Història del Putxet i el Farró
El Putxet és una petita muntanya que s'estén entre Vallcarca i Sant Gervasi. Malgrat que hi ha notícies de l'existència d'una capella al segle XVII, els primers vestigis de poblament s'han de situar cap al 1870, en què es va començar a construir un seguit de torres per a la burgesia, que s'hi traslladava a causa de les condicions urbanes que patia la Barcelona vella. Es tractava d'un dels tres barris, juntament amb els de la Bonanova i Lledó, que integraven el terme municipal de Sant Gervasi el 1879.
Durant molts anys va ser, fonamentalment, un barri d'estiueig, però amb el pas del temps i l'arribada de nous mitjans de transport (tren de Sarrià el 1863, metro el 1924, tramvies...) es va convertir en lloc de residència habitual. Tal com passava simultàniament a Sarrià o la Salut, el turó es va poblar de torres, algunes d'elles d'estil modernista com les que perviuen als carrers de Mulet o de Puig-reig. A partir de la segona meitat del segle XX, però, moltes d'aquests cases es van substituir per pisos. El barri és dominat pel parc creat el 1970 al cim del turó, en terrenys cedits per la família Morató.
La part baixa del barri, per sota de la ronda del Mig, correspon al veïnat del Farró, estructurat verticalment entorn dels carrers de Saragossa i de Vallirana. Aquest sector va veure trencada la seva continuïtat física amb la part baixa del Putxet per l'obertura de la ronda del Mig, que durant decennis ha estat una barrera urbana quasi infranquejable, tant a peu com amb vehicle. Els actuals projectes de reordenació urbana i circulatòria de la ronda entre Balmes i Lesseps permetran permeabilitzar el pas entre les voreres de muntanya i de mar, i recuperar l'antiga relació entre ambdues zones.
