El mosaic del meu barri

MOSAIC
Descripció: el mural La rotonda dels transports consisteix en un conjunt de sis plafons situats sobre les parets de l’intercanviador de l’estació de metro Plaça Catalunya. Els plafons estan realitzats amb rajoles de ceràmica esmaltada i sense esmaltar de forma quadrangular.
Es tracta d’escenes que representen diferents mitjans de transport. Cada màquina ve acompanyada d’un nom i una data que indiquen l’inventor o el nom de l’aparell i l’any en què es crea. Començant pel plafó a l’esquerra de la sortida de la Rambla, i dirigint-se cap a l’esquerra, s’hi veuen representats:
– Plafó 1: una locomotora de vapor Trevitick 1800, segons el nom de l’inventor de la locomotora de carretera Richard Trevithick; un submarí Haydon (o Donhay?) 1893, aparell no identificat; una locomotora a vapor Victori Point 1889 (?), aparell no identificat; un cotxe Duryea 1893, segons Franck i Charles Duryea, inventors del primer automòbil amb gasolina dels Estats Units; un vaixell de paletes Explorer 1857, segons el nom del vaixell a vapor construït per a explorar el riu Colorado; un helicòpter Sikorsky 1910, segons Igor Sikorsky, pioner en la invenció d’helicòpters.
– Plafó 2: un aeròstat Coutelle 1795, segons Jean-Marie-Joseph Coutelle, capità de la primera companyia d’aeròstats de la República Francesa.
– Plafó 3: un helicòpter Leonardo de Vinci 1515, segons la vis aèria inventada per Leonardo da Vinci.
– Plafó 4: una aeronau Hama (data no trobada), segons el nom de Francesco Lama de Terzi, qui va concebre el Vaixell volador vers el 1670.
– Plafó 5: una locomotora Stephenson 1830, en referència a George Stephenson responsable de la primera línia de passatgers entre Liverpool i Manchester el 1830; una aeronau Henson 1845, segons William Henson qui va ser el primer en patentar una aeronau amb motors, hèlix i ala fixa; un submarí Monturiol 1860, segons Narcís Monturiol inventor del primer submarí tripulat anomenat Ictíneo; una aeronau (nom i data illegibles), probablement el dirigible La France creat per Charles Renard i Arthur Constantin Krebs el 1884; un cotxe Gurney 1829, segons Golsdsworthy Gurney, el primer en construir un cotxe a vapor.
– Plafó 6: un vaixell de paletes Mayflower (data no trobada), probablement el vaixell a vapor construït el 1887; una bicicleta Michaux 1855, segons Pierre Michaux un dels inventors de la bicicleta de pedals; un aeròstat Blanchard 1785, segons Jean-Pierre Blanchard primer en creuar el canal de la Màniga en globus el 1785; un submarí Batiscafo (data no trobada) segons l’aparell dissenyat el 1947 per Auguste Piccard; un cotxe Jenatzy 1899, segons Camille Jenatzy corredor automobilístic primer en superar els 100 km/h amb l’automòbil La Jamais Contente; una locomotora de vapor Stephensons 1825, segons George Stephenson responsable de la primera línia ferroviària pública el 1825; una altra locomotora de vapor Stephenson 1825, segons el mateix George Stephenson inventor de la locomotora The Rocket, una de les primeres amb disposició de rodes 0-2-2; una bicicleta de roda alta Renard 1878, segons Victor Renard, constructor d’una bicicleta “grand bi” amb una roda de 3 metres, probablement una de les més altes.
Època: 1966 creació; 2003, restauració
Autors: Escola Massana. Projecte: Francesc Albors. Realització: Maria Bofill, Elisenda Sala, amb la col·laboració de: M. del Río, D. Llenas, Ester Palomer i Carme Llobet. Ceramistes.
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri

MÉS INFORMACIÓ
ÁLVAREZ, J. (09/02/2015). Boques d’accés al subsòl de la plaça catalunya desaparegudes (metro, ferrocarrils i aparcaments). Barcelofilia [En línia].
CALVO, A. (10/10/2018). “L’intercanviador de Catalunya fa 50 anys pendent d’una reforma“. Betevé [En línia].
COLÁS, J. (01/02/2024). “Así es el histórico mural de Barcelona que pasa más desapercibido“. El Español. Crónica Directo [En línia].
DALMAU, O. (2019). Barcelona retro. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.
ESCOLA MASSANA (1966). Escuela Massana. Madrid: Publicaciones Españolas.
ESCOLA MASSANA (1976). Ceramistas de la Escuela Massana : Sala de Exposiciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona. Barcelona: Filograf.
ESCOLA MASSANA (2014). Projecte educatiu del centre [En línia].
GENERA, M. (2017). “Els murals de ceràmica, com elements vitals del nostre paisatge urbà: proposta per a la seva protecció”. Terrart Revista ceràmica contemporània, nº51, p. 79.
GUIU, P. (30/01/2024). “El mural más visto (y no visto) de Barcelona“. La Vanguardia [En línia].
LAMADRID, G. (25/10/2018). “La rotonda de Catalunya, 50 anys d’un nus subterrani vital per a la ciutat“. TMB Notícies [En línia].
MUSEU VIRTUAL DE L’ART PÚBLIC DE BARCELONA. Art Públic. Metro L3 Estació Catalunya. La rotonda dels transports [En línia].
POBLES DE CATALUNYA. Mosaic Metro Plaça Catalunya [En línia].
RIBAS TUR, A. (04/05/2019). “Òscar Dalmau rastreja petites meravelles als carrers de Barcelona“. Ara Andorra [En línia].

Última actualització de la fitxa: 6/9/2024