El mosaic del meu barri

MOSAIC
Descripció: mosaic conservat al Museu d’Arqueologia de Catalunya (seu Barcelona), com a paviment d’una sala. El mosaic va ser descobert el 1876 a can Pau Birol (Girona), antic mas fortificat, propietat del comte de Bell-lloc. Aquest mosaic pertanyia a una vil·la romana que deuria ser la residència d’un alt magistrat i devia situar-se en un espai suburbial proper a la ciutat. El mosaic de Bel·lerofont formava part d’un llarg passadís, un espai unitari decorat amb dos altres mosaics juxtaposats: el mosaic del circ (avui al Museu d’Història de Girona) i el mosaic de Teseu i Ariadna (avui al Museu d’Arqueologia de Catalunya – seu Girona).

“En origen, aquest mosaic, al mig d’un camp geomètric, se situava a continuació del de la cursa del circ, formant amb aquest una catifa contínua i unitària. Les seves dimensions originals eren de 10,32 m de longitud per 3,42 m d’amplada. La decoració, policroma, estava formada per  un gran tapís on es repetia una mateixa decoració geomètrica. L’única excepció era la presència d’un plafó figurat que, curiosament, no se situa al centre sinó lleument desplaçat cap a l’extrem dret. (…) El motiu decoratiu té unes arrels clàssiques i paganes inconfusibles: es tracta del mite de Bel·lerofontes, que, muntant en el cavall alat Pegàs, derrota la Quimera, un monstre mig lleó i mig cabra, amb cua d’escurçó, de pell invulnerable i que vomitava foc. A la imatge, el jove príncep de Corint apareix nu, cobert solament amb una capa (clàmide) i calçat amb botes de viatge de canya curta. L’heroi ataca l’animal monstruós clavant-li a la boca una llança de plom que, en fondre’s amb l’alè roent del propi monstre, l’havia d’ofegar. Pel que fa al Pegàs, el més destacable són les petites dimensions de les ales per adaptar-les a la forma i mides de la imatge, ja que de representar-se més grans, com hauria de ser, haurien tapat bona part de la figura del propi Bel·lerofontes. (…) El mite de Bel·lerofontes representava la victòria del bé sobre el mal, l’ordre (l’heroi) sobre el caos (la Quimera) i com a tal va ser adoptat pels emperadors i l’aristocràcia en època baximperial. ” (1)
El mosaic està realitzat amb tessel·les de pedra de forma quadrangular.
Època: finals del segle III d.C., inicis del segle IV d.C.
Autor: desconegut
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
PALAHÍ, L., COSTA, A. (2016). Una hipòtesi de reconstrucció de l’espai. Les dades disponibles. A: Els mosaics de Bell-lloc del Pla (Girona). Una aventura de 140 anys. Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona (ed.), p. 61-67.
(1) VIVÓ, D., PALAHÍ, L. (2016). Els mosaics de Bell-lloc del Pla. Descripció i interpretació. A: Els mosaics de Bell-lloc del Pla (Girona). Una aventura de 140 anys. Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona (ed.), p. 23-33.

MÉS INFORMACIÓ
MORENO MARTÍNEZ, I. (2020). 100 Years of Conservation-Restoration of Mosaics at the Archaeological Museum of Catalonia. A: What Comes to Mind When youWhat Comes to Mind When You Hear Mosaic? Conserving Mosaics From Ancient to Modern. Proceedings of the 13th Conference of the International Committee for the Conservation of Mosaics, Barcelona 15-20 October 2017, R. Nardi i M. Pugès (eds.), p.257-268. Florència: EDIFIR.
MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (ed.) (2016). Els mosaics de Bell-lloc del Pla (Girona). Una aventura de 140 anys. Girona.
PATIÑO i BARTOMEU, C. (2014). El mosaic romà de les curses del circ de Bell-lloc del Pla (Girona). Alguns interrogants historicoartístics. Locus Amoenus, 12, p. 9-28.
RODÀ, I. (2016).  Els mosaics romans a Catalunya. A: Els mosaics de Bell-lloc del Pla (Girona). Una aventura de 140 anys. Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona (ed.), p. 71-77.

Última actualització de la pàgina: 6/7/2022