El mosaic hidràulic és un material de construcció destinat a la pavimentació interior dels edificis. La variant per a exteriors són els anomenats panots de vorera, utilitzats profusament als carrers de Barcelona des de principis del segle XX. La seva aportació va ser renovar els paviments tradicionals de terracota, de ceràmica i de pedra natural gràcies a la introducció del ciment, a partir del qual s’obtenien rajoles estandarditzades de 20×20 cm. Els paviments imitaven gairebé sempre una composició en forma de catifa.


Fabricació d’una rajola hidràulica: primera capa de ciment acolorit seguint el disseny de la trepa (Foto: Terra conservació i patrimoni).
Secció d’una rajola de mosaic hidràulic on es pot apreciar la capa fina acolorida (capa superior), el “gros” o la capa inferior gris (al centre) i restes del morter original de calç i sorra (capa inferior) (Foto: Terra conservació i patrimoni)

 

El mosaic hidràulic es va introduir a Catalunya cap a la dècada de 1860 procedent de la zona de Marsella però va ser a finals del segle XIX i tota la primera meitat del segle XX quan van proliferar les empreses dedicades a la seva producció. Entre altres, van destacar Orsola Solá, Butsems & Fradera i, especialment, la casa Escofet, des de 1886, amb la qual l’hidràulic assoleix un alt nivell d’originalitat en els seus dissenys de gust modernista i noucentista.

La rajola hidràulica es produeix per compressió dins d’un motlle que conté tres capes on l’element principal és el morter de ciment. La capa més important és la que conforma la cara vista la qual, composta per una barreja fluida de ciment, àrids i pigments, ha de ser resistent i artística alhora. El dibuix està determinat per la trepa de llautó que té la funció de separar bé els colors de la composició.

Làmina del catàleg de la casa Escofet (Foto: T. Navas)
Làmina del catàleg de la casa Butsems & Fradera (Foto: J. Griset)
Làmina del catàleg de la casa Butsems & Fradera (Foto: J. Griset

 


Procés de fabricació d’una rajola hidràulica a Mosaics Martí (Vídeo: Join Arquitectura Interior)


La colecció de rajoles hidràuliques modernistes del Museu d’Història de Barcelona (Vídeo: La Vanguardia)

Saps com conservar el teu mosaic hidràulic?

Et proposem consells per conservar el teu mosaic hidràulic, tant si es tracta d’un manteniment habitual com d’alguna intervenció puntual. Prem aquí o bé accedeix-hi a través de la pestanya Consells de conservació.

 

Bibliografia

BAECK, M. (2006). “Cement Tiles: An Exploration”. Journal of the Tiles & Architectural Ceramics Society, 12, p. 20-30.

ESQUIEU, I. (2013). Une histoire du carreau-mosaïque. De la couleur dans la maison. Aix-en-Provence: REF.2C Éditions.

FARRÉ-ESCOFET, E. (2017). Escofet, símbol industrial de Barcelona. Barcelona: Angle Editorial.

FERNÁNDEZ, M. (2006). “La Fàbrica de Ciment Asland de Castellar de n’Hug”. Quaderns de didàctica i difusió, 17. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug.

GONZÀLEZ-NOVELLES FARRÚS, N. (2010). El mosaic hidràulic i la casa Orsola Solá i Cia. (Volum 1 i 2). Projecte final de grau. Universitat politècnica de Catalunya, Escola politècnica superior d’edificació de Barcelona. Inèdit.

GRISET MORO, J. (2015). L’art del mosaic hidràulic a Catalunya. Barcelona: Viena Edicions.

GRISET MORO, J. (2020). “Cement Tiles: Origins and Recommendations for Care”. A: What Comes to Mind When youWhat Comes to Mind When You Hear Mosaic? Conserving Mosaics From Ancient to Modern. Proceedings of the 13th Conference of the International Committee for the Conservation of Mosaics, Barcelona 15-20 October 2017, R. Nardi, M. Pugès i Dorca (eds.), p. 635-639. Florència: EDIFIR.

HERNÁNDEZ NAVARRO, M. A. (2006). Barcelona Tile Designs. Amsterdam: Pepin van Roojen.

HERNÁNDEZ NAVARRO, M. A. (2007). “El mosaic hidràulic: catifes de ciment”. Coup de fouet, 10, p. 22-29.

JOYNT, A. (2009). Cuban Mortar Tiles. International Cooperation and Regeneration through Rediscovery of a Lost Craft. Londres: The British Academy.

NAVAS FERRER, T. (1986). La casa Escofet de mosaic hidràulic, 1886-1936. Tesi de Llicenciatura inèdita. Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona.

NAVAS FERRER, T. (2015). “Les arts decoratives més industrials”. A: Modernisme. Arts, tallers, indústries. Catàleg de l’exposició organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, del 7 octubre 2015 al 7 de febrer de 2016, p. 116-129. Barcelona: Viena Edicions.

NAVAS FERRER, T. (2018). Els paviments dels interiors de Barcelona. A: Les arts aplicades a Barcelona, F. Fontbona (ed.), p. 222-246. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials i Ajuntament de Barcelona.

NAVAS FERRER, T.. (2020). “Contemporary Mosaics: The Case of the Hydraulic Mosaic”. A: What Comes to Mind When youWhat Comes to Mind When You Hear Mosaic? Conserving Mosaics From Ancient to Modern. Proceedings of the 13th Conference of the International Committee for the Conservation of Mosaics, Barcelona 15-20 October 2017, R. Nardi, M. Pugès i Dorca (eds.), p. 151-163. Florència: EDIFIR.

PERERS, F. (2016). Voreres, la memòria subtil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

PUYO COLLET, J. (1999). La pedra artificial i el mosaic hidràulic: Les primeres aplicacions del ciment a Catalunya. Projecte fi de carrera. Escola Universitària Politècnica de Barcelona. Inèdit.

ROSELL, J.,  ROSELL, J. R. (1985). El mosaic hidràulic. Col·legi oficial d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona.

ROSSELLÓ i NICOLAU, M. (2009). La casa Escofet. Mosaics per als interiors 1900. Barcelona: Escofet 1896.

ROSSELLÓ I NICOLAU, M. (2007). “Revestiments per als interiors de l’arquitectura: algunes aportacions de la industria”. A: X Congrés d’Història de Barcelona. Dilemes de la fi de segle, 1874-1901. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 27-30 de novembre de 2007, p. 1-13. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

VOGEL, S. (2013). José María Tejera, fabricante de mosaico hidráulico. L’autor.

Última actualització de la pàgina: 2/5/2022