L'escenari és nostre

13/04/2021 - 20:04

Quan trenquem barreres tothom guanya, diuen. I deu ser veritat si mirem el que està passant en alguns barris de Barcelona on els centres educatius estan obrint-se a tot el veïnat. De forma literal i també metafòrica, les parets d'instituts i escoles s'estan tornant més poroses i, més enllà del clàssic binomi d'alumnat i família, s'estan desenvolupant nous llaços entre entitats, associacions i grups de persones. Són nous espais oberts que generen noves relacions sense tants límits de temps o jerarquies, on l'aprenentatge esdevé disruptiu, continu i comunitari.

Un exemple d’aquesta línia pedagògica és el circuit de noves sales de diverses escoles que ara són d’ús i gaudiment per l’alumnat i també pel veïnat. Abans eren gimnasos o petits teatres d’escola. Ara aquests equipaments, remodelats de dalt a baix, tenen en comú que ofereixen un espai transversal per a les activitats habituals del centre classes d’educació física, extraescolars, reunions d’AFA, etc. però també acullen activitats d’entitats del barri assajos de música, formacions o trobades d’associacions o tallers i, a més, fan oferta de programació cultural estable i gratuïta oberta a tothom. Aquest és el cas de la Sala Maremar, ubicada a l’Escola Bàrkeno de la Marina.

D’espai vell a sala d’espectacles

Fa no tant, la sala de l’Escola Bàrkeno era una mica vella i no se li treia gaire profit. L’any 2018 es va remodelar l’espai de dalt a baix. S’hi van instal·lar equips de so i d’i·luminació, projector, pantalla, escenari i butaques. Aquell vell espai es va transformar en la Sala Maremar i va ser un dels primers equipaments multidisciplinaris del nou circuit educatiu i cultural, un projecte de perfil comunitari on treballen conjuntament centres educatius, entitats de barri i serveis culturals. La Maremar és ara un lluent i nou equipament per a l’escola, però també una sala d’espectacles per al veïnat de la Marina en horari no lectiu i els caps de setmana.

Les propostes culturals i artístiques d’aquesta sala de la Marina com altres sales d’escoles renovades als districtes de Sant Martí i Nou Barris a través del programa municipal Pla de Barris formen part del circuit Barcelona Districte Cultural. En el cas d’aquest equipament, és el Centre Cívic Casa del Rellotge, del mateix barri, qui gestiona i hi ofereix, de manera gratuïta, espectacles professionals de teatre, circ, dansa, música o cinema. Per exemple, divendres 30 d’abril al vespre la sala ofereix Els dies mentits, una obra de teatre de la jove autora Marta Aran, Premi Max 2019 a la Millor Autoria Revelació.

La Lidia Pérez, tècnica gestió de projectes del Districte de Sants -Montjuïc, és una de les moltes persones de l’equip multidisciplinari que ha fet possible el projecte de la Sala Maremar. “L’espai estava en desús, i diferents comissions i grups motors van plantejar a Districte i Pla de Barris la seva renovació i posada en marxa”, explica. La demanda del veïnat va ser atesa i l’espai, completament renovat, ha esdevingut un nou pol cultural al barri que ja porta una dotzena d’espectacles programats amb èxit de públic. La Lidia posa en valor l’esforç de desenvolupar un projecte comú i transversal amb diferents institucions al darrere. I troba molt interessant aquesta “nova dualitat d’espai escolar, per les seves possibilitats pedagògiques i de gaudiment pel barri”, que pot donar impuls i oportunitat a grups escènics i artistes incipients del territori.

Nova oferta cultural, millora educativa

Sergi Díaz, de la Direcció de Ciutat Educadora i Cultura als Barris que pivota entre l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Institut Municipal d’Educació (IMEB), destaca que el binomi educació i cultura és una línia estratègica del Pla de Barris. L’embrió de la idea és el model de gestió de l’Auditori Sant Martí, un espai compartit i gestionat entre dos instituts i el Centre Cívic Sant Martí. Un treball que requereix un alt grau de coordinació entre districte, les àrees de Cultura, Educació i Pla de Barris, i la implicació directa dels equipaments culturals de proximitat del territori. Aquests cal que contemplin la gestió de la sala conjuntament amb l’escola dins del projecte de dinamització cultural i comunitària del seu entorn.

La posada en marxa d’aquest projecte transversal de proximitat s’ha prioritzat en barris amb poca oferta cultural on es volen fer arribar programacions d’espectacles de qualitat de petit format. Sergi subratlla que es tracta “no tant d’una operació de gestió d’un espai, sinó d’un projecte conjunt que soluciona diverses carències i ofereix noves oportunitats: manca d’un espai cultural, adequació i millora d’un equipament per a usos educatius i implicació de la comunitat educativa. D’aquesta manera, s’aconsegueixen diverses fites i diversos usos amb una inversió relativament petita”.

Des del Consorci d’Educació, l’Anna Vera Rigo subratlla que l’objectiu d’aquest tipus de projecte és la transformació educativa, impulsant la relació i retroalimentació entre l’escola i el seu entorn, obrint-se uns i altres. “El de fora ha de donar-se a conèixer a dintre, i el de dintre de l’escola ha de traspassar l’edifici”, reflexiona. Sota aquest concepte, el projecte de les sales és clau perquè dona visibilitat i reforça la tasca dels centres educatius. L’Anna destaca que la programació moltes vegades es fa conjuntament entre membres del centre i les famílies, i recorda que “està demostrat que repercuteix en la millora educativa dels infants si les seves famílies estan involucrades en activitats de l’escola”. Més enllà del Pla de Barris, des del món de l’educació, la idea d’obrir les escoles al seu entorn “és un model a seguir, i aquest tipus d’espais híbrids, de sales polivalents d’ús mixt, són una molt bona fórmula per aconseguir-ho”, conclou.