Història de Sarrià
El topònim Sarrià prové del nom Sirriano, que apareix esmentat per primera vegada l'any 986. L'origen de la municipalitat de Sarrià es pot situar cap als segles XIII-XIV. Al final del segle XV el poblament de Sarrià ja era prou significatiu. El nucli situat al voltant de l'església i l'existent a les masies de fora de la vila formaven una societat rural que fonamentava la seva economia en el rendiment de la terra. Amb el temps, es va anar transformant en una societat urbana de menestrals i artesans que, amb la proliferació de torres i xalets d'estiueig (segles XVI-XVII), va adquirir una gran importància.
Al començament del segle XX, Sarrià va esdevenir un dels nuclis més rics i poblats del pla de Barcelona. A partir del 1850 Sarrià va viure, principalment, de les activitats relacionades amb la construcció, i la seva població, fins llavors formada per pagesos i artesans, va passar a tenir un nucli de menestralia important. En el darrer terç del segle XIX ja es va plantejar l'agregació a Barcelona. Sarrià s'hi va oposar i va ser, juntament amb Horta, l'únic municipi del pla que va poder-la evitar l'any 1897. El 1921 es va reobrir l'expedient d'agregació, a petició de l'Ajuntament de Barcelona. Va ser tramitat amb una gran rapidesa i, el mateix any, malgrat l'oposició dels sarrianencs, va quedar agregat a la ciutat per reial decret, i va ser el darrer poble del pla a incorporar-se a Barcelona.
El Sarrià d'avui combina els racons on es pot rememorar amb facilitat l'antic poble rural, sobretot pels voltants del carrer Major de Sarrià, amb les zones modernes i les grans vies de comunicacions.
