1979-1984: La Barcelona dels 10 districtes
Sarrià - Sant Gervasi
L’any 1979, l’arribada de la democràcia al consistori municipal va obrir les portes a una nova manera de fer política. L’Ajuntament encapçalat per Narcís Serra va marcar unes línies d’acció innovadores: descentralització i participació ciutadana. Per aconseguir-ho, calia repensar la ciutat per tal que fos equilibrada i efectiva. Després d’anys d’estudis, projectes i negociacions, la nova Barcelona dels deu districtes es va aprovar el gener del 1984.
De districte III a districte 5
El nou Pla de ciutat eliminava els dotze districtes anteriors i els reduïa a deu. Sarrià - Sant Gervasi deixava de ser el districte III per passar a ser el nou districte 5, amb la seva seu a la plaça del Consell de la Vila. La principal modificació dels límits territorials va ser la pèrdua del barri de Pedralbes, que el va assumir les Corts.
Full Informatiu Especial de Sarrià-Sant Gervasi, 1984. AMDSG
Capçalera del Full Informatiu Especial de març-abril de 1984 que notificava la nova divisió territorial de la ciutat. S’aprecia el canvi de numeració i la pèrdua de Pedralbes com a barri.El Casal de Sarrià, el primer centre cívic
La fusió dels dos grans eixos polítics, la descentralització i la participació ciutadana van tenir el seu major exponent en els centres cívics. A Sarrià - Sant Gervasi el primer va ser el del Casal de Sarrià, ubicat a la històrica Vil·la Cecília i inaugurat el gener del 1983.
Aquesta fita va ser la culminació d’un llarg procés de reivindicacions veïnals iniciades l’any 1976. El Casal de Sarrià es va convertir en el punt de confluència de les dinàmiques culturals i comunitàries del districte. A les seves instal·lacions es van oferir cursos i tallers de tot tipus, així com també activitats i jornades festives als seus jardins.
Centre Cívic del Casal de Sarrià, 1983. AMDSG
Fotografia del Centre Cívic del Casal de Sarrià el dia de la seva inauguració. L’acte el va presidir l’alcalde Pasqual Maragall acompanyat de les autoritats del districte i regidors.
Invitació a l’acte inaugural, 1983. AMDSG
Invitació a l’acte inaugural celebrat el 23 de gener de 1983 i que va incloure una cercavila, una gimcana infantil, un concurs de pastissos i concerts de música.Els barris de Collserola
Sarrià - Sant Gervasi és el segon districte més extens, amb 2.000 hectàrees de terreny, i una gran part d’aquest és zona verda. Aquest fet el consolida com el pulmó de Barcelona, en ser la principal porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Collserola.
El Consell Municipal va haver de compaginar la gestió dels barris amb uns dins la trama urbana i d’altres a la muntanya, amb uns requisits i unes demandes ben diferents. Aquest va ser el cas del barri de les Planes, on es va recuperar l’Hotel Elèctric; Vallvidrera, amb la planificació urbanística al voltant de l’estació del Peu del Funicular; o Collserola, amb el condicionament de Can Caralleu i la Vil·la Joana.
Inauguració de l’Hotel Elèctric com a centre cívic, 1984. AMDSG
Fotografia de la inauguració de l’Hotel Elèctric com a centre cívic el juny de 1984. Va encapçalar l’acte el president del districte, Fèlix Amat, acompanyat de Ramon Trias Fargas i altres autoritats.
Jornada festiva popular a l’esplanada de la Vil·la Joana, 1984. AMDSG
Jornada festiva popular a l’esplanada de la Vil·la Joana, seu del Museu Verdaguer, ubicat al bell mig de la serra de Collserola.Una intensa activitat civicocultural
Els primers anys vuitanta van ser d’una intensa activitat cívica i cultural al districte. Els carrers i les places es van omplir d’actes i celebracions. Des de les festes majors als festivals internacionals de cant coral, l’agenda cultural estava sempre farcida d’actes.
L’Àrea de Cultura del Districte també va participar d’aquesta dinàmica en l’àmbit institucional, i una menció especial n’és la inauguració del conjunt escultòric dedicat a Pau Casals que es va instal·lar a les portes del Turó Parc, obra d’Apel·les Fenosa i Josep Viladomat.
Jornada castellera, 1985. AMDSG
Fotografia de la jornada castellera davant la Casa de la Vila a la Festa Major de 1985.