Quins efectes té el canvi d’hora sobre la salut i l’economia?
Estudis científics posen de manifest els efectes negatius del canvi d’hora en la salut pública i l’economia. Davant d’aquestes evidències, càrrecs del Parlament Europeu i persones expertes treballen en una proposta per a la seva eliminació el 2026.
» Durant els darrers 30 anys, han proliferat els estudis i publicacions científiques que evidencien els impactes negatius del canvi d’hora en la salut pública, l’economia i el consum energètic.
» Diversos càrrecs del Parlament Europeu i persones expertes treballen en una proposta per eliminar el canvi d’hora pel 2026 i adoptar un horari permanent, el més alineat possible amb l’horari solar, basat en l’evidència científica de la cronobiologia.
El passat diumenge 30 de març, la ciutadania europea va avançar el rellotge una hora, donant pas a l’horari d’estiu. Aquest canvi, que allarga les tardes i endarrereix la sortida del sol al matí, ha tornat a situar el debat sobre els seus efectes al centre de l’agenda social.
Efectes sobre la salut:
El canvi d’hora altera el ritme circadiari – el ritme biològic —relacionat amb l’exposició a la llum. Aquesta alteració afecta principalment el son: augmentar l’exposició a la llum a la tarda i vespre inhibeix la producció de melatonina, l’hormona que regula el son, endarrerint la sensació de somnolència i, per tant, l’hora d’anar a dormir. Com a conseqüència, moltes persones experimenten dèficit de son, dificultat per llevar-se, més cansament i una disminució del rendiment laboral o escolar.
El problema s’agreuja si, com passa sovint amb l’horari d’estiu, es retarda de forma sostinguda l’hora d’anar a dormir, alterant rutines. La privació de son a llarg termini s’associa a un risc més elevat de patir ansietat, depressió, demència, Alzheimer i malalties cardiovasculars.
Impacte econòmic i energètic:
Els estudis recents indiquen que l’horari d’estiu no genera un estalvi energètic significatiu; de fet, la tendència és a un increment del consum, especialment per l’ús de refrigeració a l’estiu i calefacció a l’hivern.
En l’àmbit econòmic, la manca de son derivada del canvi d’hora pot reduir la productivitat, augmentar els accidents laborals i incrementar les baixes per malaltia. En canvi, l’augment de l’activitat turística i d’oci s’associa més a la meteorologia favorable i a les vacances que no pas a l’horari d’estiu.
Cap a l’eliminació del canvi d’hora: el debat europeu:
El 2026 podria ser l’any clau per posar fi al canvi d’hora a la Unió Europea. Representants del Parlament Europeu i persones expertes han reprès la iniciativa per eliminar aquesta pràctica, que va quedar aturada el 2020 amb la pandèmia. La proposta en debat consisteix a suprimir el canvi estacional i adoptar un horari permanent, el més proper possible a l’horari solar (natural) de cada país.
Aquesta proposta, impulsada per la Time Use Initiative i l’Aliança Internacional pel Temps Natural, es fonamenta en l’evidència científica de la cronobiologia i compta amb el suport de múltiples centres de recerca i persones expertes d’arreu del món.
El procés per aprovar aquesta mesura requereix l’acord del Parlament Europeu, la Comissió Europea i, finalment, el Consell de la UE. El debat principal gira entorn de la zona horària definitiva que adoptarà cada estat membre.
La Declaració de Barcelona en Polítiques de Temps recolza l’eliminació del canvi d’hora.
La Declaració de Barcelona sobre Polítiques del Temps, recolzada per 200 institucions i organitzacions de tot el món, entre ells l’Ajuntament de Barcelona, és una iniciativa pionera que promou el dret al temps a escala internacional i urbana, amb l’objectiu de millorar el benestar de la ciutadania. Els signants de la declaració es comprometen a treballar, en l’àmbit de les seves competències, per assolir els objectius que recull el document, entre els quals hi ha posar fi al canvi d’hora estacional a Europa el 2026.