L’Ajuntament de Barcelona publica un estudi que aplica la cronobiologia al disseny de polítiques públiques locals
La cronobiologia és la ciència que estudia els ritmes biològics i les seves conseqüències individuals i socials. El darrer Estudi del Temps publicat per l’Ajuntament de Barcelona, “La ciutat circadiària”, escrit per Diego Golombek, aposta per dirigir-nos cap a una ciutat alineada amb els ritmes de les persones i el planeta i per explorar les polítiques públiques necessàries per optimitzar els nostres temps biològics i socials.
Els estudis i informes sobre polítiques del temps publicats per l’Ajuntament de Barcelona tracten, en profunditat i des d’un format més acadèmic, diversos temes relacionats amb el temps i la ciutat, tant en l’àmbit local, com supralocal i internacional.
En aquest cas, l’estudi “La ciutat circadiària. Influència dels ritmes i rellotges biològics en la salut i en la societat. Cronobiologia, ritmes biològics i polítiques públiques”, posa sobre la taula la necessitat d’avançar a un model de ciutat que tingui en compte els nostres ritmes individuals. Aquest abordatge es fa per mitjà de la ciència que estudia com el nostre rellotge biològic mesura i marca els nostres temps biològics i com aquests condicionen les nostres vides en l’àmbit individual i social: la cronobiologia.
“La seva influència en la vida laboral, en el rendiment escolar i físic o en la programació de tasques i de viatges, així com en múltiples aspectes de la medicina (inclosos els horaris per prendre medicaments), és enorme i tot just l’estem començant a entendre.”, explica a la seva introducció el doctor Golombek.
Diego Golombek, llicenciat i doctor en Biologia per la Universitat de Buenos Aires; és investigador superior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) de l’Argentina i professor plenari a la Universitat de San Andrés (on dirigeix el Laboratori Interdisciplinari del Temps), planteja l’estudi en 9 capítols.
En aquests, mitjançant la cronobiologia, s’analitzen temes com el son, els horaris laborals i escolars, el disseny de les nostres ciutats, la il·luminació nocturna als carrers o la importància d’estar al fus horari natural. També introdueix conceptes com ara el de “jet-lag social”, que descriu el desfasament o malestar que pateix una persona quan el seu horari del rellotge biològic no coincideix amb els seus horaris socials, un fenomen que cal abordar individualment i socialment, segons l’autor.
Cronobiologia i polítiques públiques
Així, l’estudi planteja l’abordatge de les polítiques públiques des del punt de vista d’una ciutat circadiària, que adapta el seu funcionament als nostres ritmes circadiaris naturals, optimitzant així els nostres temps biològics i socials, amb el resultat d’una millora del nostre benestar i d’un funcionament més eficient i saludable de les ciutats. Segons l’autor, una ciutat circadiària és la que té en compte el dret al temps i el dret a una vida més amigable amb el nostre cos i els seus ritmes.