementar polítiques públiques.

El PAI se centra a impulsar aquesta perspectiva intercultural dins l’estructura tècnica i administrativa del Districte de manera transversal. Vol promoure un canvi institucional que permeti incidir des de l’arrel en les desigualtats socials estructurals que impedeixen o dificulten l’accés a drets i polítiques públiques, en igualtat de condicions, per a tota la ciutadania. Per fer-ho la mesura proposa, des de la proximitat, objectius i línies d’actuació al territori. 

Un districte amb una diversitat en auge

Sants-Montjuïc és un territori heterogeni, tant en la seva configuració de població com de característiques dels barris. Segons les dades del padró del 2021, el 24,4% de la població és nascuda a l’estranger, dos punts per sobre la mitjana de la ciutat de Barcelona. En total, en aquest districte viuen persones procedents de 146 països; les principals nacionalitats estrangeres són la italiana, la pakistanesa i la xinesa. L’alumnat d’origen estranger en ensenyaments de 3 a 16 anys representa el 24,5% del total, un percentatge que s’eleva fins al 32% si ens fixem només en els centres públics.

Pel que fa a pluralitat religiosa, a Sants-Montjuïc hi ha 61 centres de culte de nou tradicions diferents. La catòlica i l’evangèlica són les creences amb un major nombre de centres adscrits. D’altra banda, Sants-Montjuïc és un dels districtes de la ciutat on resideixen més persones gitanes, principalment als barris de la Marina i d’Hostafrancs.

Àmbits i eixos d’actuació del PAI

El Pla d’Acció Intercultural del Districte de Sants-Montjuïc es concreta en cinc eixos treball amb diversos objectius i propostes. Els grans àmbits d’actuació on incorporar i enfortir la perspectiva intercultural són l’organització interna, la formació, la comunicació, la participació i l’accés a tràmit i serveis.

1. Organització interna

• Incorporar persones amb bagatges i orígens culturals diversos a l’administració. Això ha de permetre que la composició de l’administració pública s’assembli més a la diversitat seva del conjunt de la ciutadania.
• Millorar l’articulació i el treball en xarxa del Districte amb l’Oficina per la No Discriminació i els serveis de prevenció i atenció a les violències masclistes.
• Avaluar de forma periòdica la incorporació de la interculturalitat en les accions, serveis, projectes i equipaments del districte (biblioteques, centres cívics, casals, equipaments esportius etc.).

2. Formació

• Sensibilitzar i formar de manera continuada el personal de l’administració pública per incloure la perspectiva intercultural en les seves tasques. Generar espais, mecanismes i recursos de reflexió permanent.

3. Comunicació
L’existència de barreres lingüístiques, narratives, materials o instrumentals implica que les comunicacions de l’administració –i, conseqüentment, els recursos que aquesta ofereix– no siguin d’igual accés per a tota la població. La comunicació institucional pot tenir un rol en la (re)producció de desigualtats i discriminacions o, pel contrari, pot contribuir a construir marcs comunicatius no discriminatoris i accessibles. Així, es proposa:

• Revisar les narratives i l’accessibilitat del llenguatge en els productes de comunicació.
• Enfortir imaginaris inclusius en els materials de comunicació del Districte.
• Disseny i activació d’estratègies i accions comunicatives amb mitjans de comunicació locals diversos.
• Reforçar els recursos relacionats amb la traducció. Com traduccions amb llenguatge no sexista i inclusiu a les diferents llengües que es parlen.
• Incorporar la mirada de grups i col·lectius que pateixen invisibilització, discriminació o racisme en el disseny de les accions comunicatives del Districte.

4. Participació

• Acompanyar els projectes impulsats en el territori per facilitar la incorporació de la mirada intercultural.
• Impulsar processos participatius amb canals/mecanismes/metodologies adequades per garantir-ne l’accessibilitat a tota la ciutadania, de manera igualitària, clara i transparent.
• Revisar les subvencions futures sota una mirada intercultural.
• Incrementar la formació adreçada a les entitats per tal d’afavorir la incorporació d’una mirada diversa en la realització dels projectes.
• Enfortir els espais i mecanismes de diàleg, participació i co-producció.
• Incrementar la visibilització de les persones d’origen cultural divers al districte.
• Impulsar la programació de propostes culturals que posin de manifest la diversitat del districte.
• Posar en valor la història dels col·lectius històrics del territori.

5. Accés a tràmits i serveis

• Facilitar l’accés a la informació relativa a tràmits i serveis del Districte a la població d’orígens diversos. Evitar que les barreres digitals i idiomàtiques segueixin representant un problema d’accessibilitat als recursos i serveis.
• Elaboració d’un estudi amb el personal de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania sobre les necessitats de la població.
• Facilitar l’accés de tota la ciutadania a la gestió d’activitats a l’espai públic per a la realització d’activitats interculturals. Elaboració i difusió de material informatiu on s’expliqui en diferents idiomes les implicacions i condicionants de la reserva d’espais i la petició de llicències.
• Increment de l’oferta d’ensenyament de català o castellà per a persones d’origen divers tenint en compte la seva heterogeneïtat.
• Revisió dels continguts dels materials de benvinguda del Servei d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades (SOAPI) i de Reagrupament Familiar.

Algunes d’aquestes línies d’acció ja es treballen des del Districte amb diferents entitats, associacions, espais i col·lectius auto-organitzats de persones d’origen divers o persones pertanyents a grups culturalment minoritzats. Són exemples de desenvolupament d’aquest PAI algunes propostes concretes com:

• Projecte de Memòria Històrica (Hostafrancs). Un nou projecte per posar en valor la cultura gitana dins del barri i el districte amb entitats i persones gitanes.
• Sopes del món (Badal). Visibilitzar i teixir aliances entre les diferents comunitats participants. Recuperar l’activitat que va deixar de fer-se en anys anteriors i reprendre la interlocució amb grups no constituïts per tal d’afavorir-ne la implicació i visibilització.
• Comissió Jove del Poble-sec. Acompanyar i facilitar les accions promogudes per la comissió jove del Pla Comunitari de caire intercultural, principalment durant la Festa Major del barri.
• “Pepita Intercultural” (la Marina). Incidir en una programació amb mirada intercultural a la Sala Pepita Casanellas.
• Carnaval intercultural (Sants, Hostafrancs i la Bordeta). Potenciar mecanismes perquè els i les participants també generin altres propostes culturals durant la resta de l’any.