Usos del temps

Autoria: Charo Morán, Helena Pariente, Yayo Herrero
Barcelona, 2024
Aquest dossier relaciona les polítiques del temps amb la problemàtica de les necessitats i el consum. S’estableix una diferencia entre el consum que permet cobrir les necessitats vitals i el consumisme (insostenible pel planeta i insatisfactori per la vida de les persones).
A més, es fan propostes de polítiques públiques, emmarcades fonamentalment en el context urbà, que interrelacionen consum, consumisme i temps des de perspectives feministes.

Autoria: Sonia Ruiz, Georgina Monge, Blai Martí i Ana Paricio
Barcelona, 2023 
Aquest dossier aborda la qüestió de la pobresa de temps i la falta de temps propi en la nostra societat. Es destaca la necessitat de reduir les desigualtats generades per l'organització injusta del temps i s’analitza com aquesta impacta especialment en les dones i persones vulnerables. L'enfocament se centra en passar de la pobresa de temps al dret al temps per a la vida mitjançant intervencions i polítiques públiques.

Autoria: Charo Moran, Helena Pariente, Yayo Herrero
Barcelona, 2022 
Fa mig segle, el 1972, es publicava l’informe Meadows sobre els límits al creixement.1 S’hi advertia de la inviabilitat evident del creixement permanent de la població i els seus consums. I s’hi alertava que, en un món limitat físicament, el creixement permanent de l’extracció de materials, de la contaminació d’aigua, terra i aire, de la degradació dels ecosistemes, i de la població i els seus consums, simplement no era possible.

Autoria:  Sara Moreno Colom, Vicent Borràs Català i Marc Ajenjo Cosp
Barcelona, 2022
El temps dedicat al treball remunerat esdevé un element fonamental per a l’organització de la societat, de les ciutats i de la vida quotidiana. El temps de treball remunerat esdevé l’eix central al voltant del qual pivota la vida de les persones, de manera que qualsevol transformació en termes de temps i de treball dins el mercat laboral té repercussions en l’organització social i en el benestar quotidià.

Autoria: Matxalen Legarreta Iza i Marina Sagastizabal Emilio-Yus (Universidad del País Vasco UPV/EHU)
Barcelona, 2020
Una reflexió sobre els usos del temps i les desigualtats socials des d’una perspectiva que interpreta l’organització del temps com un dret de ciutadania, analitza les desigualtats i posa en valor les dades sobre l'ocupació i la distribució de el temps diari produïts per l'Institut Basc d'Estadística-Eustat, de manera quinquennal, entre 1993-2013.

Autoria:  Rubén Martínez, Nuria Alabao, Mauro Castro i Jaime Palomera de La Hidra Cooperativa.
Barcelona, 2016
Estudia la relació existent entre els usos del temps i la gestió comunitària a la nostra ciutat i, en particular, el paper de les comunitats en el context de crisi econòmica. Planteja, entre altres qüestions, si les persones poden subsistir i reforçar la seva qualitat de vida cooperant i compartint, sense necessitat d’assumir com a model organitzatiu el mercat hegemònic, i quines són aquestes pràctiques i com funcionen, per després analitzar-ne algunes i il·lustrar-les amb exemples de cooperatives ciutadanes.

Autoria: Carme Gómez-Granell i Albert Julià 
Barcelona, 2015 
El llibre fa un recorregut pels temps i els espais dels infants i adolescents: des de la família i l'educació, fins al lleure, l'entreteniment i els amics. Pren com a base les dades de dues enquestes elaborades pel Consorci Institut d'Infància i Món Urbà (CIIMU) -Panel de Famílies i Infància (PFI) i l'Enquesta sobre Relacions Inter- i Intrageneracionals-. Tanca amb conclusions i propostes per potenciar polítiques de conciliació i foment d'activitats extraescolars que redueixin les desigualtats entre els infants i adolescents.

Autoria: Pilar Garcia Almirall, Adriana Ciocoletto i Blanca Gutiérrez 
Barcelona, 2014 
L'estudi, centrat en dos barris de Barcelona, posa en èmfasi la influència de la configuració urbana en la vida de les persones i la interacció de les persones autòctones i immigrades que viuen en aquests entorns. Explica amb elements gràfics les vinculacions entre els elements físics (espais públics, carrers , equipaments...) i socials (com utilitzen l'espai les persones, quant de temps i passen, que hi fan...).

Autoria: Gabriela del Valle Gómez 
Barcelona, 2014 
Partint de les dades estadístiques de la ciutat de Barcelona l'estudi aprofundeix en l'ús del temps de les persones grans de la ciutat. Les tasques de cura als altres i cures pròpies relacionades amb la salut i la construcció d'un nou projecte vital per aquesta etapa de la vida formen l'eix de l'ús del temps d'aquest sector de població. L'estudi aborda també l'evolució de l'ús del temps durant el temps de lleure o la formació i incideix en el paper de la ciutat en el foment de la vellesa activa mitjançant polítiques de mobilitat, voluntariat o accessibilitat.

Autoria: Fabian Mohedano
Barcelona, 2012
Aquest dossier tracta dels usos del temps de la població jove; recull una sèrie de propostes de planificació educativa, social, econòmica i política orientades a harmonitzar els temps juvenils. El treball vol desmitificar la idea de que els joves tenen tot el temps del món i remarca com els dèficits d'organització del temps repercuteixen en la vida d'aquest sector de la població.

Autoria: Josep Maria Montaner i Zaida Muxí Martínez
Barcelona 2011
Partint dels canvis urbanístics succeïts a les ciutats durant l'últim quart del segle XX el dossier reflexiona sobre l'evident crisi d'un model urbà marcat pel consum i explotació del territori. Fa especial incidència en la projecció urbanística des de una perspectiva de gènere, el ritme de la ciutat, les xarxes quotidianes i l'espai públic. El llibre tanca amb una sèrie de propostes, un qüestionari que permet avaluar l'adaptació dels projectes urbanístics al bon us del temps i interrogants que proposen pensar l'organització de la ciutat des de aquesta perspectiva

Autoria: Cristina Brullet
Barcelona, 2010
Aquest dossier analitza la problemàtica existent entre les transformacions familiars, els drets de ciutadania i el temps de la cura de les persones. Des d'una visió del marc general del problema, el dossier estudia la situació, en especial, de la petita infància i les persones amb dependència a Catalunya i Barcelona, i aporta recomanacions per incrementar i millorar l'articulació i el repartiment de la cura entre la societat i les institucions públiques.

Autoria: Xavier Fina i Carles Spà
Barcelona, 2007
El consum cultural, molt lligat al temps de lleure, és un dels més afectats pel ritme de vida quotidià. Prenent com a punt de partida diverses dades estadístiques, aquest dossier analitza la relació entre temps i cultura des de les perspectives de la producció, la programació i el consum. Conclou amb un conjunt de propostes per a les futures polítiques culturals.

Autoria: Albert Coromines, Anna M. Coves, Amaia Lusa, Jordi Ojeda i Rafael Pastor
Barcelona, 2009
L'organització del temps de treball (OTT) consisteix a determinar la quantitat i la distribució del temps i les tasques que cada persona que treballa ha de dur a terme en cada moment. El dossier aporta eines que permeten compaginar l'eficiència de les empreses amb la qualitat de vida de les persones que hi treballen.

Autoria: Silvia Rueda, Lucía Artazcoz i Imma Cortès
Barcelona, 2009
En aquest estudi s'analitzen les desigualtats de gènere i de classe social en els usos del temps al llarg de tres etapes del cicle vital (persones de 16 a 24 anys, de 25 a 64 anys i més grans de 64 anys) i la seva relació amb l'estat de salut i els hàbits associats a la disponibilitat de temps propi per dedicar-lo a tenir-ne cura.

Autoria: Paco Abril, Alfons Romero i Vicent Borràs
Barcelona, 2009 
Aquest document fa una dissecció de la relació dels homes i el temps en una societat que demana una deriva cap a posicions d'igualtat i diversitat, en la qual les relacions de gènere siguin equitatives. L'estudi mostra les diferents actituds masculines amb relació al temps i recull una sèrie de propostes d'acció que poden ser útils per potenciar la inclusió dels homes en les polítiques del temps, de gènere i d'igualtat.

Autoria: Carme Miralles-Guasch
Barcelona, 2006
El temps que les persones inverteixen en els desplaçaments quotidians es caracteritza per una coordenada espacial, l'ús de la ciutat, i una altra de temporal, els usos socials del temps. El dossier, que revisa aquests dos paràmetres i la seva relació, tanca amb una anàlisi específica dels motius dels desplaçaments, el temps que s'hi destina i els mitjans de transport emprats.

Autoria: John MacInnes i Montse Solsona
Barcelona, 2006
Partint de les dades referents a Catalunya extretes de l'enquesta de l'ús del temps realitzada per l'INE (2002-2003), s'analitzen les múltiples tipologies de famílies existents actualment i la seva relació amb el temps. El dossier treu conclusions sobre la disponibilitat de temps lliure i la configuració del temps personal tenint en compte el cicle de vida individual i familiar a Catalunya, i comparant-lo també amb la resta d'Espanya.

Autoria: Laura Canet, Cristina Grisolia i Raquel Querol
Barcelona, 2006 
Aquest dossier vol posar a l'abast de dones i d'homes les noves perspectives i possibilitats que sorgeixen de la interacció entre el temps i les noves tecnologies, com a elements facilitadors de l'harmonització de la vida personal, laboral i familiar.

Autoria: Teresa Torns, Sara Moreno, Vicent Borràs i Carolina Recio
Barcelona, 2006
Balanç sobre les polítiques públiques del temps a Europa, elaborat des d'una perspectiva conceptual i geogràfica, tot plantejant alguns interrogants sobre els seus encerts i inconvenients. L'estudi s'obre amb una panoràmica històrica, segueix amb un recorregut per accions i experiències concretes desenvolupades a Europa i planteja finalment un inventari de les polítiques del temps i la seva incidència en el benestar quotidià.