Història de les Tres Torres
Les Tres Torres va néixer com a tal entre el 1901 i el 1903. Es tractava d'una zona a la perifèria de Sant Gervasi, prop del límit amb el terme municipal de Sarrià, i que n'acollia el cementiri. Es va començar a urbanitzar per iniciativa d'uns veïns de Sants (els germans Romaní i Climent Mas). Van ser ells qui van construir tres torres, una per a cadascú, en uns terrenys de l'heretat Nena Cases.
Aquestes torres són les que van donar nom al lloc, substituint l’antic topònim Nena Cases, que era el que tenia al final del XIX. Una d'elles es conserva actualment, encara que modificada, a la cantonada Via Augusta - Doctor Roux. Amb el temps es van construir altres torres senyorials, però, com passa a la resta del districte, al llarg de la segona meitat del segle XX van deixar pas a pisos d'alt nivell.
Al principi del segle XX, entre el 1906 i el 1916, es van construir estacions de ferrocarril, primer del de Sarrià i després de la línia de Les Planes (actualment dels FGC). També s'ha de destacar, al llarg de la primera meitat del segle XX, la instal·lació, als descampats de les Tres Torres, d'una sèrie de camps de futbol, condicionats pels mateixos usuaris. El principal club, abans de la guerra, era el Club Tres Torres, amb seu al carrer del Milanesat.
La tipologia urbana es caracteritza per un petit nucli més antic, al voltant del mercat (carrers dels Vergós - de les Escoles Pies), i les extensions més modernes amb edificacions obertes i edificis més alts. El barri incorpora, també, el sector de Can Ràbia, reurbanitzat amb edificis residencials després de la demolició del camp de futbol de l'Espanyol.
