Usos del temps

Dimecres 15 d’abril, va tenir lloc la trobada virtual #SeguimosConectando. L’esdeveniment, co-organitzat per la Fundació KIMbcn amb la col·laboració de diverses empreses i iniciatives, entre elles la Xarxa d’Empreses NUST (Nous Usos Socials del Temps), va crear un espai per parlar sobre innovació i canvi.

#SeguimosConectando va ser organitzat per la Fundació KIMbcn, que té com a finalitat estimular l'economia de el coneixement a Espanya i fomentar la Innovació Oberta, amb la col·laboració de 22@ Network, Open Cosmos, Cimti, KnowUrbanNet i la Xarxa d’empreses NUST; i tenia per objectiu crear un espai virtual d’innovació com a palanca del canvi i la millora de la qualitat de vida de les persones.

Antoni Paz, director de KIM, va iniciar la ronda de d’intervencions parlant sobre la tech transfer, un procés que aporta solucions als reptes i problemes que apareixen en projectes d’investigació industrials o empresarials, i que és enriquidor en la triple hèlix Empreses-Investigació-Societat. Paz va explicar que, en aquesta triple hèlix, les empreses guanyen competitivitat a través de la innovació oberta, els centres d’investigació incrementen el valor que generen quan investiguen i, de retruc, la societat guanya qualitat de vida.

Seguidament, el director de KIM va cedir la paraula a Isabel Sabadi, Directora de @22 Network, va remarcar la riquesa i agilitat de les empreses del districte 22@ de Barcelona, que han unit necessitats i ganes de col·laborar per establir aliances. Sabadi va assegurar que la clau per tal que la innovació segueixi endavant és aprofitar els ecosistemes d’empreses, institucions i ciutadania.

Va arribar el torn de Carlos Fernandez, d’Open Cosmos, empresa experta en petites missions amb satèl·lits. Fernandez va recordar que hi ha molt de potencial a les dades espacials, però que existeixen reptes: manquen satèl·lits, capacitat per operar constel·lacions, emmagatzematge, algoritmes per convertir les dades espacials en informació útil i accés al mercat amb una clientela que vegi el valor afegit que aquestes dades poden aportar.

Acte seguit, Elisenda Casanelles, Cap d’Operacions a CIMTI, va explicar a nivell del sistema sanitari que s’ha aconseguit identificar les necessitats clíniques, realitzar proves de concepte, validació i implementació en un temps rècord. Això impactarà positivament en la indústria i la societat, tot i que va recordar que és necessari canviar el model assistencial actual: cal llistar les innovacions sanitàries, protocol·litzar-les i implementar-les.

Després, Xavier Izquierdo, Soci Fundador de KnowUrbanNet, va parlar de la resiliència urbana com a eina per a sobreposar-se, adaptar-se i normalitzar-se després de qualsevol crisi. Izquierdo va recordar que la incorporació de les TIC ha suposat una transformació profunda, treballant de forma continuada i amb sistemes de prevenció  per a millorar les respostes.

Finalment, Elisa Stinus, de la Secretaria tècnica de la Xarxa d’empreses NUST, va acabar la ronda d’intervencions parlant sobre “Resiliència i conciliació. Redefinint el concepte de treball”, on va recordar què poden fer les empreses per innovar i avançar cap a una organització del temps de treball més saludable, igualitària i eficient.

La Xarxa d’Empreses NUST, emmarcada en el Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, és un espai d’intercanvi i difusió de bones pràctiques en gestió del temps de treball que implementen empreses i entitats que són un mirall per a altres organitzacions de la ciutat. Les organitzacions membre participen en diverses activitats que la Xarxa organitza al llarg de l’any, com ara tallers temàtics, la Jornada Anual, el Programa de mentoria en organització del temps de treball; així com també col·labora activament en el Premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps.

La ponent va posar les persones assistents virtualment en context afirmant que la realitat actual és que, en general, treballem més hores però de forma menys productiva. Va assegurar que treballar més hores no implica treballar millor, i que per això cal un canvi de model, que treballi per objectius enlloc de premiar el presentisme.

Stinus va recordar que ara mateix, degut a la crisi per COVID19, ens trobem en un moment de prova pilot que pot servir per detectar errors i integrar aprenentatges que serviran de cara al futur.

Tot seguit va presentar el document marc que permet elaborar un pla que promogui una organització del temps a l’empresa més saludable, igualitària i eficient. Aquest document és  un full de ruta per avançar cap a empreses més flexibles i basades en la confiança. Són organitzacions més igualitàries i que tenen en compte el cicle de vida de les persones: a vegades cal conciliar feina i estudis o la feina amb la cura de fills i filles, de persones grans dependents, etc.

Es tracta de promoure organitzacions saludables que cuiden el benestar de les persones. Però, com es pot fer això? La Secretària tècnica de la Xarxa NUST va presentar les diverses mesures que poden impulsar les empreses, també en la situació excepcional en la que ens trobem actualment:

Flexibilitat horària: per permetre a les persones treballar quan els convingui més o siguin més productives

Teletreball: tenim una de les taxes de teletreball més baixes d’Europa. Ara mateix estem en un moment de teletreball massiu i d’emergència, però cal saber com organitzar el teletreball, tant en la situació de confinament actual com entenen aquesta forma de treballar en una eina fonamental per al futur

Cures i corresponsabilitat: com fer compatible la feina amb la cura de les persones dependents, especialment les persones que tenen fills o filles que en aquesta situació no estan anant a l’escola

Racionalització d’horaris: com fer efectives les reunions, com ens podem organitzar per fer eficient el nostre temps, etc.

Benestar i temps social: entendre la importància del temps per l’oci personal i que, en una situació de confinament, els ritmes i la productivitat de les persones poden variar

Aquestes mesures han d’anar acompanyades d’un canvi en la cultura organitzativa, d’un diagnòstic a poder ser participatiu, una planificació i seguiment de les mesures impulsades i una correcta comunicació i implementació d’aquestes eines de gestió horària.

Quins beneficis es poden obtenir d’aquestes les mesures?

Les organitzacions que adopten jornades flexibles i altres mesures que faciliten la conciliació i el benestar dels treballadors i treballadores gaudeixen d’una major retenció de talent, un salari emocional més alt, promouen la corresponsabilitat, alhora que milloren la imatge de l’empresa i la qualitat de vida de les persones que hi treballen.

Per finalitzar la intervenció va haver-hi un espai per a preguntes, on es va preguntar com el document marc impacta en la societat en la seva globalitat. Stinus va respondre que el document marc és una eina pensada per organitzacions individuals, que cal que vagi acompanyada de mesures de govern que permetin la conciliació. D’altra banda, si les empreses no impulsen aquestes mesures, per més que els governs facilitin la conciliació tampoc s’avançarà en aquesta línia. Cal que tots els actors socials remin en la mateixa direcció.

Per més informació consultar l’enllaç al document marc.

Es poden consultar les ponències presentades al web de Kim que aniran publicant-les properament.