Narrativa

Ernesto

Autor: Umberto Saba
Tema: Joventut
Barcelona: La Magrana, 1987
Magrana 1995
L'autor triestí ens va deixar un magnífic retrat de les contradiccions de l'adolescència en la figura de l'Ernesto protagonista de la novel·la.

El odio [La Haine]

Direcció: Mathieu Kassovitz
França, 1995
Temes: Classe social – barri
24 hores en la vida de un grup de joves en els suburvis de París. Com la falta de ocupació porta a la violencia i a l'odi.

Groundhog day

Direcció: Harold Ramis
Estats Units, 1993
Temes: viatges en el temps, amor.
Inexplicablement, el meteoròleg de la televisió local de Pittsburgh es queda atrapat en el temps mentre cobreix el Dia Mundial de la Marmota i comença a viure el mateix dia un cop i un altre. Aquest cicle sense final l’obliga a replantejar-se les seves prioritats i la seva vida.

Lo que queda del día [The remains of the day]

Direcció: James Ivory
USA i Regne Unit, 1993
Temes: Classe social ? maduresa ? oci ? treball - vellesa
Stevens és majordom a la mansió de Darlington Hall, on els amos i el servei mantenen la seva vida separada però amb una rígida interdependència. La vida del majordom es veu trastocada amb l'arribada de la nova governanta. La pel·lícula il·lustra dues situacions que condicionen l'ús del temps d'una banda la vellesa encarnada en la confrontació del majordom amb el seu pare i de l'altra la posició social, evident en les vides de treball o oci dels diferents habitants de la casa.

Tomates verdes fritos [Fried Green Tomatoes]

Direcció: Jon Aynet 
USA, 1991 
Temes: Cura - família - igualtat - maduresa - vellesa 
Ninny Treadgoode és una anciana que viu en una residencia. La casualitat farà que conegui a l'Evelyn Couch, una anodina mestressa de casa. Dues vides tipus a la nostra societat que busquen altres maneres de compartir el seu temps.

Big

Direcció: Penny Marshall 
USA, 1988
Temes: Classe social - família - infància - treball
Un nen demana el desig de ser adult per poder gaudir de tos els avantatges que això comporta. El desig s'acompleix parcialment, continua sent un nen però amb cos d'adult descobrint tots que la vida dels adults no és un avantatge per a un infant. El temps viscut només pot ser el present, qualsevol altre projecció crea grans distorsions a la realitat.

Wall Street

Direcció: Oliver 
USA, 1987 
Temes: Treball 
Enmig dels escàndols per abús d'informació financera privilegiada dels últims anys vuitanta, un jove i ambiciós corredor de borsa cau en el joc manipulador d'un superbroker ric i amb èxit. Els diners que es produeixen a Wall Street impliquen un marc laboral en què el temps dedicat al treball ho és tot. Encara que sortim del sistema industrial, el ritme de producció no canvia.

Momo

Direcció: Johannes Schaaf
Itàlia i Alemanya, 1986
Temes: temps, classes socials.
Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Michael Ende que explica la història de Momo, una nena que viu a l’extrarradi d’una ciutat italiana. Allà tothom té temps per jugar i saludar-se, per xerrar i ajudar-se els uns als altres. Un dia, Momo s’adona que tothom comença a anar amb presses a tot arreu i descobreix la presència dels Homes Grisos, uns homes que no paren de fumar i que li estan robant el temps a la gent per guardar-lo al Banc del Temps i consumir-lo només ells.

La mina

Autor: Armando López Salinas
Tema: Classes socials ? treball
Barcelona: Destino, 1977
Una de les obres més significatives de la novel·la social de posguerra espanyola. Retrat fidedigna del món del treball dels miners.

Ladrón de Bicicletas [Ladri di Biciclette]

Direcció: Vittorio De Sica
Italia, 1948
Temes: Atur ? classe social ? família - treball 
En un suburbi de Roma un obrer a l'atur des de fa dos anys troba una feina, però per poder-la fer necessita una bicicleta, recupera la que té empenyorada, però li roben. Ell i el seu fill passen una jornada angoixant intentant trobar el vehicle. La manca de treball i d'espectatives de futur destrueix també l'esperit humà.

Tiempos modernos [Modern Times]

Direcció: Charles Chaplin 
USA, 1936 
Temes: Treball 
Un treballador d'una cadena de muntatge acaba perdent el cap pel ritme excessiu de treball. Parodia de Chaplin sobre la deshumanització que provoca la industrialització i el control de la productivitat.