Vés al contingut

1979-1984: La Barcelona dels 10 districtes

Eixample

Quan l’any 1979 es va constituir el primer ajuntament democràtic encapçalat per l’alcalde Narcís Serra, l’Eixample estava fraccionat en dos districtes: el districte VI (l’Esquerra de l’Eixample) i el districte IV (la Dreta de l’Eixample). Aquell mateix any el nou consistori va encarregar un estudi per a una nova divisió territorial de la ciutat que la fes més operativa i equilibrada. 

Districte IV + districte VI = districte 2

L’any 1984 es va aprovar la nova ordenació i va néixer la Barcelona dels deu districtes. Per al districte de l’Eixample això va suposar la fusió dels dos antics districtes en un de sol: passaria a ser el nou districte 2. Els seus límits creixien en extensió i incorporaven nous barris: la part alta de l’Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni, el Fort Pienc i la Sagrada Família. El resultat va ser un nou Eixample més gran i que es convertia en el districte amb més persones censades. Malgrat superar amb escreix les xifres de població mitjana, es va mantenir la seva unitat urbanística en favor d’una cohesió interna.

Capçalera del Full Informatiu Especial de març-abril de 1984. AMDE

Capçalera del Full Informatiu Especial de març-abril de 1984. AMDE

Capçalera del Full Informatiu Especial de març-abril de 1984 on s’informava de la nova divisió territorial de la ciutat. Es pot apreciar el canvi de numeració del districte de l’Eixample, que passava a ser districte 2.
Visita institucional de l’alcalde Pasqual Maragall a l’Eixample, c. 1983. AMDE

Visita institucional de l’alcalde Pasqual Maragall a l’Eixample, c. 1983. AMDE

Fotografia d’una visita institucional de l’alcalde Pasqual Maragall al districte de l’Eixample. L’acompanyava Joaquima Alemany, la presidenta del Consell del Districte sorgit de les eleccions municipals del 8 de maig de 1983.

Casa Elizalde, el primer centre cívic de l’Eixample

L’eix vertebrador de la política municipal democràtica va ser la descentralització i la participació ciutadana. Aquests dos elements es materialitzaven en el Consell Municipal del Districte per la part burocràtica i administrativa, i en els centres cívics en el vessant més ludicocultural.

A l’Eixample, el primer centre cívic va ser el de la Casa Elizalde, inaugurat el setembre del 1982 per l’alcalde Narcís Serra. Des d’aleshores, aquest equipament es va convertir en el principal espai d’activitats culturals del centre de la ciutat. Posteriorment, es van obrir altres centres cívics al districte.

Exposició d'obres de Miró a Casa Elizalde, 1985. AMDE

Exposició d'obres de Miró a Casa Elizalde, 1985. AMDE

Fotografia d’una exposició dedicada a Joan Miró que va oferir aquest equipament l’any 1985.
Façana de la Casa Elizalde. AMDE

Façana de la Casa Elizalde. AMDE

Obres de remodelació de la façana de la Casa Elizalde per habilitar-la com a centre cívic.

El centenari del Mercat de Sant Antoni (1882-1982)

Amb la nova divisió territorial de Barcelona, el districte de l’Eixample va incorporar el barri de Sant Antoni. Com a centre d’activitat comercial i econòmica, el Mercat de Sant Antoni ha estat un indret fonamental en el dia a dia del veïnat. 

El 2 d’octubre de 1982 es va celebrar el centenari de la seva construcció amb un acte encapçalat per les autoritats de la ciutat en què van descobrir una placa commemorativa. La festa també va servir per presentar els gegants de la comparsa del Centenari.

Acte commemoratiu pel centenari del Mercat de Sant Antoni, 1982. AMDE

Acte commemoratiu pel centenari del Mercat de Sant Antoni, 1982. AMDE

Fotografia de l’acte commemoratiu del Centenari del Mercat de Sant Antoni en el moment del parlament de l’alcalde Narcís Serra.
Gegants a l'interior del Mercat de Sant Antoni, 1982. AMDE

Gegants a l'interior del Mercat de Sant Antoni, 1982. AMDE

Els nous gegants de la comparsa del centenari que van ser batejats aquell mateix dia i van passejar-se pel mercat.

Espais verds reivindicats: plaça de Gaudí i parc de Joan Miró

Les reivindicacions veïnals en favor de nous espais verds també van ser una constant als diferents barris de l’Eixample. Aquesta demanda anava en consonància amb la política de fer de Barcelona una ciutat més amable i còmoda per a la ciutadania.

El setembre del 1981, es va inaugurar la plaça de Gaudí, davant la façana del Naixement de la Sagrada Família. Per tal d’uniformitzar els entorns del temple, aquesta obra es va encarregar a l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí, que ja havia dissenyat la plaça de la façana de la Passió. 

A l’altre extrem del districte, dos anys més tard, es va obrir el parc de Joan Miró. Els antics terrenys de l’escorxador municipal es van rehabilitar per convertir-los en una gran zona verda presidida per l’escultura “Dona i ocell”.

Inauguració de la plaça de Gaudí, 1981. AMDE

Inauguració de la plaça de Gaudí, 1981. AMDE

Fotografia de la inauguració de la plaça de Gaudí el 27 de setembre de 1981. Va presidir l’acte l’alcalde Narcís Serra acompanyat d’autoritats del districte.
Inauguració del parc de Joan Miró. AMDE

Inauguració del parc de Joan Miró. AMDE

Pasqual Maragall en l’acte d’obertura del parc de Joan Miró, acompanyat dels regidors Mercè Sala i Enric Truñó.